Angelus Apatrida - The Call (2012)
 |
Thrash Metal
Century Media
2012
Temes
1. You Are Next 05:04
2. At the Gates of Hell 03:58
3. Violent Dawn 03:07
4. It's Rising! 03:14
5. Blood on the Snow 05:21
6. Killer Instinct 04:01
7. The Hope Is Gone 04:24
8. Fresh Pleasure 04:12
9. Still Corrupt 03:57
10. Reborn 07:16
Formació
Veus i guitarra: Guillermo Izquierdo
Guitarra: David G. Álvarez
Baix: José J. Izquierdo
Bateria: Víctor Valera
Crítica
Ja feia de pregar el nou treball d'Angelus Apatrida, ja fe, que ha valgut la pena l'espera.
Produït per Daniel Cardoso i el propi grup, a la veïna Portugal, el so és arrasador, sona tot compacte, potent, nítid, sense perdre gens de canya.
El comenci xiuxiuejant del disc, ens crea una expectació que aviat veurem sadollada.
"You are next" obre el disc, a tota pastilla sense concessions, acabat gairebé sense adonar-nos i empalmant gairebé sense discontinuïtat amb "At the gates of hell" que malgrat un comenci tranquil, s'accelera a meitat del tema, concloent amb un final a matxet.
Vénen ara dos temes que per a mi són dos dels millors del disc, potser perquè recorden bastant a Judes Priest, en els desenvolupaments. "Violent Dawn" no et dóna respir de principi a fi, així com "It, s rising". Fins aquí el comenci del disc s'ha passat en un moment.
Treball brutal de la bateria a càrrec de Víctor, i de les guitarres de Guillem i David, en els riffs, desenvolupaments instrumentals ..... sols .......... en què es van alternant, posant la majoria de les vegades la canya i rapidesa Guillem, i David la pausa i el gust, encara que de vegades també li posa canya i velocitat. Al baix de José li deixen poc lloc per poder respirar, però tot i així, és destacable la seva tasca.
Només hi ha un moment tranquil que dura uns segons al comenci de "Blood on the snow", que aviat s'encarrega d'accelerar el doble bombo de Víctor, compta amb una tornada addictiu, per repetir i repetir ........
Seguim amb més canya, que és el que té per tot arreu aquest plàstic. "Killer instinct", que fins i tot per moments et poden recordar als primers Metallica.
"The hope is gone" tampoc es queda enrere, i compta amb un altre tornada molt aconseguit.
"Fresh pleasure", té un gest de complicitat a un dels seus temes anteriors en l'inici ... lleu, que cal saber descobrir. Una petita oda als plaers de la cervesa. En aquest tema per moments, Guillermo posa una veu més gutural, que a la resta del disc, en què ha trobat el seu propi registre, lluny d'aquell que ens recordava tant a Mustaine.
"Still corrupt" és gairebé un autoplagi, bo com una evolució del seu tema del disc Give, em War, "Corruption". També bastant bo.
"Reborn" tanca el disc, amb un desenvolupament més llarg, amb més matisos, com esplaiant i acabant de posar un fermall d'or a aquesta genialitat que els ha sortit.
L'edició especial porta dos bonus tracks. "Hell patrol", una versió de Judes Priest que francament broden a la perfecció. "Free your soul". Tema regravat per a l'ocasió del seu disc Give, em war.
En definitiva, un gran disc que s'han marcat, sense cenyir-se a un sol estil, deixant fluir la creativitat.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!