Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Invoking the Impure

Black / Death Metal
Autoproducido
2018

Temes

1. Intro (poderoso atronador)
2. Brutal Saughter
3. Sacrifice in Solitude
4. Supremacy of the Impure One
5. When your Time Fades Up
6. The Unholy Night
7. Overcoming your Knowledge
8. Altar of Hell
9. Too Much Blood
10. Outro

Formació

Baix: J. Steinburg
Guitarres: J. Baena
Guitarres: J.A. Rodríguez
Veus: J.L. Muñoz
Bateria: F. Purelife

La banda gaditana de Black / Death Metal melòdic Brutal Slaughter ens presenten el seu tercer treball discogràfic sota el títol de "Invoking the Impure". Un àlbum sòlid amb so propi, acompanyat d'una producció que ens fa valorar, un cop més, la qualitat existent en el metall extrem gestat per aquestes terres. Un conjunt de temes on la complexitat de les línies instrumentals farà que els 45 minuts que dura el disc sigui un veritable homenatge tant a la vella escola del Death com a les melodies del Black Metall suec de la dècada dels 90.

L'aquelarre l'inicia la Intro (poderós eixordador), una pista atmosfèrica que transmet angoixa i decadència al llarg d'un minut i mig. Veus que semblen psicofonies ens obren la porta a un disc en el qual la densitat del so serà la tònica general. A "Brutal Saughter", segon tall del disc i de mateix títol que el nom de la banda, aquests músics ens porten al llarg de sis minuts de durada un tema ràpid on els blast beats executats per Fran Purelife semblen estar disposats a foradar la teva templa. J. Baena i J.A. Rodríguez aporten un riff cru i hipnòtic que sembla atrapar entre nota i nota. Un tema amb clares influències del Death Metall Clàssic de bandes mítiques com "Death o Possessed".

"Sacrifice in Solitude" és el tercer tall de l'àlbum. Moment en el qual la banda aposta per la rapidesa del Black Metall de la vella escola. Un tema que sona als primers temes de bandes com Emperor o Darkthrone. Un so monolític, on la base rítmica formada per J. Steinburg i Fran Purelife semblen arrasar allò per on passen. Les guitarres cromàtiques de J. Baena i J.A. Rodríguez creen un mur de so infranquejable. Un bon tema, si el que t'agrada és el Black Metall Old School. En Supremacy of the Impure One, Brutal Slaughter factura de nou un ritme pesat a un tempo que no et deixarà prendre aire. Velocitat, tècnica i caos per a un tema fosc i dens. Que mostra una certa linealitat respecte a l'anterior.

El cinquè tema del disc es titula "When your Time Fades Up". Un tema que comença amb un tempo pausat, amb un fort accent atmosfèric, ple de penombra per a segons després, deslligar un autèntic caos sonor on la veu estripada i gutural de J.L. Muñoz aporta aquest element de velocitat que sembla trasbalsar cada segon del tema. A "The Unholy Night" la banda ens mostra sis minuts de Metall Extrem, on el Death Metall de la vella escola torna a ser el gran protagonista. Un riff salvatge a companya a una base rítmica desenfrenada, a través d'una melodia senzilla però ple de ràbia.

"Overcoming your Knowledge", el setè tall de l'àlbum és probablement el millor tema de tot el disc, al meu entendre. Un tema tècnic de ritme pesat, on les guitarres tornen a dibuixar una espiral d'angoixa que ofega l'oient. El tema idoni per fer headbanging. El segueix Altar of Hell. On de nou la banda gaditana torna a posar en valor totes les seves influències Blacker. Un tema que recorda a bandes com Immortal o Gorgoroth.

"Too Much Blood" és tot un orgia sonora on Brutal Slaughter fa honor a tota la seva trajectòria. Un tema que es caracteritza per un ritme frenètic i descontrolat proper al Hardcore Punk. L'àlbum el tanca Outro, una pista de dos minuts de durada, on la banda tanca el cercle amb una atmosfera tètrica i fosca. El final més coherent per a un disc d'aquestes característiques.

Brutal Slaughter no són nous en això del Death / Black Metal. Amb una extensa carrera a l'esquena i molts quilòmetres de carretera, els gaditans han sabut construir un disc dens, fosc i ple de ràbia. No obstant això, és un àlbum que fa difícil destacar un tema entre un altre de manera considerable. Un bon disc de Metall Extrem però que no resulta enganxós després de la primera escolta. Recomanat per a fidels seguidors del gènere.

ZorroLoko
26/03/2018

Arxiu de
novetats