Opeth - Pale Communion (2014)
 |
Progressive Metal
RoadRunner Records
2014
Temes
1. Eternal Rains Will Come 06:46
2. Cusp of Eternity 05:36
3. Moon Above, Sun Below 10:52
4. Elysian Woes 04:47
5. Goblin 04:32
6. River 07:30
7. Voice of Treason 08:00
8. Faith in Others 07:39
Formació
Veu, guitarra: Mikael Åkerfeldt
Guitarra: Fredrik Åkesson
Teclats: Joakim Svalberg
Baix: Martín Méndez
Bateria: Martin Axenrot
Crítica
Nou treball dels suecs Opeth i nou treball allunyat del Death Metall que els va portar a ser únics dins del gènere progressiu i que els va caracteritzar durant la major part de la seva carrera musical. Si bé Heritage marcar ja les bases sobre el nou rumb que prendria la formació, encara existien dubtes sobre com seria el nou treball de Mikael Åkerfeldt i els seus, sobre si seguiria el camí marcat per l'anterior treball o si, per contra, tornaria a sons anteriors a l'esmentat disc.
Les declaracions dels diversos components de la formació no deixaven massa dubtes: Pale Communion seguiria les bases del que vam veure en Heritage, és a dir, ni rastre de guturals ni sons extrems. El resultat d'això? Ni més ni menys que un altre disc que dividiria de nou en dos a la "fanbase" d'Opeth.
En Pale Communion seguim degustant aquest rock progressiu que ens van brindar fa ja uns anys, però amb un pas endavant respecte al vist anteriorment: Pale Communion és un gran disc que aconsegueix portar cap a nous horitzons allò vist en Heritage, compactant molt més les idees que es ens exposen per tal de construir uns temes molt més sòlids i treballats.
El disc obre amb "Eternal Rains Will Come", un tema que ja ens indica les directrius que seguirà aquest nou treball: un teclat omnipresent que li dóna aquest toc màgic a les noves composicions de la banda i que relega en molts moments a les guitarres a un segon pla, fet que dota les cançons d'un sabor diferent al que veníem escoltant d'Opeth fins ara. D'altra banda, destaca una base rítmica deliciosa amb una bateria i un baix enlluernadores en tot moment, una línia que seguirà present al llarg de tots i cadascun dels temes que componen aquest Pale Communion.
"Cusp of Eternity" és el primer tema que vam poder gaudir d'aquest llarga durada, ja que va servir com a avançament del disc. Si bé, a nivell de single, està per sota de "The Devil 's Orchard" (single d'Heritage i perdoneu les constants referències) és un tema que serveix per desmelenar definitivament a Mikael i que explota realment el poder vocal que posseeix el principal compositor de la banda en aquests moments. Sens dubte, Pale Communion aconsegueix descobrir facetes del cantant que no s'havien vist en els anteriors treballs d'Opeth.
El tema que li segueix és "Moon Above, Sun Below", gairebé 11 minuts de pur rock progressiu que, a força de múltiples canvis i idees que se succeeixen constantment, s'acaba convertint en una composició deliciosa que fa de ritmes i melodies aparentment inconnexos una cançó tremenda. D'altra banda, "Elysian Woes" és probablement un tema que podria haver aparegut en qualsevol altre àlbum dels suecs, ja que és el típic tema acústic marca de la casa que, amb melodies fosques i melancòliques, aconsegueix atrapar l'oient des de la primera escolta .
Llavors arribem a la segona meitat del disc, una segona meitat que, al meu entendre, supera amb escreix el vist fins ara (i ja és dir). Aquesta segona meitat comença amb la instrumental "Goblin", que ens delecta amb uns paratges que juguen amb uns teclats i unes guitarres excel · lents i ens deixa irremeiablement amb la boca oberta. No la tanqueu encara, que ve el bo.
"River" és, al meu parer, el millor tema de Pale Communion, un tema que resumeix aquest pas endavant que ha pres la banda amb un fantàstic desenvolupament i uns matisos que no havíem pogut gaudir d'Opeth fins al moment, essencialment en la primera meitat de la cançó. Però espereu, que vénen corbes: aquesta tranquil · litat és trencada abruptament per un joc de solos deliciós que desemboca a la bogeria generalitzada, una bogeria que ens porta a un dels finals més espectaculars que ens hagin regalat aquests senyors en la seva ja llarga trajectòria.
Per si fos poc, "Voice of Treason" no baixa el llistó mostrat fins al moment i ens ofereix un tema amb reminiscències aràbigues que és complementat fantàsticament per instruments de corda i que fan d'aquesta cançó un altre punt àlgid en el disc.
L'última cançó del disc, "Faith in Others" va ser definida per Steven Wilson (productor del disc d'Opeth una vegada més) com la major obra creada mai per Mikael Åkerfeldt, sens dubte una declaració que no deixo indiferent a ningú i de la qual per fi hem pogut comprovar la seva veracitat. Si efectivament aquest és el tema mai creat pel susdit músic o no, ho deixo a opinió de cada oient, ja que el llegat d'aquesta banda i músic és tan enorme que és difícil no trobar temes tan o més grandiloqüents en la seva discografia. El que sí és cert és que "Faith in Others" aconsegueix emocionar des del seu inici fins al seu pausat final, un viatge de set minuts que posa punt i final a un Pale Communion que ha superat, i amb escreix, les meves expectatives sobre aquest nou llarga durada d'Opeth: no em tremola el pols al dir que estem davant d'un dels millors treballs que han fet els suecs en tota la seva carrera, un treball colossal des del seu inici fins al seu final, des dels seus primers acords fins a la seva darrera nota.
I si, podem dir que Pale Communion és una continuació del que vam veure en Heritage, un disc controvertit que va suposar un punt ia part en la carrera discogràfica de Opeth. Però Pale Communion no s'estanca en aquest punt: lluny de quedar-s'hi, aconsegueix portar aquest nou estil musical i aquesta essència única de Opeth una mica més lluny, explotant al màxim les idees en cadascun dels seus temes d'una manera que no van aconseguir en seu treball anterior.
Potser s'han allunyat d'allò que els va fer grans en el gènere, i és més que probable que trobem a faltar aquests grandiosos temes endimoniats i extrems que únicament ells sabien crear. Però ... què voleu que us digui davant semblants cançons?
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!