Nightrage - The Venomous (2017)
 |
Death Metal
Despotz Records
2017
Temes
1. The Venomous
2. Metamorphosis/Day Of Wrath
3. In Abhorrence
4. Affliction
5. Catharsis
6. Bemoan
7. The Blood
8. From Ashes Into Stone
9. Trail Of Ghosts
10. Disturbia
11. Desolation And Dismay
12. Denial Of The Soul (Instrumental)
Formació
Guitarres: Marios Iliopoulos
Baix: Anders Hammer
Veus: Ronnie Nyman
Bateria: Lawrence Dinamarca
Guitarres: Magnus Söderman
Crítica
Ja tinc a les meves mans el nou treball discogràfic d'aquesta bona banda de death melòdic originària de Grècia. Normalment en totes les meves crítiques sòl anar comentant tots els talls que composen el treball. Però en aquesta ocasió i per no repetir-me molt, donat que l'edició japonesa que és de la que disposo porta tretze temes, només posaré els que m'han semblat més interessants.
El disc s'obre amb la cançó títol "The Venomous" on les estupendes melodies / harmonies de guitarra es barregen amb la contundència de la seva base rítmica per oferir-nos un tema realment accessible i melòdic, on destaca un currat i tècnic sol. Bon començament.
"Metarmophosis / Day of Wrath" és un tema bastant més ràpid i canyer. Però sense perdre la melodia de les seves guitarres. Sobretot en el fantàstic tornada que conté, on he de reconèixer que m'encanten les harmonies de guitarra que el sustenten i donen un toc molt enganxós i melòdic a tot l'entramat que sosté la peça.
"In Abhorrence" segueix pel mateix camí: contundent, ràpida i extremadament melòdica. Amb unes excel·lents guitarres que marquen el tempo per a una altra part central realment addictiva i on el treball en les melodies / harmonies a doble guitarra és exquisit.
"Affliction" té un ritme més marcat on de nou he de lloar el grandíssim treball posat en les guitarres sense desmerèixer a la resta d'instruments que també estan a un gran nivell. Una altra part central d'excel·lent amb veus netes incloses, i una part instrumental realment aconseguida rubriquen un altre gran tema.
"Catharsis" va directe a la jugular. Tremendament potent i ràpida, però com sempre amb aquesta empremta melòdica i accessible que aconsegueix imprimir aquesta gent a totes les seves composicions, i que es deixa escoltar sobretot en la seva estupenda part instrumental.
"Bemoan" és el perfecte exemple de composició que entra dins del death melòdic. Però que si li canvies la veu li podria agradar a qualsevol amant del metall. Tremendes les melodies / harmonies a doble guitarra o aquesta petita part amb les acústiques que enllaça i dóna sentit al conjunt de la cançó.
Vaig dir que no comentaria tot el disc. Però donada la gran qualitat del mateix estic desgranant tots els talls perquè com dic totes les composicions tenen un cosa que fa que vulgui esmentar-les.
"The Blood" segueix mostrant una gran imaginació en les seves melodies / harmonies, que acompanyades d'una sempre potent base rítmica, ens torna a portar a un altre tornada amb veus netes i a una preciosa part instrumental on destaca un altre gran sol.
Gairebé sense adonar-me'n em trobo escoltant el vuitè tall "From Ashes Into Stone" que segueix la mateixa tònica del que ja escoltat. Death melòdic de molts quirats amb una gran presència de la melodia tant en les guitarres rítmiques com a solistes, i que fan que no puguis parar de sacsejar el cap seguint el ritme de la mateixa.
"Trail of Ghosts" s'inicia amb unes boniques acústiques a les quals segons després se li afegeix la metàl·lica base rítmica. Per conformar un mig temps (per al que és aquest estil) molt marcat, i amb un gran ús de les enganxoses rítmiques. Fantàstic el joc entre les acústiques / elèctriques / només en la seva part instrumental.
De "Disturbia" poc puc dir perquè segueix les mateixes constants de la resta del disc. Unes guitarres assassines i molt enganxoses dominen tota la composició per arribar a una altra part central realment addictiva i amb un punch tremend.
"Desolation and Dismay" em recorda en les seves melodies als primers discos d'una altra gran banda de l'estil IN FLAMES. El que ens dóna un altre perfecte exemple del que hauria de ser tota cançó de l'estil: enganxosa, amb força i amb unes guitarres aclaparadores. Excel·lent el seu sol / part instrumental.
Ja per tancar aquest excel·lent llarga durada podem gaudir de "Denial of the Soul" tema instrumental que conté unes melancòliques i molt boniques acústiques, que acompanyen l'elèctrica guitarra solista que va dibuixant un sol ple de feeling per tancar d'una manera plàcida un molt mogut "The Venomous".
De la cançó número tretze no dic res. Atès que és una versió alternativa de la composició instrumental abans ressenyada.
En resum i per al meu gust. Marios i companyia s'han tret del barret de copa el millor disc de la seva carrera, i un dels millors discos de l'estil que he tingut el plaer d'escoltar aquest any. Gairebé, gairebé, perfecte.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!