Reek - Necrogenesis (2014)
 |
Thrash Metal
Autoproducido
2014
Temes
1. The Sound of Decadence 04:54
2. Violent Winterlight 04:44
3. Hypochondriac 04:45
4. Ethereal Shadows 03:13
5. Landscapes of Elysium 04:08
6. Human Condition 06:18
7. Pernicious Gerontophiliac Commitment 03:52
8. Babidi Resurrection 02:52
9. Scions of the Void 11:50
Formació
Veu: Iván Lara
Guitarra: Oriol Pérez
Guitarra: Gerard Torà
Baix: Sergio López
Bateria: Esteban Portero
Crítica
Hi ha diverses formes d'afrontar aquesta review del nou treball de Reek, podria començar parlant del retorn del thrash, de les bandes nacionals que ho estan respectant... thrash, thrash, thrash... Perquè Reek són uns thrashers, d'això no hi dubte, però no és només thrash el que treu el cap en aquest Necrogenesis i seria un error encasellar únicament en el thrash metall, malgrat que el seu so en pur thrash en vena, però el que fa d'aquest disc un gran disc són els detalls i matisos.
No és cap sorpresa que el thrash metall, des del més old school a barrejat amb noves tendències, està de nou en voga en el metall i especialment en el metall nacional, Angelus Apatrida abanderen aquesta nova andanada de bandes que li han donat una alenada d' aire fresc al thrash. Angelus s'emporten el nom, però Crisix, Exodia, Toxovibora, Viviu Remorse, Aggression, Gauntlet o Unsouled són algunes d'aquestes bandes nacionals que amb un nivell altíssim estan a la primera fila del thrash nacional. D'aquest grup ens fixarem en les bandes més progressives com poden ser Unsouled i tindrem el camp de batalla Reek.
Ens allunyem una mica l'estereotip de banda thrasher de ritmes ràpids, guitarres frenètiques i veus afilades i anem a treure-li el suc a un estil que és capaç de portar-nos a un orgasme musical quan es mimen els detalls al màxim com ho han fet els nois de Reek. Necrogenesis conté l'essència del thrash dels noranta, els primers temes, per exemple són una hòstia a la cara, però a mesura que avancen les pistes ens topem amb temes instrumentals més treballats, clarament influenciats pel heavy més tradicional de la NWOBHM i naveguen per sons més foscos i progressius.
El disc arrenca amb "The Sound Of Decadence " que ens capbussa de ple en el thrash dels inicis, Megadeth, Metallica, Anthrax... com comentava, una hòstia en tota la cara per començar. Trobem detalls en els riffs que són els que marquen la diferència entre compondre un tema i el que fan Reek cuidant tots els detalls. " Violent Winterlight " arrenca una mica més pausada, amb aires de Megadeth una influència que es manté constant al llarg del disc. El tema juga amb el thrash d'aires més foscos i agressius arribant a un punt gairebé sublim en els sol que surten com arrencats de les entranyes del tema. Com sortit de l' Countdown To Extinction el " Hypochondriac " arrenca seus primers compassos entre foscor i ràbia... per acabar sonant més fresc i ràpid, les guitarres tornen a ser les propietàries i senyores dels temes.
Passada la primera tríada de temes entrem a " Ethereal Shadows " tema acústic que serveix d'introducció per a la instrumental " Landscapes of Elysium ", lenta i commovedora... no té res a veure amb el que havíem escoltat en els tres primers temes, és un tema magnífic que part li disc, però ho fa de manera tan formidable que tant és. " Landscapes of Elysium explica molt bé el perquè no podem deixar a Reek com una banda de thrash més. El tema destil al màxim el so que bandes com Iron Maiden ens van captivar d'aquella NWOBHM dels vuitanta. Si les guitarres ja m'estaven apassionant, després d'escoltar aquest cinquè tall ja arribem a un petit estat d'èxtasi, un tema instrumental però amb aquestes guitarres qui necessita veu...
Deixem de banda aquest petit interludi, tornem a la tralla, " Human Condition " mantenint un toc thrash, és un tema més contundent i amb riffs més potents, allunyant-se per moments dels cànons del thrash, però sense perdre aquest sabor " guarrillo. Més speed sona " Pernicious Gerontophiliac Commitment " sona molt més agressiva i crua, es nota un bon treball d'Iván a les veus sabent afrontar vocalment els temes perquè tinguin el seu propi enfocament i res lineals. " Babidi Resurrection " ens fiquen una bona dosi de metall progressiu, de nou instrumental, i sense trobar a faltar la veu, que és la millor evidència que el tema té la seva pròpia exquisidesa, He dit ja que les guitarres em fascinaven ?
El disc es tanca amb " Scions Of The Void " amb la colabración de Isam Alegre de Obsidian Kingdom al piano, veus i sintetitzadors, un tema més oscurdo i depressiu on el thrash deixa pas al death per convergir en un petit crit a la desolació, una mostra més de la versatilitat que té Reek.
Necrogenesis és un disc que s'escapa dels cànons del thrash més pur per deixar-se portar entre detalls clàssics, progressius i death. Si algú creia que l'estil estava estancat és que no li agrada de veritat el metall, gairebé tot està inventat, però segueixen apareixent bandes que saben donar una volta de rosca més i mantenir la frescor d'estils vells que ens apassionen. L'edat no fa morir a un estil, el mata el no voler seguir gaudint d'ell.
Reek amb aquest primer disc, en què barrejat temes nous amb algun rescatat del seu primer EP, Rubbish Through Your Veïns han donat un cop de puny a la taula reclamant la seva posició en aquesta llista de bandes thrash emergents que volen per dret propi estar en el més alt.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!