Katabätika - Falling Into Deep Freezing (2015)
 |
Death / Doom Metal
Autoproducido
2015
Temes
Blackened Smile
The Day That I've Changed
I Don't Feel My Way
Another Chance
Desert Sand
Formació
Baix i guturals: Dani Domingo
Guitarra i veus: Guille Pujol
Bateria: David Garcia
Guitarra: David Rebollo
Crítica
Després d'anys plens d'alts i baixos, Katabatika publica finalment el seu EP presentació al gran públic anomenat "Falling Into Deep Freezing".
Katabatika combina un so a mig camí entre un death melòdic i un fosc i tenebrós doom malenconiós.
Als que coneixem a la banda després d'anys treballant l'escena, ens sonen i molt alguns dels temes que conformen aquest llançament com és l'inicial "Blackened Smile", en el qual es pot observar a la perfecció aquest so trist al mateix temps que potent i agressiu.
Combinen les veus guturals del baixista Dani diumenge al costat de les netes del guitarra Guille encara que originalment estiguessin pensades per a un timbre femení que hem vist interpretats entre altres per Ariadna Badia o per Tania Fernández.
Més potent si cap és la segona pista "The Day That I'veu Changed" amb unes guitarres protagonistes com tònica al llarg del treball i una tornada tan net com greu amb una melodia que contrasta amb la cruesa dels guturals de Dani. El timbre de la guitarra, és per això, bastant clàssic i combinen a la perfecció la del ja esmentat Guille amb la de David Rebollo.
Per parlar de la bateria de David García elejimos el tercer tall, "I Do not Feel My Way", de durada, com la resta de temes, sobrepassant àmpliament els cinc minuts; amb canvis de ritme i demostrant una bona dosi de varietat i elegància; gens monòtona! En el tema també és protagonista el baix de Dani així com les seves veus que es porten gran part del pes vocal, a excepció del estibillo. En aquest cas, la velocitat queda relegada per potència i pesadesa, però ¿d'on ve el terme "heavy" sinó?
Nítides guitarres cristal·lines arrenquen a "Another Chance" per donar pas al tema de més durada de la feina. Veus d'ultratomba, tant les nítides com les guturals, acompanyen una melodia profunda. En aquesta ocasió, veiem reminiscències de Peavy "Wagner" en les veus de Guille i un doble bombo, que aporta no velocitat, sinó contundència a la composició.
Finalment vam tancar la presentació amb "Desert Sand", un altre llarg i contundent tema amb aires orientals o més aviat egipcis i variacions de tempo tan veloços com fugaços.
Per fi aconsegueixen tenir una carta de presentació física, amb un disseny gràfic d'acord amb la música que trobarem en ell. Comença el (re) llançament de Katabätika!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!