Cynic - Kindly Bent to Free Us (2014)
 |
Progressive Metal
Season Of Mist
2014
Temes
1. True Hallucination Speak 06:03
2. The Lion's Roar 04:35
3. Kindly Bent to Free Us 06:27
4. Infinite Shapes 04:57
5. Moon Heart Sun Head 05:21
6. Gitanjali 03:58
7. Holy Fallout 06:35
8. Endlessly Bountiful 03:56
Formació
Veu, guitarra, teclats: Paul Masvidal
Baix, Chapman stick: Sean Malone
Bateria: Sean Reinert
Crítica
Que un disc ens atrapi de bon començament acostuma a ser una experiència gratificant, però que ho faci poc a poc i de manera subtil, és simplement meravellós.
Parlar de Cynic és com parlar d'etapes vitals. Tot i que la banda es forma l'any 1987 a Florida (la cuna del death metal), no és fins sis anys més tard, amb el disc Focus, quan comença la veritable història. Focus és el primer llarga durada de la banda. Considerat una de les pedres angulars del death metal i la música progressiva, es presenta com l'etapa pubescent i iconoclasta de Cynic. Després d'un període de separació de més de tretze anys anys, publiquen el segon treball, Traced In Air. La banda segueix practicant un death metal impetuós, però ara amb matisos més madurs.
Kindly Bent to Free Us es tracta doncs del tercer disc de llarga durada. Una aproximació al metal més adulta i que segueix la capacitat adaptativa que s'entreveia a l'EP que varen publicar fa tres anys.
El disc arrenca amb True Hallucination Speak, una cançó de temàtica purament psicotròpica. Ja des del principi podem apreciar l'excel·lència rítmica que ens acompanyarà durant tot el disc.
La següent cançó es titula The Lion's Roar i és, sens dubte, la més jovial de tot el repertori de Cynic al llarg de la història. Potser això pot desanimar a alguns fans de la banda, però encara que el tema ofereixi una sonoritat més agraïda, és just donar-li una oportunitat. Arribats a aquest punt se'ns presenta el tema central del disc, Kindly Bent to Free Us, amb una consistència i cohesió magistrals. S'ha de destacar el deliciós solo de guitarra, moment que fa brillar a l'artífex Paul Masvidal pel seu gran sentit melòdic. Si seguim avançant trobem altres aspectes que van definint la nova fórmula de Cynic. A Infinite Shapes, la guitarra, amb un rol bastant més textural que abans, descansa sobre el complex llit rítmic de Sean Malone i Sean Reinert.
Fins aquí sona apetitós, oi? Doncs ara ve un dels punts culminants del disc, Moon Heart Sun Head. Segurament la millor cançó, juntament amb Kindly Bent to Free Us. Etèria i amb una atmosfera meditativa ben trobada, tant musicalment com líricament. Continuem el viatge i ens endinsem en el groove prominent de Gitanjali. Aquest tema comença amb una introducció que emana un so més clàssic capaç d'evocar records del passat de la banda. Us adverteixo que es tracta d'una cançó que s'enganxa amb facilitat! A punt d'arribar al final apareix Holy Fallout, un interessant tema que se centra en construir-se i deconstruir-se. Tot i ser de tempo moderat, les pujades i baixades el doten d'un dinamisme intens.
“You're endless, endlessly bountiful. Truth does not change.” Capes i capes d'aquesta espècie de mantra amoroseixen el final imminent del disc. Endlessly Bountiful marca el punt que conclou amb la nova obra de Cynic. Existeix, però, un bonus track exquisit (present només a l'edició especial del disc) anomenat Earth is My Witness.
Per acabar, cal mencionar també l'atractiu so natural de la mescla i la lírica introspectiva de Paul Masvidal, amb una temàtica cada vegada més propera a la psicodèlia i al moviment new age.
És probable que a partir d'ara el trio ens vagi oferint una música força més dúctil, on el metal pregui una actitud accidental. Personalment recolzo la idea de seguir prosperant, sense por al canvi. Al cap i a la fi, Cynic es tracta d'això. Un cop assumida l'essència, només cal esperar a que ens meravellin eventualment amb música honesta i de qualitat.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!