Innece - Caminando Hacia la Muerte (2012)
 |
Metal / Rock
The Fish Factory
2012
Temes
01. Sin Salida
02. Tu
03. Lárgale
04. Mi Vicio
05. 2013
06. Remordimientos
07. Sin Futuro
08. Tu Nombre Será mi Tumba
09. Caminando Hacia La Muerte
10. F.C.
11. Amanecer
12. Revolución
13. Sin Complejo
14. Vampiria
Formació
Veu: Lola Tovar
Guitarra: Miguel Cartagena
Baix: Javier Almansa
Bateria: Roberto Rayos
Crítica
De la mà de The Fish Factory ens arriba el primer treball de Innece, Caminando Hacia La Muerte, banda d' Orihuela que practiquen un rock dur, metal amb força sabor a vell.
Aquest Caminando Hacia la Muerte m'ha deixat sabors oposats, una combinació dolç i amarg. Per moments estem davant d'un treball de notable qualitat compositiva però en altres sembla que alguna cosa no qualla... que falta alguna cosa perquè tot soni rodó i complet.
No puc dir que sigui un mal disc, però li falta alguna cosa, des d'un principi no em quadra l'estil de veus i música. La veu de Lola no està a l' alçada? No podria dir tal cosa... La part instrumental em desagrada ? Tampoc... de fet té moments molt brillants, quant a composició i tècnica, però crec que no han trobat la simbiosi entre ambdues, o almenys no per als meus gustos personals, que en el fons és el que intento plasmar a opinar sobre un disc. Opinions que com sempre, són personals i tan valides o no com les de tots.
I Innece sonen a metal, però amb sabor anyenc tintat amb unes guitarres molt rockeres, sobretot pel que fa arriben els sols i per moments també una essència una mica punkarrilla. És una barreja de la velocitat i força del metal, amb la xuleria i presència del rock i la mala llet i irreverència del punk. M'agrada l'essència de Innece. No com a banda de capçalera, però si per passar una bona estona escoltant un bon treball molt variat i que de seguida et fa moure les cames al ritme de la percussió.
Si busquem entre els catorze temes que componen aquest Caminant Cap La Mort podem remarcar temes com el que obre el disc, " Sin Salida " un mig temps bastant rocker, entre matisos contundents, on la veu intenta mantenir dins d'un pla melòdic que no m'acaba d'omplir amb una segona veu que us dóna força joc. " Tu " em recorda Extremoduro té un aire molt en l'ona d'aquesta mítica banda, rock combatiu en estat mur, igual que succeeix amb " Mi Vicio " o " 2013", aquesta última amb un rotllo punk molt irreverent, és aquí on més simbiosi tenen veu i música. " Remordimientos " entra més en el metal de tall melòdic sense perdre el gust a rock vell. " Caminando Hacia La Muerte " és un tall instrumental, que senzillament és molt addictiu, és clar que tècnica i idees compositives no els falten.
El disc es tanca amb " Vampiria ", versió de The Devin Townsend
un tema en anglès molt cru, un final que gens té a veure amb la resta del disc però que de nou torna a ser un so on la veu i la part instrumental més en ona se situen.
Després de diverses escoltes em quedo amb un bon treball al qual li falta trobar aquest punt de trobada entre els diferents estils que es plasmen, és un primer treball, obriu a veure com evoluciona innecessari des d'aquest primer punt de partida. Escolta'l i treu les teves pròpies conclusions, no et fiïs de les paraules d'un possible insensat... sobretot escolta el metal nacional que són el futur de la nostra música.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!