Sunburst - Fragments of Creation (2016)
 |
Progressive Metal
Inner Wound Recordings
2016
Temes
01. Out Of The World
02. Dementia
03. Symbol Of Life
04. Reincarnation
05. Lullaby
06. End Of The Game
07. Beyond The Darkest Sun
08. Forevermore
09. Break The Core
10. Remedy Of My Heart
Formació
Veus: Vasilis Georgiou
Guitarrees: Gus Drax
Bateria: Kostas Milonas
Baix: Nick Grey
Crítica
Acabo de rebre el primer àlbum d'aquesta banda grega de metall progressiu formada el 2010, i els components militen en altres bandes, sobretot gent de Black Fate i Paradox.
He de reconèixer que el meu no és aquest tipus de metall atès que es em fa molt pesat, però tenia bones referències sobre aquest treball en particular pel que li volia donar una oportunitat i sembla que no m'he equivocat. Però vull començar a desgranar el que donen de si els deu talls continguts en aquest "Fragments of creation" i la cosa no pot començar millor: "Out Of The World" és una joia de metall melòdic amb tocs progressius, una tornada enganxosa i ple de sentiment i un treball de guitarres excel·lent, em recorden els millors Kamelot o Conception sobretot per la seva part central realment inspirada. Destacar també un sol amb molt feeling i que casa perfectament amb l'atmosfera continguda en aquesta composició, ¡gran tema¡
Després d'aquest excel·lent inici continuem l'escolta amb "Dementia" l'inici molt melòdic en base als sintetitzadors i guitarres dóna pas a una altra bona part central arrodonida per una base rítmica melòdica i canyera alhora que acompanya fenomenalment al seu cantant Vasilis, i per suposat amb un gran sol com sol ser norma en aquest tipus de bandes.
"Symbol of Life" dinàmica potent i amb molt feeling on una vegada més he de destacar la seva magistral tornada i un sol a doble guitarra a la part central senzillament aclaparadora, per cert el cantant està pletòric, recordant-me en molts moments al gran Roy Khan ( Kamelot, Conception).
Reconec que no tinc molt coneixement sobre el progressiu, però de moment el que porto escoltat em recorda molt més a un metall molt melòdic i enganxós amb alguns tocs de progressiu, sobretot per alguns ritmes de guitarra però lògicament és la meva opinió.
El següent a caure titulat "Reincarnation" s'inicia amb un ritme contundent i amb gran enganxada acompanyat del teclat donant ambient a un altre tema que recorda clarament a Kamelot i donant gran importància a una altra part central realment aconseguida i atmosfèrica. En la seva part instrumental sí que em recorda alguna cosa més al que jo penso que és el progressiu però sense passar-se, perquè en tot moment preval la melodia sobre el tema virtuós, donant com a resultat un altre tema excel·lent.
"Lullaby" és la més lenta de moment, on el pes de la composició la porten el piano i les guitarres acústiques donant com a resultat un preciós mig temps, se m'han posat els pèls de punta amb el sol ple de sentiment i realment bell en aquest gran tema, la veritat és que el disc m'està agradant molt
Passat el meridià del llarga durada ens trobem amb "End of The Game" un altre tall on les guitarres poderoses manen i on em tornen a recordar molt als Kamelot, possiblement és el tema on més complexes són les melodies de guitarra del que escoltat però sense renunciar a la melodia com dic molt important dins de la música d'aquesta gent, donant com a resultat una altra compacta i bona cançó.
Pel que fa a "Beyond The Darkest Sun" el seu inici és power amb totes les forces, amb aquestes guitarres dobles entrellaçades i una molt bona harmonia de guitarra dóna com a resultat un tall instrumental realment inspirat i on el treball de guitarres és sublim. Cal destacar el duel entre les guitarres i el teclat en la seva part central, sens dubte el tema més proper al power metall del que he escoltat.
Canvi d'aires amb "Forevermore" on torna amb força la melodia i fins i tot malenconia que envolta altre tornada guanyador tremendament enganxós i bell, bonic i cura treball en la seva base rítmica on es pot escoltar un piano d'acompanyament dotant de color a l'riff de guitarra que serveix d'eix central al llarg de la composició i que dir del aclaparador sol que es marca la seva guitarra solista, la meva favorita de moment.
El novè tema anomenat "Break the Core" canyer i aquest si té un ritme més prog i fosc fins i tot té algunes veus alguna cosa més guturals i potents, compta amb el que possiblement sigui el sol que més m'ha agradat, i aquest treball té uns quants impressionants.
Ja per acabar un àlbum que realment m'ha encantat ens deixen amb "Remedy of my Heart" que comença majestuós, amb un treball orquestral i de cors realment sorprenent i amb alguna que altra melodia de guitarra de tall oriental donant forma a un tema extens i on més puc apreciar la seva banda progressiva, atès que té parts canyeres, lentes, i un desenvolupament instrumental més pronunciat tancant aquest gran treball amb nota.
He de reconèixer que m'ha sorprès molt gratament la música d'aquest grup, si t'agraden Kamelot, Conception o l'últim de Pyramaze aquest CD pot estar dins dels teus favorits, per a mi molt més proper com he comentat al metall melòdic que l'prog pur i dur.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!