Port Noir - Puls (2013)
 |
Progressive Metal
Razzia Notes
2013
Temes
1. Debris
2. Tide
3. Reverence
4. Puls
5. In this void
6. Left
7. Thorns
8. Illuminate
9. Sun dé man
10. Resolve
Formació
Guitarra i veus: Love Andersson
Guitarra i segones veus: Andreas Hollstrand
Batería: Andreas AW Wiberg
Crítica
La majoria de nosaltres, quan ens trobem amb l'adjectiu "metall progressiu " plorem per avançat, esperant-nos harmonies elaboradíssimes, tècniques meravelloses i floritures infinites, d'aquelles que fan que a la segona cançó passades a escoltar l'últim de Sopa de Cabra.
Port Noir és un d'aquells grups tan estranys que aconsegueixen introduir la seva música amb senzillesa i sense matar-se a demostrar el bons que són. ' Puls ' és l'àlbum debut d'aquest trio suec. En ell podem trobar des de cançons més enfocades al metall, com poden ser " Tide " o la mateixa " Puls " que dóna nom al CD, de guitarres més dures i ritmes més accelerats, intercalats de cançons més doom, a l'estil més Katatonia, com pot ser " In This Void " a balades de les de tirar-se al llit a gaudir com Left o Illuminate.
El més impactant d'aquest àlbum sense dubte són les línies vocals del cantant i guitarrista Love Andersson. Love està dotat d'una de les millors veus que he escoltat en els últims temps. Unes melodies atrevides, modernes i amb una intensitat constant ( potser fins i tot massa ), un registre amplíssim i una sensibilitat única. Aquestes melodies, contrastades amb unes guitarres i bateries sense floritures excessives, li donen un caràcter propi a Port noir que evita la sobrecàrrega que tenim a vegades amb els grups de progressiu i metall alternatiu. L'única pega del CD, com sol passar en molts CD debut, és potser l'abús de la fórmula. La veu de Love és sens dubte un punt a favor per al grup, però la vuitena o novena cançó amb la mateixa formula pot carregar una mica a més d'un, especialment les cançons més dures. És, però, al meu entendre, un dels grups revelació d'aquest any. I què dir del grup que no digui el fet d'estar de tour amb els llegendaris In Flames ? Port Noir és l'última aposta dels pares del metall melòdic, i cal dir que estan arrasant entre el públic. Només cal mirar els comentaris i reviews dels seus concerts (on surten gairebé ben parats que els propis In Flames ) i el nombre sempre creixent de fans al seu Facebook i vídeos.
Un altre punt a destacar, que pot semblar tonteria, però res més lluny de la veritat, és la gravació d', no un, si no quatre videoclips, tots ells disponibles a Youtube. Qui és músic o està ficat en el món del vídeo pot donar fe del que complicat, costós i laboriós que és fer un videoclip, més encara quatre. Tot grup que comença la seva carrera desitjaria gravar un videoclip i ho explica com un pas decisiu en la seva trajectòria, ja que és evident que a nivell de divulgació i publicitat de la banda, fa meravelles. Podeu trobar els videoclips oficials de Sun de Man, Tide, Index i In This Void a Youtube.
Sens dubte Puls és una experiència musical i emocional que val la pena experimentar. La meva recomanació personal és : per als més metaleros, que escoltin la cançó Tide, els fans del doom, metall alternatiu i progressiu haurien li un cop d'ull a In This Void i els que desitgeu passar una estona tranquil, posar-vos música d'ambient per a una hora de relax o plorar davant la notícia que Metallica és Belieber : Left.
Així que si us trobeu avorrits de la mateixa música de sempre, és la meva més sincera recomanació que els doneu una oportunitat i no us espanteu per l'estètica Mumford & Sons, les guitarres a l'altura de les aixelles i el pèl curt dels seus membres. Encara i amb camisa i gomina, aquests nois tenen talent de donar i vendre.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!