Flames at Sunrise Type: - Born in Embers (2018)
 |
Metalcore
Autoproducido
2018
Temes
1. Embers 01:41
2. Dolmen 05:51
3. Ark Flesh 04:41
4. Dark Ages 04:40
5. The Myth (Eurydice's Death) 04:27
6. Never Coming Home II 01:56
7. Shades Falls into Oblivion 05:00
8. III Faces 03:55
9. More Than Fear 04:57
Formació
Veu: Ever Nezer
Guitarra: Jordi Domínguez
Guitarra:Eric Knigth
Baix: José Escobar
Bateria: Álvaro García
Crítica
La banda de Metall Alternatiu Flames At Sunrise, presenta el seu primer treball discogràfic titulat Born In Embers. Després del seu primer EP de títol Never Coming Home, els barcelonins ens presenta un disc format per 9 temes on la banda exporta la seva capacitat per al metall de nova generació.
El disc l'obre Embers, tema on Flames At Sunrise ens presenta un tall instrumental, de gran profunditat i densitat musical, de caràcter atmosfèric, la banda ens transporta a un estat d'angoixa. Després d'aquest tall, ens introduïm en Dolmen, un segon tema, de so agressiu i rude, acompanyat per unes veus guturals de gran qualitat, gràcies a la versatilitat d'Ever Nezer. Després del minut 0:45, les veus melòdiques introdueixen un gran matís de canvi, demostrant la capacitat dels barcelonins. Cal destacar obertament la capacitat vocal i el treball en les guitarres, veritables protagonistes de la intensitat d'aquest tall.
El tercer tema de l'àlbum es titula Ark Flesh, molta potència per a un tall de producció supèrbia. Els canvis d'estructura i ritme contrasten amb la solidesa de les veus. El sol de guitarra és digne de menció. Un tema molt interessant. El segueix Dark Ages. Un tema de ritme pausat però de gran intensitat i contundència una cosa que combina a la perfecció amb les harmonies vocals, disposades a no fer cap tipus de concessions. El millor ve al final, amb aquest passatge suau i calmat, ple de matisos i textures.
A The Myth (Eurydice's Death, la banda segueix apostant per aquesta combinació que ja comença a semblar el senyal d'un so propi. Un comença pausat, i unes veus molt lleugeres semblen construir el clima perfecte per a introduir-nos, gairebé al final del tema , en un passatge carregat de potència, on el treball vocal és excel·lent. a continuació escoltem Never Coming Home II. Un tempo veloç, i un ritme carregat de dinamisme parell tot tema que amb prou feines arriba als dos minuts de durada. Com és habitual , el tema ho tanca un passatge ple de potència i un sol de guitarra a l'altura del so creat.
La setena pista de l'àlbum es titula Shades Falls Into Oblivion. Probablement el tema més innovador del disc. Un ritme enèrgic obre un tall on el protagonisme recau en les veus guturals i el fantàstic treball vocal del seu vocalista, recordant-nos per moments a bandes com a Lacuna Coil. El segueix III Faces, ple de sons nets i clars, de caràcter tranquil, que progressivament va adquirint cruesa. De nou, la producció és una gran basa a favor de so final d'aquesta banda. Tancant l'àlbum escoltem More Than Fear. Un tall on les veus guturals aporten la contundència necessària per crear el final perfecte per a aquest disc. El so potent d'aquest tall tanca un disc que compta amb nou temes de gran qualitat.
Flames At Sunrise ens presenta un treball de gran varietat de sons i matisos capaços de combinar harmonies pausades amb la contundència i la ràbia d'una base rítmica enèrgica i una veu gutural de gran nivell.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!