Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Del Amor y Otros Demonios Parte III

Symphonic / Epic / Power Metal
Maldito Records
2019

Temes

Réquiem por un vivo
Mi Reino, El Olvido
Una Piedra en Dos Mitades
In Nomine
Lo Soñado y lo Vivido

Formació

Veu: Jose Broseta
Guitarres: FJ Nula
Guitarres i arranjaments: Enrique Mompó
Teclats: Rubén Casas
Bateria: Adrià Romero
Baix: Alejandro Penella

Necessito molts arguments per no posar un deu directament a la nostra banda de metall nacional més simfònica, que s'ha elaborat amb la suma d'aquests tres treballs, un disc complet que no té un sol tema dolent. 15 talls, dels quals ens queden 5 per comentar, els 5 últims, que culminen aquest tercer acte Del Amor y Otros Demonios i que posa el colofó ​​a un dels llançaments de power simfònic més grans de la història del metall. I no, no parlo del metall patri.
Pots posar-te en antecedents amb les dues anteriors parts en els següents enllaços: Primer acte i Segon acte .

Obre aquest acte final amb "Réquiem por un vivo", oximoron que val per obrir amb un tall neoclàssic introductori i majestuós de corall femenina i molta corda, vents i percussió. Es fa olor l'èpica a la llunyania.

Va debutar a manera d'avançament "Mi Reino, El Olvido", un dels talls que millor segueix l'estela dels dos anteriors llançaments. Power metall majestuós, rapidíssim doble bombo, guitarra endimoniades i aquesta perfecta simbiosi entre el metall melòdic i construccions més pròpies de música clàssica, al costat de moltes figures més pròpies del millor progressiu.
Un cop més hem de posar l'accent en tots i cadascun dels músics que formen la banda. Del primer a l'últim desborden un virtuosisme que té clar reflex en el resultat final. Anem a fer servir aquest tema per parlar d'Adrià Romero, ja que la bateria sona nítida, amb molta presència i vida pròpia. La producció, com sempre en els Firework Estudis pel mateix Enrique Mompó i el que va ser primer bateria de la banda, Fernando Asensi, ha estat espectacular i en detalls com la bateria, es pot admirar i gaudir. Podríem parlar dels solos de guitarra d'F.J. Nula, però no faríem altra cosa en tota la ressenya, així que senzillament li reservarem l'espai una mica més endavant.

Amb la col·laboració vocal de Marta Barbé, ens endinsem en una atmosfera fantasiosa amb "Una Piedra en Dos Mitades". En aquesta ocasió, veiem un tema clarament progressiu, amb una instrumentació potent i amb gran protagonisme. Tant la producció, com la composició és obra d'Enrique Mompó, qui és l'ànima encoberta de la banda, com geni boig, amb múltiples influències de música clàssica, metall i molt cinema. Veiem detalls de nou de Retorn al Futur, del clàssic de Disney com és "L'Aprenent de Bruixot" i metàl·licament parlant tenim detalls dels sempre comparats Rhapsody o d'una de les grans influències encobertes de la banda: Els Symphony X en la seva vessant més progressiu-agressiva.
De la instrumentació, a més de les seqüències corresponents, s'encarrega Ruben Casas, un mestre a les tecles i seria injust no esmentar també al seu moltes vegades substitut en viu, Nacho, militant en Systemia. Prodigis de les tecles, sens dubte.
Més de 7 minuts de fantasia, amb múltiples interludis i talls fan del tema tot un resum d'Opera: Lentitud, foscor, parts majors d'alegria, velocitat i sentiment. Tot té cabuda en el seu degut moment.

"In Nomine" va ser el primer tema que va veure la llum al públic triat via presentació en ràdio i videolyric posterior. Majestuós de nou, amb molta instrumentació i a manera de marxa triomfal, la banda ens deixa aquest regal a les portes del final de la trilogia. Sublim. Sent espectacular en tota la seva composició i execució, sí que m'he trobat a gent que no li acaba d'entrar la banda, i és que entre les seves mescles de progressiu, hollywood metall i parts instrumentals, puc entendre que no estigui fet per a tots els públics o ambients; encara que els més exquisits trobaran tot el que es pot esperar d'aquests músics: Uns mixes genials que a més beuen influències de tots els temps!
I encara que no descobrim res al món, ens tornem a trobar amb sols molt tècnics, caracteritzats sobretot per la velocitat, el SWIP picking combinat amb tapping a l'ordre del dia, però sobretot amb una nitidesa i una expressivitat encaixada a la perfecció. ¿D'on beurà la inspiració per crear aquesta màgia?

Tanquem el cercle amb "Lo Soñado y lo Vivido". Senzillament espectacular. Fermall d'or, diamants i plati que a més compta amb la col·laboració del sempre efectiu Miguel Ángel Franco de Saurom i altres membres de la banda. Us imagineu si tornen a compartir cartell a les dues bandes juntes en un escenari?
Obren amb un piano de tall malenconiós al qual se li van unint orquestració i veus femenines, per realçar al conjunt. Dos minuts per iniciar-nos amb la bateria d'Adrià buscant duresa i velocitat. Cors místics i èpica a dojo deixen pas a Josep el qual brilla de nou amb llum pròpia deixant matisos més esquinçats i agressius, parts més agudes i impossibles, però movent-se generalment per la part còmoda de les seves cordes vocals, que cobreix un rang al qual la majoria de mortals no arribem ni forçant. Impressionant el duet que es marca amb Miguel Ángel qui ha de treure la millor versió de si mateix per compartir estrofes amb un dels millors vocalistes i en millor forma de l'escena.
Potser no gaudeix del protagonisme més absolut, però si parem atenció, veiem que el baix, a més de formar part de la base rítmica, explica la seva pròpia història. Alejandro Penella ens mostra amb la seva melodia la part més greu i al mateix temps melòdica de les composicions de la banda, aportant contundència, velocitat i melodia també!
En definitiva, els últims minuts del tema, epíleg perfecte a la trilogia, el carrega d'èpica, emotivitat i desimboltura que tanquen definitivament amb el piano trist, emotiu, evocant a Chopin o Schubert, qui ja parlava en els seus temps de dolor, en descriure la seva música.

Sense més. Colossal, magnífic i probablement irrepetible, el que han compost aquesta banda valenciana amb aquestes tres micro-obres a què caldrà veure, sense cap dubte en viu, per gaudir en plenitud de la totalitat de la creació que deixen per a la posteritat.

Víc Salda
05/03/2019

Arxiu de
novetats