Stained Blood - Hadal (2015)
 |
Black / Death Metal
Blood Fire Death
2015
Temes
1. Atlas Decline
2. Perpetual
3. Hemisphaerium
4. U-530
5. Colossus Embrace
6. The Mask
7. F.R.M.
8. Hundred Heads Snake
9. Involution To Animosity
10. Stargazer
11. Sound Of The Abyss
Formació
Veus: Rou
Guitarres: Miguel Pedragosa
Guitarres: Borja
Bateria: Salva “Burzum Turner”
Baix: Raúl
Crítica
Ja vaig fer l'anàlisi del seu anterior disc "One Last Warning", ara torno a la càrrega amb el seu nou cd "Hadal", parlo dels barcelonins Stained Blood, que tornen a la càrrega amb un àlbum molt més ambiciós encara de la mà de blood Fire Death.
Un àlbum que comença amb una intro típica de l'estil, per poder donar pas i fer-nos entrar de ple en aquest. "Atles Declini", actua d'entrant per "Perpetual", un tema molt ben triat per donar inici a aquest disc, el conjunt com sempre prefecte, al qual ens tenen acostumats. "Hemisphaerium", comença una mica més lenta i segueix la tònica poc més fins que comencen els ritmes vertiginosos on la bateria porta el ritme de forma brutal, barrejat amb diferents riffs per donar-li un toc progressiu.
Seguim i veiem que "O-530", "Colossus Embrance" porten el mateix nivell de composició i no és fins a "The Mask" que veiem un canvi de ritme de l'àlbum, amb l'afegit de moments més tècnics i contundents i alhora canvis de ritme que faran delícies dels vostres orelles.
"FRM" amb una mini intro en el seu interior, es converteix en un dels temes més foscos i contundents del disc, amb veus greus que igual que en el conjunt del disc s'aniran anant del gutural agut al greu, en uns canvis molt ràpids i tècnics; en general en Stained Blood, la veu gutural sempre ha tingut un paper molt important tant per les seves lletres com per la seva potència. A "Hunbdred Heads Snake", podrem observar que predominen els riffs contundents en la major part del tema.
Arribant al final del disc, ens trobem amb "Involution To Animosity" un tema que parteix amb un riff deslligarà l'apocalipsi, a ritmes frenètics i vertiginosos.
"Stargazer" com penúltim tema, actua com passatge amb uns cors que gairebé ni es deixen sentir; tot això per donar pas a l'últim tema "Sound of the Abyss", per a mi el tema estrella del disc, per l'aire més èpic que pot donar amb el seu anterior "Stargazer".
En general un disc, en la línia de Stained Blood, al que ens tenen acostumats i que per a mi un dels canvis més significatius és la foscor que se li afegeix a cada un dels temes, apropant més al so del Death Metall que fa que pugin el llistó.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!