Sombras del Destino - Sueños Perdidos (2015)
 |
Power Metal
Autoproducido
2015
Temes
01. Embaucadores de la Pasión
02. Viejo amigo
03. Triste funcion
04. Sueños perdidos
05. Crees mal
06. El filo del cuchillo
07. Nunca mas
08. Viernes 13
09. El miedo
10. La nueva amenaza
11. Un mundo diferente
12. Nevermore (bonus track)
Formació
Bateria: Alberto Fuentes
Veu: Ángel Ruiz
Guitarres: Carlos Fuentes
Baix: Francisco J. Roa
Guitarres i cors: Víctor de la Chica
Crítica
Des d'Andalusia, província de Jaen més concretament, ens arriba aquest disc de pur metall nacional amb components molt power, segon ja de Sombras del Destino encara que en realitat és la seva sisena publicació.
El naixement d'aquesta banda data ja del llunyà 2003 amb el que la formació compta amb una estructura sòlida i àmplia experiència sent clàssics ja del metall andalús, recollint el llistó que van deixar bandes com Moonlight Fear, a qui pertanyia el guitarrista Víctor de la Chica.
L'estil s'apropa molt als esmentats amb un metall clàssic de fort component power i influència dels noranta de totes aquestes bandes germàniques com Gamma Ray que va liderar una onada de velocitat guitarrística i veu aguda com la que ens regala el seu vocalista Ángel Ruíz.
"Embaucadores de la Pasión" és el primer tema i per tant recull el testimoni de Quebrantahuesos encara que enmig va aparèixer un EP celebració del X aniversari de la banda. El tema no és més que un excel·lent compendi del que destil·la Sombras del Destino, guitarres veloces, un doble bombo que lidera el tempo de la cançó, melodies i riffs de ràpida entrada i fàcil escolta i unes agudes veus nítides. El que sempre ens ha agradat, vaja!
El segon tema, pots escoltar-sobre aquestes línies i ens porta també a fórmules més pesades i pesades, però sense deixar les influències germàniques (veiem un ritme molt Primal Fear). La tornada torna a copar el protagonisme per la seva facilitat encara que la banda també agrada d'intercalar amb unes trencaments de les estrofes amb canvi de ritme que doten de qualitat al tema, fent-lo més amigable. La bateria d'Alberto Fuentes es fa vital en aquest punt per evitar la monotonia, fent-la molt variada dins de l'estil.
Riffs clàssics sense grans complicacions, presideixen l'inici de la majoria dels temes com "Triste Función", però això és possiblement el que els fa amigables i de fàcil escolta. Sense grans floritures, senzill d'escoltar i fàcilment del gust de l'oient. Ja s'encarregaran Víctor de la Chica i Carlos Fuentes (germà del bateria i cofundador de la banda) d'introduir la virtuositat a l'hora dels solos, perquè com a bona banda de metall clàssic, els sols regnen a cada tema com a "Nunca Más".
Netes entren les guitarres a "Sueños Perdidos", evocant algun tema de Moonlight Fear (com m'agradava aquesta banda!), i donant nom a l'àlbum. La potència i la contundència van entrant de manera gradual, primer com a mitjà temps i desembocant, és clar, en un doble bombo i novament un tema de pur power amb el baix de Francisco Roa donant suport aquesta base rítmica contínuament. La veu d'Ángel torna a prodigar-per altes cotes i pujar a octaves no assumibles per tots, mentre uns cors tipus holigan li secunden a manera anecdòtic.
El so és francament bo, potenciant les guitarres com a "Crees Mal", més rockanrolera o "El filo del cuchillo", on han aconseguit un tema molt afilat pel so metàl·lic de les sis cordes.
Ritmes del Painkiller també evoquen a "La Nueva Amenaza" i és que és fàcil intuir les influències de la banda, ja que han estat les de la majoria de nosaltres. Si aquest disc hagués vist la llum fa 15 o 20 anys, sense cap dubte seria un gran èxit a nivell mundial, per desgràcia per a aquests meridionals, en aquest 2015 es queda sol com un molt bon disc de power nacional, que agradarà i molt a tots aquells que sentim nostàlgia i seguim estimant el bon power metall.
Protagonisme ha per a tots els seus membres: a "Viernes 13" el baix de Francisco té especial pes pel que fa al so, cavalcant per sobre de la resta i en el novè tema, "El Miedo", sens dubte les guitarres tornen a prendre les regnes de la contundència que té la banda i que en viu ha de ser un canó! Remarcar els cors de tall més èpica que té el tema, com a peculiaritat.
Arriba a la seva fi aquest bon treball amb "Un Mundo Diferente". Un tema ràpid de nou amb enllaços de guitarra adornant cada canvi i presidit per un ràpid riff desdoblant guitarres que segur faran les delícies dels seus fans en els directes.
A manera de bonus track i com a anècdota així com també per incursió en el mercat de parla anglesa, el rodó el tanca "Nevermore", versió de la seva "Nunca Más". Si tanquem els ulls i imaginem una gran banda alemanya de renom, no ens costa res de treball veure-ho, així que hem de saber valorar el producte nacional com un producte de qualitat i que no per venir de fora té per que ser bo. Pot provenir d'una banda de Jaén i merèixer estar en les cotes de mercat que tenen productes molt semblants, que per portar el segell de les ales germàniques, adorem com excel·lència, menyspreant treballs com aquest, que com a mínim mereixen la teva escolta una vegada i possiblement moltes més!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!