Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Instinct

Thrash Metal
Blood Fire Death
2019

Temes

Toxic AF
-Attack on Titan
-Savage Blue
-The Raise
-Drunk Empire
-Evil Dead
-Deadfall
-No More Fear
-Face Your Scars
-The Goliath’s Fall

Formació

Veus i guitarra: Gerard Rigau
Baix i cors: Carles Comas
Guitarra solista: David Lleonart
Bateria: Josh A.

Infinit retard, ja que el tercer llarga durada de Blaze Out, anomenat Instinct i que va veure la llum via Blood Fire Death, ja fa uns mesos que és aquí.

Així que estem en disposició de rebre un cop de peu a les parts baixes amb aquest llançament, madur i potent que ens ofereixen els thrashers catalans.

"Toxic AF" és l'encarregat d'iniciar el treball amb un gran tapping inicial directe, al mateix temps que greu, deixant-clar, que el so serà contundent, potent i valoz. Ràpidament se li uneix la resta de la banda, amb un doble bombo ràpid i nítid executat per Sergi Rigau en l'estudi, encara que recordem que aquesta posició ha estat actualitzada des d'abans de la presentació en viu per Josh A. Un nou portent colpejant des del final per a la banda amb contundència i precisió, com ja s'ha pogut veure en viu.
Aquesta velocitat es torna un ritme de metall pesat que va intercanviant-amb la frase inicial. Al costat de la bateria, cal remarcar la resta de la secció rítmica amb el clàssic que és Carles Comas, encarregat també de cors i guturals.

Es podia observar en el primer tema també, però ho farem ara en "Attack on Titan", les guitarres. Gerard Rigau, és l'encarregat de la part rítmica, ja que a més ha de rebregar les seves cordes vocals, aconseguint uns riffs, realment enganxosos i potents. És temes com el que ens ocupa on podem albirar la força vocal i els múltiples registres que atresora, així com la part més hooligan que es veu encarnada en la figura de Carles. Si volem esmentar grans al respecte on puguem veure influència, tenim uns grans Megadeth, que es poden olorar de fons ....

"Savage Blue" és dels primers temes que vam poder degustar, en format videoclip, original i agressiu, on Gerard més que mai força la veu, tant en esquinçat com a agut per contrastar amb una tornada made in Blaze Out, reconeixible senyal d'identitat d'anteriors treballs de la banda. Pots veure-ho sobre aquestes línies.

Una mica diferent, amb un so una mica més melòdic i menys pesat (i compte perquè dic menys i no que no ho sigui), és "The Raise". Riff enèrgic que deixa lloc a la calma ia la veu més melòdica de Gerard. Però potser el moment de sorprendre li arribi a la banda amb "Drunk Empire", amb un ritme més desenfadat i que ens permitme arribar a parlar de la guitarra solista, David Lleonart, sens dubte magistral i que eleva el nivell a què Blaze Out, sigui considerada, almenys per la meva persona com una de les bandes més representatives i amb més coses a dir en el panorama actual a nivell de gènere de thrash melòdic, podent agradar a metall-heads més potents i agressius i fins i tot a amants de sub- gèneres més melòdics, com és el cas de la meva persona.

Els diferents canvis de formació han portat a deixar diferents influències com parts del so base de Blaze Out, però la seva principal influència és la pròpia trajectòria de la banda, amb diversos anys ja d'història, des del canvi de nom, que només uns pocs recordem ja.

Un dels meus temes favorits i que faran les delícies dels oients és sens dubte "Deadfall", metall pesat, amb aquests deixis melòdics, aquella tornada amb cors hooligan i aquesta barreja de potència i cruesa que tant m'agrada i em conquesta.

S'acosta el final amb la velocitat de "No More Fears" i aquesta bateria crua i veloç però amb un bombo que té vida pròpia, i aquests endiblados riffs que marquen les temàtiques de cada tema, en aquest cas amb una vessant més de tipus arabesc (molt matisada i que pocs percebran).

I si cal afrontar les teves pors, amb "Face your Scars", tenim un gest de complicitat tènue i llunyà a Iron Maiden amb el riff inicial que ens deixa un llunyà deixi a "The Number of the Beast" i fins i tot a «2 minutes to midnight ". Alt ahi! He dit llunyà, molt llunyà !!!! Però el tema, mantenint el so dur de la banda, potser és el més clàssic i menys pesat.

I finalment tanquem un excel·lent treball amb "The Goliath 's Fall", en un altre endimoniat tema marca de la casa, que tanca com a colofó ​​el disc.

Un treball que hauria de fer créixer un altre pas més a la banda, sobretot a nivell nacional i fins i tot permetre un reconeixement internacional, com és el cas, ja que la banda ha anunciat la seva primera gira europea, més que merescuda, buscant aquesta acceptació que moltes vegades cal buscar lluny de casa, atès que "és difícil ser profeta a la teva pròpia terra". Esperem des d'aquí, que mitjançant el camí que sigui, la banda aconsegueixi la posició tan buscada com merescuda i pugi els graons del reconeixement a la feina ben feta!

Víc Salda
07/10/2019

Arxiu de
novetats