¡Qué Desilusión! - A Golpe De Alfil (2012)
 |
Rock
El Subko Producciones
2012
Temes
1. Esa Estúpida Sonrisa
2. Kaótica Aitxea
3. Te Fuiste
4. Flores
5. Murallas De Cristal
6. Atrápame
7. Y Cómo Dormir
8. Si Me Agarro A Su Aire
9. Romperás
10. Y Así
Formació
Veus i guitarra: Adrián
Guitarra: Charly
Baix: Alberte
Bateria: Rubén
Crítica
Que Leño va crear escola en el panorama rocker nacional tothom ho sap. A més aquesta forma de fer rock urbà i carrer hauria d'haver estat registrada amb denominació d'origen, ja que és molt nostra, molt espanyola. A Leño seguir altres bandes com Barricada, Los Suaves, Enemigos, Extremoduro, Transfer o Platero y Tu que van perfilar i engrandir encara més el rock que es fa aquí. Cada any no són poques les bandes que amb més o menys fortuna intenten fer-se un lloc en el cada vegada més saturat rock estatal. És el cas de ¡Que desilusion!, Un quartet gallec format per Adri (guitarra i veu), Alberte (baix), Charlie (guitarra) i Rubén (bateria i percussió). El disc ha estat gravat a Litium Records i masteritzat a Lorentzo Records per Aitor Ariño (Platero i Tu, La Polla, Koma, Soziedad Alkoholika, La seva Ta Gar).
No ens portem un engany, la banda no descobreix res de nou, però el seu rock senzill i broma queda latent de manera agradable a "Esa estúpida sonrisa", em recorden als últims Tap a “Kaótica Aitxea”, “Y así” i “Te fuiste” la veu d'Adri pot recordar a la de Mariano Gil Roms, cantant i guitarra dels saragossans), es tornen Barricada amb "Flors", la balada ve de la mà de “Y como dormir”, pel seu rock clàssic i guitarres garajeras “Murallas de cristal” y “Atrápame..(en tu cama)” em porten sabors a Los Enemigos, “Si me agarro a su aire” és el tema més compacte del disc, sis minuts on les guitarres afilades porten la batuta i finalitzen amb la canyera "Romperás".
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!