Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

All Hope Is Gone

Thrash Metal
Clifford Records
2021

Temes

1. Evil's in My Soul
2. Falling to the Ground
3. Last Endeavour
4. Kings of the Hill
5. Tell Me Who I'm Not
6. Hannibal Ad Portas
7. See you in Hell
8. All Hope Is Gone
9. It's Getting Dark
10. Never Look Back
11. Metal Chams
12. Goodbye and Fuck You All

Formació

Guitarra i Veu: Daniel Cordón
Bateria: Teo Seoane
Guitarra Solista: Daniel B. Martín
Baix: Mario Arredondo

Personalment, crec que el thrash metal espanyol té una qualitat i una categoria innegable. Una de les nostres bandes més internacionals, com Angelus Apatrida, així ho demostren, però també hi ha bandes amb menys reconeixement i no exemptes de la mateixa qualitat.

Podria esmentar moltes, però en aquesta ocasió ens centrarem en una a la que li tinc especial afecte, perquè va ser a la que li vaig realitzar la primera ressenya de la meva vida, amb el seu primer treball "Of Gods and Omen", al ja llunyà 2009, anterior a l'existència d'aquest portal, ja que jo col·laborava com a redactor en un altre, ja extint.

Doncs sí, és clar, parlem d'In Vain, que han publicat el seu nou treball "All Hope Is Gone" i ens tornen a regalar un autèntic discàs per amants del gènere i altres, ja que la qualitat que té, serà fàcil apreciar-la!!

Després d'una parada i un autèntic discàs com va ser IV, aquest quartet madrileny ens deixen un nou treball post-pandèmic que desborda tralla per tots els costats i arrenca en gran: Ho fa amb "Evil in My Soul". Riff pausat, contingut, amb el seu harmònic marca de la casa, que després d'aquesta presentació es desferma en un autèntic dinàmic, velocíssim tema, i amb un riff marca de la casa, mitjançant Dani Cordón i Dani B. Martín.
La veu del mateix Dani, doncs també s'encarrega de les guitarres, és característica, esmolada, greu, esquinçada i amb un punt melòdic si fos necessari (poques vegades). Ideal per al gènere. De fet, de manual.

La mateixa banda definia IV com la seva millor feina, però molt em temo que com a mínim té un competidor al mateix nivell i és que seguim a tota metxa amb “Falling to the Ground”. Un tema que obre amb la tralla que li confereix un tema thrasher però amb un aire molt Running Wild. Múltiples canvis de tempo i trencaments amb diferents riffs, ens deixen en una tornada senzillament espectacular. Un dels millors temes, ja no del disc, sinó de la banda. Recordeu: "Falling to the Ground"! Ho té tot!

"Last Endeavour" és el tercer, que posa lleugerament el fre, i dic lleugerament perquè va accelerant-se després d'un inici molt marcat, almenys pel que fa al riff fa, poc a poc. El baix de Mario Arredondo empasta a la perfecció amb la velocísima i eixordadora bateria de Teo Seoane. No sempre el thrash està renyit amb la melodia i parts més enganxoses i In Vain tenen la facilitat per aconseguir-ho, com és el cas de la tornada.

Tralla per un tub trobem en temes com "Kings of the Hill". Composicions de manual thrasher on Dani mostra que la seva veu és versàtil a camí entre Mustaine o fins i tot més esquinçada o arribant a recordar en algun moment un altre "King" com és Eric Adams de Manowar, amb tocs més melòdics.

Molt més pausada però molt enganxosa des de l'inici del riff és “Tell Me Who I'm Not”. Però una vegada més, no ens deixem enganyar, ja que les cames de Teo no tenen descans en un directe de la banda, i estranyament trobarem un tema on no imprimeixi una velocitat de vertigen. Records de nou els Manowar més agressius, encara que no estiguin dins del mateix gènere; i és que probablement aquest sigui un dels encerts de la banda.
Les composicions són una mica boges, en el sentit que si un esquetx de Benny Hill estigués musicat per una banda thrasher, podríem trobar fragments de diversos temes de la banda, com el solo que ens ocupa. Impressionant!!!

Tocs més exòtics, amb una escala oriental que ens ocupa a "Hannibal Ad Portas", bon tema que deixa pas d'una altra nova picada d'ullet als pirates de Running Wild (fora de gènere de nou) amb "See you in Hell".
Si alguna cosa ha de ser digna de veure, és un directe de la banda. Velocitat, tècnica, diversió, agressivitat i melodia tot unit. Una combinació que els hauria de situar a la cimera del gènere, almenys a nivell nacional i és que res a envejar als grans discos de les bandes més cridaneres, si més no a nivell nacional, com poguessin ser Angelus o Crisix.

"All Hope Is Gone" dóna nom al disc i conté múltiples matisos. Més lent a la part central, consta d'estrofes veloces i de nou, amb marcat aire de pegat alemany.

Arribem al final amb tres temes una mica més curts com "It's Getting Dark" o "Never Look Back", que té un aire més heavy i més "plànol", on guardem bàsicament la veu i el so de les guitarres de la resta del disc , doncs gairebé podríem dir que és el més heavy clàssic, deixant-nos un tema curiós i molt resultat. Evidentment, la cabra tira a la muntanya i el Teo demostra que és una autèntica bèstia amb les baquetes.

Tanca el triumvirat més curt "Metal Charms" amb un riff espectacular i fins i tot cors més eclesiàstics. Temor amb riff increïble, sens dubte, que ja sí que dóna pas al tancament definitiu del disc amb 10 minutades que defineixen el que la banda vol transmetre: "Goodby and Fuck You All".

Petit so pla, llunyà, emulant potser alguna altra banda, de més renom que també tanca els seus treballs amb llarguíssims temes èpics (us animo a descobrir de què estem parlant ;) ) i que desemboca en una meravella de canó. Epicitat, cors, misticisme, canya, potència, velocitat i tot en un mateix tema que no es fa ni llarg ni pesat. La banda demostra que no tot està inventat i que es poden combinar, cors, i fins i tot un petit cànon, amb la màxima potència.
Com aconseguir un himne èpic de connotacions i arrels thrashers que agradi bàsicament els amants del metall? Doncs aquests madrilenys tenen una proposta més que interessant per això!


Cinquè àlbum i autèntic discàs el dels madrilenys, una de les bandes que encara no he tingut el plaer de veure en viu i que m'agradaria molt, moltíssim, doncs tenen fusta per arrestar la metxa i que no s'apagui fins a l'hora de tancament . Molt recomanat, de debò!

Víc Salda
21/02/2022

Arxiu de
novetats