Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Ready to Fight (EP)

Thrash Metal
Autoproducido
2017

Temes

1. Ready to Fight
2. Your Sacrifice
3. I'll Always Return
4. The Hunter
5. Time to Go

Formació

Baix: Victor Tello
Bateria: Toni Camarero
Guitarra: Rafa Las Heras
Guitarra: Pablo Tello
Veus: Martí Dòria

De la fusió de l'extinta banda valenciana thrasher Exodia i del vocalista melòdic Martí Dòria, neix un nou concepte musical original, atractiu i que ha generat unes expectatives ben altes: Wicked Inc. A manera de carta de presentació i com a prèvia al seu primer LP , ens deixen "Ready to Fight" en format d'EP per obrir-nos boca i deixar-nos unes primeres sensacions, que la veritat són molt positives.

Arrenquem amb el primer tema que dóna nom al llançament i no és altre que "Ready to Fight". Riffs afilats, bateria potent ens deixen un regust de thrash més proper al metall clàssic, però potent. Podríem parlar d'un so que ens recorda a Primal Fear o als Judes més afilats, amb molts harmònics, potència, velocitat però aquesta vegada combinat amb la melòdica veu de Martí, en anglès, que ens deixa un contrast la veritat és que molt però que molt fresc.

Si l'arrencada és interessant, no fa més que iniciar-nos en aquest nou so que ja podem dir que ha agafat un segell molt personal, en el qual la part instrumental de la banda, entre cometes, es suavitza i on Martí es torna més agressiu. Estripa més la veu, la força portant més al límit, sobretot en aguts puntuals i en esquinçats que de vegades s'assemblen al gutural.

"Your Sacrifice" consolida el que veníem comentant partint d'una base més fosca. Una guitarra neta al costat d'una base guitarrera amb una distorsió potentíssima ens serveix d'obertura a un tema més pesat pel que fa a tempo, però que no deixa de gaudir del doble bombo i de la bateria de Toni Cambrer. El so del tema i la seva estructura em remunta de manera invariable a Rage, la mítica banda germana, si gloriasa època en què va passar de ser més thrasher a una mica més melòdica, just abans del Ghosts. Martí esquinça la seva veu fins a un límit gairebé irreconeixible i el treball realitzat per Rafa i Pau a les guitarres és francament molt destacable.

Sobrepassem l'equador d'aquesta magnífica primer lliurament amb "The Hunter". La banda opta aquest cop per un tema més directe, més dinàmic i menys agressiu. Ruptura total per arribar a una tornada on Martí, salvant les distàncies fa servir registres propers als que Bruce Dickinson va usar en els seus últims treballs en solitari, més cantats i menys "cridats". La veritat és que m'ha encantat la barreja aconseguida suavitzant la part musical de Exodia i augmentant l'agressivitat i la potència de la part vocal de Martí Dòria, que repeteixo, ens ensenya habilitats fins ara ocultes en les seves cordes vocals.

"I'll Always Return" és el tema lent del llançament demostrant que la banda no tanca absolutament cap porta. Per a això es basen en el so mostrat en els seus anteriors corts on el baix d'en Víctor, pren un protagonisme total i absolut mentre la guitarra arpegia neteja les estrofes. La intensitat va pujant de manera progressiva fins a convertir el tema en un digne cos a cos, lent, sentit i resultón. Per assolir la tornada, es produeix un canvi de to que em sembla també molt treballat trencant completament el tema, per bé, s'entén.

"Time To Go" és el single que va triar la banda per presentar-se en societat com a primera presa de contacte i pots escoltar-sobre aquestes línies. Un autèntic gardela que des del segon zero, tots a una, deixen clares les arrels thrashers que es conserven al so de la banda i es gaudeixen en tot aquest primer EP, amb una altra vegada molts harmònics, i una bateria que picona, a les mans i peus del ja esmentat Toni, juntament amb un altre cop una tornada molt melòdic i enganxós: Sembla ser que la banda ha trobat una combinació guanyadora; fruit d'això estarà en múltiples festivals aquest estiu i serà el torn del públic de decidir si el cavall és guanyador. Personalment em sembla fórmula, que ben explotada, bé podria semblar-se a la de la Coca Cola, augurant èxit de la banda.

Víc Salda
20/07/2017

Arxiu de
novetats