Bloodhunter - Bloodhunter (2014)
 |
Melodic Death Metal
Suspiria Records
2014
Temes
1. The First Insurrection 02:09
2. The Bloody Throne 04:04
3. Ancestors ov All Gods 03:41
4. Dying Sun 03:57
5. Ezequiel 25, 17 02:54
6. Come to Me Sorrow 04:25
7. Embrace the Dark Light 03:51
8. Ages of Darkness 04:19
9. Saints of Sand 04:02
10. Bring Me Horror 05:43
11. Bloodhunter 04:59
Formació
Veu: Diva Satanica
Guitarra: Fenris
Baix: Éadrom
Bateria: Phoghett
Crítica
Què farem ara que Angela ha deixat la primera línia del melodic death? Amb qui compararem ara a les cantants femenines de death? ...
De terres celtes ens arriba el primer treball de Bloodhunter banda de metall extrem, concretament podem incloure-la dins del death melòdic però amb tints molt agressius, amb influències clàssiques i detalls black.
Bloodhunter ens porten un treball ple de ràbia on el metall extrem veloç i despietat es fonen amb unes guitarres molt cuidades per oferir-nos un gran contrapunt melòdic, no és la típica banda que barreja estils amb guturals per sonar extrema, és una banda 100% death . Cada riff esbudella la nostra consciència amb una bona dosi de brutalitat. El que realment m'emociona d'aquest treball és la capacitat de ficar uns solos impressionants i crear atmosferes canviants al llarg dels temes.
La veu de Diva Satànica, té el seu telita el nom, és profunda i fosca. Ja ningú es impressionar pel gènere del vocalista, però segueixen tirant més dues mamelles que dos ous i ens revolucionem una i altra vegada davant la presència d'aquests monstres magnífics de la natura. Com apuntava al principi ... Amb qui farem comparacions ara? Al diable, ho fa bé i aporta una bona imatge a la banda, la resta sobra.
No tot és creació de contrapunts melòdics, Bloodhunter saben també deixar-se portar per la canya bruta com l'inici de "Embrace The Dark Light" tot i que es moderen en la tornada i ens deixen un sol veloç, el tema emana pura ràbia.
Podem destacar temes com despietats però amb un bon treball melòdic com "Bring Em The Horror", amb un sol terrible, "The Bloody Throne", aquí no puc evitar comparar el tall amb el rotllo Arch Enemy, emana pels quatre costats als suecs. "Dying Sun" és un altre exemple molt recomanable.
Un altre tema que no podem passar per alt és "Ezequiel 25, 17" tribut a Pulp Fiction que no hauries de deixar d'escoltar.
A risc de repetir amb el mateix argument ... si et diguessin que són suecs segurament els posaríem pels núvols i els veuríem en mil i un festivals. Però són gallecs ... s'hauran de deixar la pell perquè els donem una oportunitat. Fàstic de cultura musical que tenim.
Totalment recomanable.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!