El Elixir

Hard Rock
Maldito Records
2019

Temes

• Cicatrices
• El elixir
• La mecha y la llama
• Te olvidaste
• Descenso a los infiernos
• Si te vas
• No es un juego
• Mi oscuridad

Formació

Veu i guitarra: Bruno
Guitarra: Ricardo
Baix: Blote
Bateria: Juanma

Crítica

Des de Madrid ens arriba l'últim treball de Rojo Omega, un grup de rock and roll, format allà per l'any 1996. L'any 2003, van llançar Big battle of rock'n'roll, ia partir d'aquí tot va començar a anar a una altra direcció per a ells. Ara ens presenten El Elixir, un àlbum compost per 8 temes que naveguen entre el rock and roll i el hard rock, ple d'actitud i energia.

L'àlbum l'obre "Cicatrices", tema amb ple de força, que desborda energia. Des del primer acord ja som conscients de l'actitud d'aquesta agrupació. El segueix "El Elixir", tema que dóna títol a l'àlbum, i que beu directament de l'Surf Rock de la dècada dels 60. Grans riffs, marcats per l'honestedat i l'actitud posen sobre la taula el potencial d'aquesta banda madrilenya.

El tercer tall de l'àlbum es titula "La mecha y la llama". Una cançó en la qual escoltem el costat més romàntic i poètic d'aquesta banda. Una cançó molt enganxosa, de tornades ballables i plens de dinamisme. El segueix "Te olvidaste", una cançó caracteritzada per una lletra molt treballada, i carregada de denúncia, a través d'una cançó de Rock'n'Roll de manual.

"Descenso a los infiernos" és una cançó d'atmosfera densa i pesada, amb certs elements heretats, lleugerament, de l'Heavy Metall i més allunyada de l'Rock de masses. Potser per això, és la meva cançó preferida de l'àlbum. A "No es un juego" escoltem una cançó que navega entre el Punk Rock i la melodia a la qual ens tenen acostumats aquests madrilenys. L'àlbum el tanca "Mi Oscuridad", un altre dels grans moments d'aquest disc. Una cançó inspirada en el so propi de l'Southern Rock. Una cançó de grans influències retro, que fa olor de desert i a carretera secundària. Un altre gran moment d'aquest disc.

Vermell Omega ens porta amb El Elixir, un bon disc de Rock'n'Roll pausat i fàcil de digerir. No promet ser un disc de referència, però no avorreix.