Nocturnia - La Tempestad (2019)
 |
Power Metal
Duque Music
2019
Temes
• Siempre Hay Un Lugar
• Cenizas
• Negro Sentimiento
• Tempestad
• Leviatán
• Estigma
• Héroes De Bronce
• Ahora Que No Estás
• Hijos De La Derrota
• Solo Un Instante
• La Tormenta
Formació
Veu: Alberto Symon: Voz
Guitarra: Manu Acilu
Guitarra: Javier Villanueva
Baix i Cors: César Arroyo
Teclats: Jose Gómez-Sellés
Bateria: Jose Roldán
Crítica
Des de Toledo ens arriba el nou treball discogràfic de Nocturnia, un àlbum d'estudi titulat La Tempestad. Àlbum que representa el seu sisè llançament. Un àlbum sòlid, fidel a el so d'aquesta banda, que amb aquest treball ve a consolidar amb pas ferm, el llegat d'una banda de projecció internacional.
L'àlbum l'obre "Siempre Hay Un Lugar". Un tema amb clares influències de l'Power Metall a través d'una estructura sòlida de so enganxós. Els tornades segueixen sent els punts forts d'aquesta banda. Estructures coherents i ben harmonitzades et engalipen sense opció, des de la primera escolta. El segueix "Cenizas", instant on col·labora Alberto Rionda, famós per ser el cap de la banda asturiana Avalanch. Al llarg d'aquest tall, el treball en els teclats és una de les grans senyals d'identitat. Una cançó amb molta força on el treball d'Alberto Symon destaca com una vocalista de gran projecció.
El tercer tall de l'àlbum es titula "Negro Sentimento". Moment on una vegada més, Nocturnia aposta per un so basat entre el Power i el Heavy Metal. Un tema que, sens dubte, representa el millor d'aquesta banda. Una banda en perfecte estat de forma. Una base rítmica d'infart acompanya uns teclats i unes harmonies vocals de gran calat. El segueix Tempesta, una cançó de ritme més pausat, però que a poc a poc va adquirint força. La tornada és, una altra vegada, el principal protagonista. Moment on Alberto Symon combina les veus guturals amb unes harmonies equilibrades. Amb "Leviatan", les guitarres construeixen un mur de so cru i afilat, construint un so dens i fosc on les veus guturals absorbeixen, totalment, l'atmosfera creada. Nocturnia sap com atrapar en cadascuna de les melodies. Amb "Estigma", la banda toledana repeteix la fórmula que hem vingut escoltant tema després tema. Un so coherent i sòlid, de gran projecció a través d'una base rítmica sòlida, unes guitarres afilades i unes harmonies vocals de gran qualitat.
El segueix "Héroes De Bronce", amb una atmosfera més elaborada. Amb "Ahora que No Estás", Nocturnia ens mostra la Power Ballad de rigor. Una cançó plena d'harmonia i de calidesa. Un tema d'estructura senzilla, però d'intensa melodia.
Amb "Hijos De La Derrota", les influències de l'Power Metall estan més patents que mai. Al llarg d'aquest tema vam escoltar un gran treball en les guitarres elèctriques. Tota una perfecta combinació entre la tècnica i el sentiment. Del millor del disc. Després d'escoltar "Només Un Instant", arribem a "La Tormenta", cançó encarregada de tancar aquest nou treball. Una cançó perfecta per donar tancament a un disc que impressiona des del primer moment.
Nocturnia ens porta amb La Tormenta un treball capaç de transmetre energia i actitud a dojo, en una clara mostra de consolidació de la banda. Un disc molt recomanable.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!