Opera Magna - Del amor y otros demonios - Acto I (2014)
 |
Symphonic Power Metal
Rock CD Records
2014
Temes
1. Del amor y otros demonios 02:26
2. Por un corazón de piedra 04:10
3. La herida 03:55
4. Después de ti 06:58
5. Oscuro amanecer 05:42
Formació
Veu: Jose Vicente Brosseta
Baix: Alejandro Penella
Batería: Adrià Romero
Guitarra: F.J. Nula
Guitarra: Enrique Mompó
Teclats: Rubén Casas
Técnic i Coros: Fernando Asensi
Crítica
Llarg temps el que portàvem esperant ja el nou treball de Opera Magna, i després d'anunciar-ho a començaments d'any, finalment veu la llum el primer dels tres esperats actes d'aquest "Del amor y otros demonios".
La banda valenciana ha optat per no fer esperar més als fans i treure tres petits EP's menys espaiats en el temps que conformaran en la seva totalitat aquest llençament.
En aquesta primera part que ens ocupa, si que deixen una cosa ben clara: Continuen sent el referent nacional de power metal simfònic sense cap mena de discussió amb una qualitat compositiva, de gravació i en els arrenjaments i acabats de talla mundial i d'això s'encarreguen tots i cadascú dels seus membres.
Després de quasi dos minuts i mig de intro instrumental que agafa el nom de la publicació, podem escoltar "Por un corazón de piedra", el primer gran tema que ens ofereixen.
Res que no poguèssim esperar en quan al gran nivell mostrat: Ràpides bateries amb múltiples canvis de ritme a càrrec d'Adrià Romero, acompassat al baix de Alejandro Penella, que són la base sobre la que es monten les complexitats d'aquest sextet. Amb discrets aires arabs en les seves estrofes, deixen pas a una tornada cantable i de fàcil enganxada. Un riff inicial ben acompanyat dels teclats de Ruben Casas, fan ben reconeixible aquesta primera presa de contacte.
Jose Vicente Brosseta, un dels millors vocalistes d'aquest país i amb res a envejar a absolutament ningú, mostra aquesta vegada diferents matissos, poguen cantar tan agut com ens tenia acostumats, però mostrant-nos nous registres que ja ens havia regalat amb la seva altra banda, Systemia, rasgant la veu de manera puntual i dotant de major amplitut de constrastos les parts vocals com succeeix a "La Herida".
Guitarrísticament parlant, les guitarres rítmiques de les mans d'Enrique Mompó, són complexes i intatxables. Es tracta de donar al conjunt d'una globalitat tan complexe que soni potent i a una i això no és senzill. Però és clar, la marca de la casa de la banda és la velocitat i no de tempo i ritme, sinó també en els seus solos, amb infinitat de tappings, sweap pickings i demés floritures que reflexen la feina de un dels millors guitarres del país: F.J. Nula.
En aquest tema tornen a comptar amb una col•laboració femenina a les veus i aquesta vegada es tracta de Olaya Alcázar. La ex-vocalista de Thirteen Tries, la qual està emergint com a vocalista de soul entre d'altres géneres, fa les delícies al constrastar la seva veu amb la de José Vicente.
Finalment s'apropa el final amb "Después de ti". Aquesta vegada amb un lent començament simfònic amb la peculiar veu protagonitzant, donant pas al llarg tema que frega els 7 minuts i que va increscendo en la seva atmòsfera i en la seva intensitat per culminar en una tornada amb grans coros per a just després donar pas a aquesta semibalada de marxats ritmes de guitarra que finalitza amb una altra demostració vocal impressionant.
El disc posa el punt i final amb "Oscuro Amanecer". Un altre gran tema de quasi sis minuts amb aquests cors de tipus operístic que fa tants anys van innovar el italians Rhapsody i que tan difícil es fa posar-los amb gust i classe, sense sobrecarregar els temes (com els propis italians han demostrat fent infumables alguna de les seves publicacions) fet que els valencians han aconseguit plasmar sempre amb exquisitesa i gust en les seves composicions. No seria just mencionar a Rhapsody sense mencionar també a una altra font d'inspiració (o això crec al escoltar-los i saber que també fan versions en directe d'ells) a Symphony X, amb un tram que em recorda a aquell excel•lent Oddysey dels americans. I que et comparin amb dos grans mundials de dos géneres tan allunyats, i només com a lleugera inspiració, em sembla un elogi molt gran, o almenys amb aquesta intenció escric aquestes paraules.
Menció (un cop més) als aguts impossibles de Jose Vicente combinats amb tons mólt més greus i rasgats, però em repeteixo un cop més que seria injust no mencionar totes i cadascuna de les vegades a tots i cadascun dels músics, del primer al darrer per la seva excel•lent tasca interpretativa i compositiva.
Per finalitzar no em queda més que dir que aquesta primera part ens ha sigut com un aperitiu - com quan no tens gana, menges alguna cosa i de cop et sents amb ganes de ferotges de devorar - i estem desitjosos de veure en directe als Opera presentant aquest treball per a inmediatament després devorar la segona part d'aquesta ja esperadíssima trilogia!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!