Leviathan - Of Origins Unearthed (2018)
 |
Progressive / Death Metal
Bret Hard Records
2018
Temes
1. Back to Zero (Intro) 00:44
2. Beyond the Stars 04:15
3. Proclamation of Death 05:35
4. Keep Going 05:31
5. The Eye of the Storm 03:03
6. Lake of Blood 04:05
7. Sorrow 05:18
8. Come Forth, Leviathan! 05:26
9. Whatever 04:07
Formació
Veus, guitarra: Jonas Reisenauer
Veus: Jule Dahs
Guitarra: Tobias Dahs
Baix: Hendrik Franke
Bateria: Tobias Parke
Crítica
Leviathan arrenca el seu camí a finals de la passada dècada, amb el seu primer directe el 2009 i preparant el seu primer EP al que li seguirien dos lliuraments baix amb el títol Beyond the Gates of Imagination, part I i II.
En aquell temps Leviathan havien aconseguit dos discazos i la cosa tenia un futur molt prometedor amb un estil de death melòdic al més pur estil centreeuropeu ple de ràbia i velocitat. Però la mala fortuna va donar de ple a la banda amb problemes discogràfics i provocant una parada a l'activitat de Leviathan.
Per sort no s'han rendit i cinc anys més tard aquesta "bèstia" ha pogut ressorgir de nou amb Of Origins Unearthed. La formació ha patit força canvis, amb t membres de l'etapa anterios, Jonas Reisenauer a les veus i guitarres, Tobias Dahs també amb les sis cordes i Tobias Parke en la percussió, s'han incorporat Jule Dahs en les veus femenines i Hendrik Franke al baix.
L'estil també ha patit un canvi, en aquesta nova etapa li han donat un punt progressiu, a veure, que si ho enfoquem des del punt de vista de la tècnica abans ja el tenia, però li han volgut donar una volta més de rosca ajudats de la veu de Jule. ¿Aquesta barreja ha funcionat?
Al principi costa. Els meus antecedents són d'haver gaudit com un nan amb el seu primer disc, de fet vaig escriure la crítica en el seu moment. Lamentablement em va ser impossible fer-me amb el segon. El meu record era d'un death melòdic veloç i enganxós, terrible. En escoltar de nou Leviathan, segueix present, perquè l'essència hi és, però cal deixar-ho escoltar i fer un petit reset mental.
El resultat és un disc una mica més relaxat, mantenint l'essència, però donant cabuda a talls més melòdics amb cors nets que a primeres descol·loquen, però al final qualla bé.
Corts com "Beyond The Stars" que comença amb un ritme trepidant deixant lluir-se a les sis cordes que no deixen de jugar i crear melodies per sota de la base. En la tornada es dobla la veu neta de Jule, bé ... no és que m'encanti, però al final, el que vaig comentar, qualla i no queda malament.
"Proclamation Of Death" ens porta de tornada als seus inicis, tall tremend i afilat.
Són temes com "Keep Going" els que més em pertorben, permetre aquest adjectiu. Un tall de mig temps, en el qual les veus van doblades gutural vs net ... sona realment bé, però els cors ... crec que aquí la barreja no ha estat molt afortunada. Un tema que sorprèn per les noves idees queda una mica difús. Però anem a quedar-nos amb la part positiva, les veus m'han agradat.
En altres talls com "Sorrow" o "Lake Of Blood" la banda segueix amb l'essència prog death i la veritat és que se surten, canvis de ritme i ambients molt ben enllaçats i amb sentit. També ens trobem amb temes instrumentals, però que al final acaben i no t'has adonat tot just que ho eren, molt ben aconseguits!
Un disc que si bé m'esperava alguna cosa una mica diferent, m'ha acabat agradant de la mateixa manera, això sí, després de donar-li diverses oportunitats i no tancar-me en banda.
'El monstre de Leviathan ha tornat! Potser no se'n va anar ... però per sort, podem gaudir-lo.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!