Skydancer - Winterkiller (2012)
 |
Melodic Death Metal
Autoproducido
2012
Temes
1. Perfect Mind 05:52
2. Winter's Hideout 05:27
3. Living Hell 04:13
4. The Inner Killer 04:36
5. Absinthe 05:10
6. Human Void 05:05
7. Orphan of the Dark 05:46
8. Crossing the North 10:08
Formació
Veus i guitarra: Daniel Soenga
Guitarra: Jose Casal
Baix: François Mendez
Bateria: Daniel Dia
Crítica
De terres celtes ens arriba el tercer disc de Skydancer titulat Winterkiller. Un treball on es pretén donar forma auditiva al fred i foscor de l'hivern, un treball conceptual que per res a afectat al dinamisme del disc com sol ocórrer en altres obres conceptuals on el fil instrumental acaba espessint els temes.
Musicalment estem davant un disc on la varietat és un dels seus màxims baluards. Partint d'una base death melòdica ens trobem amb temes influenciats pel thrash, power o metall més clàssic.
El disc comença amb un tema directe i ple de força, Perfect Mind, una barreja d'influències thrasheras i brutes, barrejades amb unes guitarres que van combinant melodia i agressivitat. Deixant el tema en una terra de ningú pel que fa a la seva catalogació es refereix. El segueix Winter s Hideout, que comença amb unes guitarres enganxoses, portant-nos al power centreeuropeu, però tornem a ser, no t'esperis un tall power, el fred i la foscor arriben en forma de murmuris, passant a ser un tema death en tota regla , adornat per detalls power, alternant veus netes i guturals.
¿No havíem quedat que era una banda de death melòdic? Living Hell torna a donar-nos un canvi radical. Amb veus guturals i moments pesats, aquest tall té un intens gust de metall clàssic i és que en definitiva això és Skydancer, no hi ha patró a seguir, heavy metal agressiu, fosc, intens, però sorprenentment fresc. Poden semblar qualificatius oposats, però hauràs escoltar el disc per veure-ho tu mateix.
The Inner Killer torna al death melòdic en tota regla, sense sorpreses, al més pur estil nòrdic, guitarres melòdiques irrompent en bases contundents i ràpides. I de nou un cop de volant i derrapada. Absinthe, tall instrumental, en la qual una preciosa melodia de piano lluita per dur el control davant unes guitarres rítmiques que a poc a poc van evolucionant i adquirint personalitat per acabar cedint la presència de nou al piano. Una pista que sense ser una obra mestra, no et deixarà indiferent.
I després de la pausa anterior anem a per la recta final de Winterkiller, el power dels 90 es torna a fer un lloc a Human Void, un mig temps que va guanyant intensitat, ple de canvis. Igual que passa amb Orphan Of The Dark, temes plens de canvis de ritme, amb molta força i dinamisme i amb molta presència power. El disc es tanca amb l'extens Crossing The North, una mica més de deu minuts, del millor del disc, sense fer-se pesada en cap moment i això ja és difícil, de nou reflecteixen el que és el disc sencer, canvis de ritmes, influències variades donant mostra de la tècnica que han adquirit en aquests anys.
Winterkiller mostra l'evolució de Skydancer, la seva tècnica i el seu inconformisme per encaixar en un sol estil, death melòdic? Sí, però no només això.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!