Karonte - Paraíso Sin Fe (2012)
 |
Melodic Death Metal
Dead Sheep Productions
2012
Temes
1. Carne
2. Mercado Infecto
3. La Piedad de los Débiles
4. Falaris
5. Repta Humano
6. El Día de las Alabanzas
7. Paraíso sin Fe
8. Gris
Formació
Veu, guitarra: Kini
Guitarra: Belí
Baix: Isma
Bateria: Rochar
Crítica
De nou em trobo davant un disc extrem, no és una queixa, però sí alguna cosa que estranyament de comença a apassionar des de fa algun temps, tot i que els meus estils personals continuen estant bastant allunyats de la proposta que tinc davant meu, el nou treball de Karonte.
Karonte és una banda càntabra que porta formada ni més ni menys que des de 1994 amb un sol disc en 2006, Letargo. Sis llargs anys han hagut de passar per l'edició del seu segon treball, Paraíso Sin Fe
Avui dia el tenir una banda no és cosa fàcil, en gairebé tots els casos per molt bé que facis les coses la cosa no emergeix. O fas una cosa a propòsit per pujar amb un producte comercial i et deixes un dineral i tot i així no tens res assegurat. L'alternativa és fer alguna cosa que realment sents i gaudeixes, li agradi a qui li agradi.
En aquest últim cas és on hem de situar Karonte, que en Paraíso Sin Fe han fet un treball molt personal i allunyat de modes i estils moderns. Death Metal de la vella escola passat pel seu filtre personal. Un filtre que et submergeix en un disc ple de contrastos extrems.
En moltes ocasions ens veiem parlant de contrastos en discos més lineals en els quals destripándolo et trobes amb aquests detalls, però en Paraíso Sin Fe els contrastos s'han portat als extrems, submergint-los en una bassa d'emocions i laments. Temes que van de la llum a la foscor navegant entre els dos horitzons.
A Paraíso Sin Fe et trobes temes clarament basats en death dels 80 i 90, pesat i pesat, temps lents picats a cops de martell de guitarres rítmiques amb molt de cos i cruesa sobre els quals Kini, amb una veu esquinçada s'esquinça les cordes vocals entre laments i grunyits per tractar la recurrent però insaciable temàtica espiritual humana. A destacar la percussió i base rítmica de la banda, demolidora.
Entre aquestes pesades rítmiques afloren melodies, sol i moments que canvien el rumb de Karonte portant-lo a la llum, passant per moments lúgubres. Foscor, cruesa i melodies que van canviant de proporcions dins dels temes i acaben transmetent sentiments. L'ànima de la música és això, generar emocions.
Pel que fa als temes podem destacar alguns com " Carne" que obre el disc i serveix molt bé d'exemple de com és el so de Karonte, amb un inici demolidor, donant pas als versos on les guitarres rítmiques prenen el control per acabar amb una segona part instrumental plena de melodies. A " Mercado Infecto " ens trobem amb alguna cosa similar, una bona part del tall instrumental, no tan suau com l'anterior, però on de nou les guitarres tornen a fer un joc més melòdic.
" Falaris " és un dels meus temes favorits, amb un final brillant amb unes guitarres doblades i creant una atmosfera que res té a veure amb l'anterior. "El Dia De Las Alabanzas " és un tema més ràpid i fosc, en comparació amb la resta que tenen un ritme més pesat. "Paraíso Sin Fe " és un dels temes més foscos del disc, molt contundent i amb força canvis de ritme, un tema que trenca colls.
Paraíso Sin Fe és un disc bastant personal, no és el típic que trobes en un disc de death melòdic actual, no cal cenyir-se a les modes i així ho demostren els càntabres Karonte. Un disc ple i contrastos entre melodies i la foscor pròpia del death old school.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!