Acromizer - Reborn (2023)
 |
Thrash Metal
Autoproducido
2023
Temes
1. Guilt
2. Rage
3. Rancor
4. Lust
5. Wickedness
6. Hypocrisy
7. Wrath
8. Envy
9. Fear
10. Oblivion
Formació
Guitarres i veu: Edu
Guitarrs i cors: Mikel
Baix i cors: Xavi
Bateria: Alfons
Crítica
Personalment, aquest nou treball d'ACROMIZER ja m'havia guanyat fins i tot abans d'escoltar-lo. Com haureu pogut veure els que llegiu de forma habitual aquest satànic portal, sóc molt de portades, i aquesta de la banda betulenca prometia molt a primera vista. A més, així que vaig buscar una mica d'info del disc, em vaig trobar que estàvem davant d'una història conceptual que anava recolzada per un còmic: una vinyeta per cançó. Genial! Ara només tocava posar-se 'orelles a l'escolta'.
El primer que trobem només donar al PLAY d'aquest Reborn és una intro que a priori ens sembla molt triomfalista, gairebé pertanyent a alguna pel·lícula de víkings, que es veurà trencada per un riff de guitarra tret del més pur thrash dels 80, amb una bateria machacona i uns cors cridant Guilt, títol d'aquest primer tema. Abans de començar la següent pista, “Rage”, sentim uns teclats, que bé podrien formar part de qualsevol pel·lícula de terror dels vuitanta. Per mi, aquestes petites sinalefes entre els temes és el que donen al disc una totalitat de composició i d'història global. Uns temes i una música que ens estan explicant una mica més enllà de la pròpia música. Seguirem amb uns batecs que ens donaran pas a Rancor, una composició menys thrashera i on veurem el vessant més heavy d'Edu, cantant de la banda, a més d'uns guturals molt ben encaixats. Ja sabem que de vegades se'n peca. A més, aquest tema té canvis de ritme molt accentuats, amb la realentació de la cançó i amb guitarres netes que ens regalen harmonitzacions molt treballades.
Ara serà el rugit del vent el que presenta a “Lust”, cançó molt clàssica dins del gènere més metàl·lic. Uns passos accelerats donaran entrada a “Wickedness”, una composició que resulta l'abecé del thrash metall. No ho he volgut dir fins aquí, però a mi aquests nois de Badalona em recorden, moltíssim i sobretot a les tornades, a ANTHRAX... “Hypocrisy” serà la primera cançó que no va concatenada amb l'anterior mitjançant un efecte. Sembla que hi ha una breu pausa pel que fa a la història. Aquest tema és una mica diferent del que fins ara hem escoltat, la base de la veu es basa en el gutural i després trobem un reforç més melòdic. El final sorprèn fins al més espavilat, amb unes cordes i un piano que semblen una mica alentit, amb el típic soroll de fregit d'ou tan característic dels vinils antics. Això i uns murmuris bestials donaran pas a “Wrath”, cançó molt dins del seu gènere. Ara unes rialles donaran entrada a “Envy” que barrejaria el so dels primers KREATOR amb el Power Metal més actual. La veritat que és un puntàs de cançó que m'ha recordat la meva tendra adolescència escoltant Terrible Certainty a cinta de casset.
El següent tema “Fear” ve presentat per un teclat i unes guitarres força èpiques. Sembla més aviat aquesta cançó i la següent com un punt ia part al disc, com si ens estiguessin presentant altres ACROMITZER. Si haguéssim tingut aquesta “Fear” com a primera cançó del disc, no ens hauríem sorprès. Amb “Oblivion” tenim el 'super tema', amb un riff de guitarra que ens posa en el context del thrash més vuitanta i que en els set minuts i escaig que dura, li dóna temps a la banda per recórrer totes les tendències que els han influenciat la composició d'aquest Reborn, a més de donar una darrera puntada al vestit que ens han fet amb unes cordes al final que acaben de tancar aquesta història de renéixer que ens han estat explicant durant una mica més de 45 minuts.
En definitiva, amb Reborn d'ACROMIZER, trobarem thrash metall en estat pur, molt anys vuitanta, cimentat, sobretot, en bandes com ANTHRAX, KREATOR, i fins i tot alguna guitarra o riff m'han sonat als MEGADETH de Rust in Peace o els METALLICA del Kill Em'All. Tot és al seu lloc, les guitarres són espectaculars i la base rítmica forta, pesada quan toca o més ràpida, lliscant a la teva oïda quan es necessita. És un bon disc, una bona banda i una bona iniciativa d'intentar crear alguna cosa més que música, amb el concepte del llibret en format còmic que ens narrarà la història que hi ha a les cançons del disc.
No te'ls perdis el proper dia 26 de maig a la sala Volta de Barcelona. Ens veiem aquí!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!