Second Silence - Prosperidad (2017)
 |
Nu Metal / Metalcore
7hard
2017
Temes
1. 2802
2. Despierta
3. Fuerza y Honor
4. Caer
5. Tomanos las Calles
6. Inmovilismo
7. Déjame Entrar
8. Soñador
9. Por Vida
10. Voz a Voz
11. Ídolos
Formació
Voz: Chava
Bajo: Charlie
Guitarra: Fer
Batería: Nacho
Guitarra: Fede
Crítica
Vint anys d'experiència i quatre discos d'estudi avalen la carrera d'Second Silence. Una carrera marcada per l'Hardcore Punk, el Metalcore i el Thrash Metall. Una combinació que la banda ha sabut fer seva com una declaració de principis. Des de Madrid ens porten prosperitat, el seu nou treball. Un so brutal i uns textos d'infart que vénen a preocupar-te com un cop de puny a la boca de l'estómac.
El disc l'obre la intro titulada com "2802", unes guitarres afilades de pur Hardcore ens fa imaginar l'energia d'aquest disc. Un bon començament per a una banda que no va amb mitges tintes. El segueix "Despierta", una cançó salvatge i directa. Unes lletres molt compromeses amb la realitat social i uns riffs salvatges. La veu és una marca de la casa ja. La veu de Chava, esquinçada i profunda, escup cadascuna de les paraules d'aquest tema amb gran missatge per a la reflexió. Un tema que ens ha recordat a bandes mítiques del gènere com els novaiorquesos Madball.
"Fuerza y Honor", tercer tall de l'àlbum. Un cantico a la germanor mitjançant el millor tornada de tot l'àlbum. Una cançó de directe que evoca la lluita per la resistència. Una base rítmica amb gran pegada i contundència que beu de l'última onada de l'Hardcore Punk americà. A "Caer" ens trobem un tema ple de velocitat i energia. Un mur de so brutal per acompanyar unes lletres que són una clara apologia a la llibertat d'expressió i a la lluita contra les injustícies. Una cançó crua heretada de bandes com Agnostic Front on la bateria de Nacho demostra tenir una capacitat tècnica molt per sobre de la mitjana.
"Tomando las Calles", cinquè tall de l'àlbum, és al meu entendre, una cançó totalment descartable. Un tema diferent, més proper al Rap Metall que a l'Hardcore. Un tema que recorda a bandes com Habeas Corpus que relata la realitat dels barris perifèrics. "Inmobilismo" és el tema en el qual Second Silence torna a fer el que millor se li dóna. De nou el doble pedal de Nacho ens fa agitar els timpans, mentre les esquinçades paraules de Chava ens fan agitar la consciència. Un tema ple de cors enèrgics i ràbia. Un tema directe ple d'influències del Thrash Metall de l'escola. Per a mi, la millor cançó de tot l'àlbum.
El setè tall de l'àlbum es titula "Déjame Entrar", un tema que ens porta al capdavant a l'última etapa de Soziedad Alkoholika. Un tema pesat i ràpid, ple de mala bava i d'unes guitarres elaborades que semblen crear un laberint sonor al teu cap. Totalment embogit. El segueix "Soñador", un tema en el qual la banda madrilenya aposta pel Metalcore. Un tema molt coherent respecte a l'anterior. Un riff que sembla mantenir-te en suspens durant tot el tema i que mostra influències del metall més extrem. Un altre tema excel·lent.
"Por Vida" aposta per un patró rítmic diferent. Una estructura frenètica i plena de tensió caracteritza un tema de gran base rítmica. A "Voz a Voz" la banda torna a mostrar sense cap tipus d'embuts que classe d'influència ha exercit Slayer sobre ells. Un tema ple de ràbia i mala bava. Una cançó que no et deixarà un segon per agafar aire. Brutal. El disc el tanca "Ídolos". Un tema igual de cru que l'anterior que ens fa veure a cadascú tal com és, sense halos d'idolatria. Una lletra crua per a un tema que sembla voler arrasar amb tot el que trepitja.
Second Silence ens porta amb "Prosperitat" un conjunt de temes plens de ràbia i actitud. Sense pèls a la llengua, i sense cap signe de fer concessions. Un disc salvatge i imparable, amb lletres directes i guitarres afilades. Si t'agrada el gènere, no defrauda.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!