SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise

Suscríbete aquí!


Elisa C. Martin + Hora Límite + 4 Bajo Zero + Bridge to Nowhere Revi Live (Madrid)

Ankor + Vukovi + Far'n'Hate Stage Live (Bilbao)

Prestige + Enemynside Rockville (Madrid)

Cain's Dinasty + Brutalfly Gong (Oviedo)

Prestige + Enemynside Urban Rock Concept (Gasteiz (Vitoria))

Angra + Opera Magna + Arwen Razzmatazz 2 (Barcelona)

Mala Bestia + Mala Hostia + Pycaya Bóveda (Barcelona)

Enuff Z'Nuff + Dusty Riders Estudios Groove (Portugalete)

Avalanch + Nurcry + Secta The New Valdemoro (Valdemoro (Madrid))

Cobra Spell Rockville (Madrid)

Avalanch + Nurcry + Redención Zero Garaje Beat Club (Murcia)

We Rock (Dio Tribute) + Crimson Colt Bóveda (Barcelona)

Kiss the night with Jordy Stanley + Blue Madness Sixx Rock (Madrid)

Leo Jiménez Razzmatazz 2 (Barcelona)

Kabrönes El Escénico de Illescas (Toledo)

Heavy Pettin Silikona (Madrid)

Alestorm + Saurom + Stratovarius + Rata Blanca + Wind Rose + Tyr + Equilibrium + El Reno Renardo + Kalmah + Ars Amandi + Eihwar + Linkoln Park + Oceans Ate Alaska + Brian Downey + Evil Invaders Zona polideportiva (Villena)

Debler Eternia - Perversso (2022)

Debler Eternia - Perversso
Debler Eternia logo
España

Perversso

Melodic Power Metal
Maldito Records
2022


Temes

Abierto Hasta Enloquecer
Eternia
Afrodissia
Catrina
Perversso
Nuestra Última Canción
Cada Latido
Melodía De Los Malditos
Caperucita Rota
Jauría

Formació

Guitarra: Dani Arcos
Violí: Pablo Sabater
Baix: Abraham Roca "Aby"
Bateria: Nelson Valenzuela
Veus: Rubén Kelsen

Crítica

Aquest és la darrera ressenya del 2022 (encara que no de discos d'aquest any), i la dedico a una banda que ha passat per un autèntic impass i una renovació que no deu haver estat fàcil, motiu pel qual esperava veure com havia fet musicalment parlant, deixant de banda l'estimació o l'afecte que pugui sentir pels músics actuals o els que han deixat la banda i el resultat és més que excel·lent!

Perversso és el quart disc de Debler que ha ampliat el seu nom a Debler Eternia després de la sortida de Dani (violí) primer i sobretot després dels germans García (Alex i Sergio), fundadors de la banda.
Aquest fet ens deixava únicament el vocalista i gran senyal i sant de l'èxit de la banda, Rubén Kelsen i el carismàtic bateria Nelson Valenzuela.

Després d'una èpica introducció composta per Isra Ramos (com és costum), molt èpica anomenada "Obert fins a embogir", la banda s'arrenca amb un tema que segueix l'estela de discos anteriors. Es tracta d'“Eternia”.
Violí a les mans de Pablo Sabater, seguint l'estela del que ens tenia acostumats la banda (l'efímera etapa de Sara, va ser més disruptiva pel que fa a aquest instrument). Doble bombo i bateria potent i una composició festiva, seguint la deixalla del que podria esperar qualsevol fan de Debler. Un tema excel·lent per obrir el disc, que està basat en el film clàssic "Obert fins a l'amanir".

I segueix girant la roda i ja ho fa amb primeres novetats: Amb la narració d'Ana Escalona, "Afrodissia" és un tema molt ballable, molt disc i d'estil de metall modern que tant hagués repudiat 20 anys enrere però que tant em diu avui dia. Un temazo que et mou l'esquelet des del primer moment i que compta amb la col·laboració de Mireia Fontarrosa (Knights of Blood) i Marta Yebra. Metall modern per a Debler Eternia on veiem unes guitarres potser una mica més agressives, més esquinçades, una base electrònica excel·lent i Nelson amb una bateria molt potent. El baix d'Aby també ofereix aquest cop d'efecte que ressona al teu interior.
Finalment esmentar que Rubén es troba en un moment vocal excel·lent, demostrant que a diferència de Samsó, el tall de pèl, no li ha fet perdre ni la força ni aquesta personalitat vocal que atresora.

El quart tema és senzillament espectacular i repeteix les col·laboracions vocals femenines afegint a Diego Palacio als vents. Festa mexicana pels quatre costats de la mà de Catrina, i que s'ha convertit en un dels favorits de les meves filles per posar al cotxe. Dani Arcos, nou guitarra de la banda demostra el que no cal (Bloodhunter entre altres bandes són prou carta de presentació): que és un guitarra espectacular, bé sigui amb la guitarra elèctrica o amb la clàssica. Base rítmica molt potent i present amb la nova dupla Nelson / Aby i unes composicions fresques que aconsegueixen una mica complicat: Que un quart treball soni a la banda, i no sigui "avorrit" o un "més del mateix". Alt protagonisme per al violí de Pau!

Un tema continuista és "Perversso" que dóna nom al disc, mantenint tornades d'aquells que són fàcilment coreables i que aconsegueixen que el directe sigui una comunió total entre banda i públic.

El moment malenconiós del disc el destil·la la balada "La nostra última cançó", on Rubén demostra que la seva veu és capaç de transmetre. Destacar el sol de Dani Arcos, que sap posar el seu virtuosisme al servei del tema, sense grans virgueries però sí molt de sentiment.

"Cada Latido" és el single/videoclip que van presentar com a avenç i en què també intervé la vocalista de la banda granadina (Mireia). Guitarres que marquen el ritme i que confereixen aquest toc diferent de la banda, que l'ha fet créixer i que desemboca en una tornada de nou memorable.

Anem arribant al final amb un dels meus temes preferits: "Melodia dels maleïts" és un tema que compta amb la col·laboració de Carlos Escobedo i és el més diferent de tots, però senzillament em sembla espectacular. Un riff duríssim és el que mana i empasta a la perfecció amb la veu del vocalista de Sôber. Bateria dura, lenta i pesada per conferir el traspàs de nou a una tornada magnífica i melodia de violí marca de la casa Debler. Un tema diferent, però necessari per evolucionar el so i diferenciar una nova feina. També m'agradaria destacar la diferència de les veus de Carlos i Rubén però que alhora contracten màgicament.

Tanquem amb dos temes "Caperucita Rota", molt sinistra, menor i sentida on la dupla vocal de Ruben amb Marta és magnífica també. Gran diàleg fent referència al conte clàssic i trencament rítmic amb un doble bombo intermitent i magnífic a càrrec de Nelson, que realitza un treball magnífic al llarg de tota la feina.
Finalment, el colofó l'ofereix "Jauria", que arrenca amb una petita demostració per part de Dani a les sis cordes i que desemboca en un altre tema més a l'ona anterior de la banda amb un doble bombo més continu, i que forma parteix d'aquesta transició que una banda viu entre disc i disc. Bella factura i gran interpretació.

La veritat és que si algú (jo mateix) podia tenir dubtes de la continuïtat de la banda o de com enllaçar el llegat que atresoren amb noves composicions, aquest treball ens ha de callar la boca a tots, ja que és una evolució cap endavant, amb un disc que al meu entendre és senzillament sensacional. Fàcil d'escoltar, amb molts matisos que permeten escoltar-lo múltiples vegades obtenint nous detalls i matisos i amb una qualitat que permet a la banda seguir somiant pujar un altre esglaó més a nivell nacional i mantenir com a mínim l'estatus que havien aconseguit.
D'aquesta manera, em trec el barret a la remuntada realitzada per Rubén i Nelson, sens dubte. Enhorabona!

Víc Salda
28/12/2022

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau




Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.