Orion Child - Continuum Fracture (2019)
 |
Power / Death Metal
On Fire
2019
Temes
1. Long Time Ago... 02:08
2. The Arrival Gate 04:47
3. Nuclear Horizons 05:36
4. Collective Soul Warp 00:38
5. Calibrated and Checked 05:09
6. Sons of the Sea 05:41
7. The Hatred of My Race 05:56
8. Anthem for a New Era 00:23
9. Unexpected Loss 06:05
10. The Oath of the Enemies 05:02
11. Wanderer's Summoning 00:25
12. Under the Bleeding Stars 04:31
13. Fight Beyond the Bane 06:07
14. Wrath of Obliti 05:24
15. Undying Continuum 00:59
Formació
Veus: Víctor
Veus, guitarra: Jones
Guitarra: Daedin
Teclats: Jonkol
Baix: Rafi
Bateria: Jandro
Crítica
Parlar d'Orion Child per a un servidor és fer-ho d'una de les grans bandes d'aquest país. Potser pugui definir què és per a mi ser una de les grans. Una gran és aquella banda que disc rere disc manté el nivell, i també la coherència, ara que es deixa la pell, la il·lusió i la suor. Una banda gran no és una que tingui èxit, avui dia això depèn més d'una altra cosa, però millor no em fico en jardins dels que em costi sortir.
Tercer llarga durada d'Orion Child, aquesta vegada no ens han fet esperar sis anys, sol tres, que ja han estat massa també. Continuum Fracture, treball conceptual que va acompanyat d'un llibre. Poca broma. A hores d'ara embarcar-se en un projecte d'aquesta envergadura és sinònim de tenir una confiança en si mateix molt gran, i sincerament, no és per menys.
L'estil de la banda segueix indestructible, base de poder / prog banyada en la foscor i amb influències death i detalls black. Déu n'hi do. I és que Orion Child és d'aquestes bandes que poden presumir de tenir un so propi i embriagador. Veloç, tècnic, fosc i alhora melòdic, jugant amb el poder i el progressiu i barrejant les veus netes amb els guturals.
En aquest disc han hagut de lidiar amb la història apocalíptica que narren i això fa que els temes hagin d'estar encadenats a unes pautes massa fixes. Però tot i així, si et treuen els talls pont i et diuen que no és conceptual, doncs cola perfectament.
Quant als temes més remarcables, vam començar amb "The Arrival Gate", potent i crua jugant amb la melodia de les veus netes i els guturals, enllaçant amb "Nuclear Horizons" amb detalls més progs, però molt directa i demolidora, Rompecuellos.
"L'odi del meu raça" amb part de la lletra en euskera és una barreja tan apocalíptica com fosca amb un gran joc d'ambient que van canviant de la llum a la foscor més pesada i depriment.
"Pèrdua inesperada" inverteix els papers als que ens tenen acostumats, normalment Víctor es posa les veus a l'esquena i Jones treu els seus guturals en moments puntuals, tornades ... aquí el pes gairebé predominantment en Jones amb el resultat d'un tema molt tenebrós i amb molt rotllo mort per caure en una tornada molt melòdic que fa de contrapunt. Un dels meus talls preferits.
"El jurament dels enemics" és un tema de poder gairebé en estat pur, veloç amb tocs més clàssics que un servidor que és un apassionat de l'estil li ... li torna boig, ¡del millor del disc!
El disc tanca amb "Ira de Obliti" una peça definitiva i definitiva del que és Orió Nen. Tema directe sense pietat ni contemplacions i amb aquests canvis melòdics marca de la casa. ¡Del millor del disc!
Una de les meves bandes fetitxe ... millors persones que músics i això que són uns cracks ...
No afluixen, no donen caserna. Disc rere disc segueixen demostrant una tècnica i qualitat compositiva que m'atrapa. És d'aquestes bandes que poques vegades tindràs opinions negatives.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!