Atreup Ed Al Dadinrete

Black Metal
Autoproducido
2015

Temes

1. Evein Ed Arevamirp
2. Ed Sal Sallertse
3. Sol Selos Nanimret
4. Zul Ainegimirp
5. Atreipsed
6. Atreup Ed Al Dadinrete
7. Odot Av Lam

Formació

Veu: Gessamí Martínez
Guitarra: Juan Martínez
Bateria: Guitars Efrem Quilis

Crítica

Epic Depressive Black Metall, no sé si pot haver alguna cosa tan oposat als meus gustos pel que fa a etiquetes. Mai he arribat a que el black em transmeti res especial excepte puntual agressivitat o buit, termes oposats però sempre lligats entre si. I quan escolto música prefereixo que em transmeti alguna cosa que m'agradi i estils tan extrems no m'omplen, però de vegades cal capbussar-se en ells.

Després de la crida de Efrem, l bateria de Elathan i dir-me això de "té parts molt melòdiques i t'agradarà" .. doncs vinga a l'embolic!

Elathan no són uns totals desconeguts, ja vaig tenir l'ocasió d'escoltar el seu primer treball "Sotnemal led de bestiar" i per ser Black, doncs no em va desagradar, fet pel qual m'animo a endinsar-me en aquesta review. Ara ens presenten el seu segon treball sota el títol "Atreup ed al dadinrete" i seguint la tradició d'escriure a l'inrevés, seria Porta de l'Eternitat.

No vaig a entrar de ple sobre si les etiquetes que han triat per a la seva música són les correctes, deixo aquest debat per als entesos en temes foscos, però si em vaig a intentar ficar en la seva música. Han tornat a aconseguir un so molt melòdic i grandiloqüent emmarcat en ritmes accelerats i veus extremes, el conjunt lluny de sonar estrident sona equilibrat i interessant. Per a aquells que com jo no gosem endinsar-nos en el costat fosc del metall, Elathan no és com si Rhapsody hagués venut la seva ànima al maligne. No es tracta d'això, és més un lament molt atmosfèric on sorprenen les melodies que emergeixen de les bases més black.

És difícil descriure, per això recomano millor que us passeu per el seu facebook i escolteu part del disc i tragueu les vostres pròpies conclusions.

El disc consta de set talls, destacant entre ells l'últim tema "odot Av Lam" de més de tretze minuts, un tema molt treballat que en si mateix és una petita obra a part plena de canvis de ritme i intensitat.

Un disc totalment recomanable.