Resistance - Metal Machine (2017)
 |
Power / Thrash Metal
No Remorse Records
2017
Temes
1. The Metal Machine 04:06
2. Hail to the Horns 03:48
3. Rise and Defend 03:57
4. Some Gave All 04:15
5. Time Machine 03:33
6. Dirty Side Down 04:21
7. Heroes 04:40
8. Blackout (Scorpions cover) 03:56
Formació
Veu: Robert Hett
Guitarra: Burke Morris
Guitarra: Dan Luna
Baix: Paul Shigo
Bateria: Matt Ohnemus
Crítica
Des dels Estats Units sempre han estat un país que ha generat mil i una bandes de tots els estils i si ens centrem en el power, fins van generar la seva pròpia etiqueta, power americà, no tan altisonant com l'europeu. Doncs amb aquesta essència m'he topat amb una banda que m'ha cridat l'atenció a la manera antiga. Actualment ens arriben quantitat d'informació, més de la que podem digerir i atendre. Això comporta que visquem en moltes ocasions dels grans segells que ens inunden amb els seus grans produccions. On s'ha quedat això de mirar discos sense saber a que sonen però deixant volar la imaginació mirant la portada? Justament això és el primer que em va cridar l'atenció de Metall Machine de Resistance. Un portadón, que et compararies el disc encara que fossin versions d'Leticia Sabater.
Després d'aquest gegant geperut de metall marcat amb una creu teutònica s'amaga el cinquè treball d'aquesta banda californiana de la qual no tenia ni la més mínima notícia però amb una història de 15 anys i amb experiència. No és una banda de jove que comença a foguejar, aquí tenim a cinc curtits metaleros que han de tenir infinitat de concerts a l'esquena.
Resistance practiquen una bona barreja de power enganxós sense floritures però amb l'arpa suficient com perquè soni actual i potent ajudat d'influències més thraheras. Una bomba per a qualsevol addicte al bon metall. Ritmes veloços i devastadors acompanyats de la veu Robert Hett, aguda però sense passar-se de voltes, plena de força i ràbia ... guitarres melòdiques que acompanyen a la potència de la percussió, com ha de ser aclaparadora, però sense deixar-se portar per un monòton doble bombo.
Temes com l'inicial "The Metall Machine", gardela en vena que et fa preguntar d'on han sortit, o on estaven amagats tots aquests anys. "Hail To The Horns" més europeu, molt Hammerfall amb una tornada a força de cors. Altres més pesats, amb essència thrahser com "Rise And Defend" o Dirty Side Down "influenciats de bandes del rotllo més Judes.
No puc deixar d'esmentar dos dels temes més potents del disc, les veloces i irresistibles "Time Machine" i "Heroes". Per al final del disc han escocgido una versió de Scorpions, Blackout, que ... em podreu dir de tot, però és d'aquestes covers que treuen més suc al tema, que l'original.
Sorpreses que s'emporta un ... no és un disc que vagi a sonar massa crec per Europa, però no mereixeria passar desapercebut. Segur que als amants del power i el heavy en general no els farà cap fàstic la seva escolta!
7.5
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!