Synlakross - Death Bullets for a Forajido (2016)
 |
Melodic Death Metal
Autoproducido
2016
Temes
1. Attack on Train 04:22
2. Curly Wolves 03:42
3. Billy the Kid 03:39
4. Death Valley 04:16
5. Gold God 03:33
6. Just One Shot 03:22
7. Shadow Lady 04:32
8. Shooting at Dawn 03:47
9. Cimarron 04:52
10. Bleeding Kansas 04:07
Formació
Veu: Patricia Pons
Guitarra: Iván Muñoz
Guitarra: Horacio Bort
Baix: Pablo Fuentes
Bateria: Tiko Martínez
Crítica
Sortits de la pols, planes extenses, barrelles i malfactors, Synlakross tornen amb el seu segon treball, Death Bullets For A forajido tres anys després del seu àlbum debut, Medichrome.
Un segon disc sol ser una d'aquelles proves de foc que tot grup ha de passar per poder afirmar que un bon debut no va ser fruit de la casualitat i que tenen mèrits suficients per seguir al peu del canó. Per començar, no cal escoltar ni un sol tema per adonar-se que Synlakross s'han preparat a consciència per aquest segon lliurament. El nivell de producció d'aquest Death Bullets For A forajido és més que notable. Des del canvi d'imatge i el disseny del Artwork a càrrec a més de la pròpia vocalista, Patricia Pons. Molt visual i directe al possible oient. Si més no et fa parar en el que facis al creuar-te amb la seva imatge i preguntar-te qui són i que fan. Si li sumem l'esforç realitzat per comptar amb dos videoclips tan primerencs, la cosa promet ja abans de començar les escoltes, a veure si la música acompanya ...
Acompanya, acompanya i de quina manera, Synlakross no només s'han deixat la pell en preparar una imatge i producció d'alta volada, sinó que a més ens porten un plàstic de death melòdic digne de bandes de nivell internacional, si d'aquestes amb les que perdem cul.
Amb un so propi del death melòdic modern, ritmes contundents i afilats, un so molt net i molt ben produït, ens porten una bona dosi de metall veloç i alhora contundent i pesat, contradiccions molt ben equilibrades en aquest Death Bullets For A forajido, que també compta amb influències core i electròniques. D'acord que per als més clàssics pugui sonar massa fred, però el solucionen amb una gran dosi de tècnica i riffs on les guitarres segueixen tenint aquest protagonisme, presència i so que tant ens agrada als menys cores.
Però Synlakross no té sentit sense part del que és la seva ànima musical, sense desmerèixer la resta, Patricia que s'encarrega de les veus netes i guturals. Podria recórrer a tòpics ja hipermegatrillados com que si Angela, que si Alissa ... no hi ha més bandes a les quals recórrer que a Arch Enemy? Per ventura no és una normallidad que una noia faci guturals? Desvaris a part, Patricia ha millorat en la seva veu, sobretot en les parts netes, que en el seu primer disc, sense estar malament, és on em semblava trobar-se menys a gust i en aquest nou disc el broda, arribant en alguns talls com "Shadow lady "a recordar-me a Charlotte de Delain. Realment m'ha sorprès molt gratament. Tremenda podent amb dos registres i més omplint amb la seva presència en viu, igual que la resta de la banda. Vist el vist, vull veure'ls d'una p ... vegada en directe.
El disc, els temes estan, crec que en la seva totalitat, emmarcats en l'escena western, com queda en alguns molt clar com "Billy The Kid" (al marge del títol, és clar) o Shadow Lady amb l'ús de la arpa bocal, semblen tenir dos ambients, un inici molt més contundent en els temes inicials, per després deixar espai als temes més lents i amb un major predomini de les veus netes i melòdiques. Atenció a navegants, he dit prodominio, no que sigui el moment de les balades, els que tinguin cardiopaties detectades que s'abstinguin.
D'entre els deu talls i quaranta minuts de disc, destacaré el tall que va donar lloc al primer videoclip, "Curly Wolves", senzillament imparable. Amb aires una mica comercials, però que compleix amb la funció d'enganxar l'oient i portar-lo a voler tastar la resta del disc. Senzillament tremend, incloses les guitarres amb aquests detalls que fan d'aquest tema, un tema addictiu. "Billy Thge Kid" ... bang bang ... un altre fort xut d'inici, i és que juntament amb el títol que obre el disc "Attack On Trian", ja podrien haver parat aquí i fer un format EP que ens haguéssim quedat a gust!
Però talls com "Just One Shot", més lent, "Death Valley" compaginant la melodia amb la ràbia i moments plens de força o la tremenda "Shooting At Dawn" fan d'aquest treball una obra a tenir molt en compte.
Synlakross acaben de tornar a donar un cop de peu a la boca d'aquells que continuen buscant a les grans bandes fora de les nostres fronteres. Amb una producció de qualitat de la mà dels Novo Estudis a València, aquest treball té tot el que una bona banda necessita per reclamar l'atenció del públic. Ara ja queda a les vostres mans esperar que aquestes bandes de fora passin de gira per aquí o apostar per Synlakross. Jo no tinc claríssim. Gran disc imprescindible per tot fan de l'estil i no tan fan dels guturals, també.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!