Powerwolf - The Sacrament of Sin (2018)
 |
Epic / Power Metal
Napalm Records
2018
Temes
1. Fire & Forgive 04:30
2. Demons Are a Girl's Best Friend 03:38
3. Killers with the Cross 04:09
4. Incense and Iron 03:57
5. Where the Wild Wolves Have Gone 04:13
6. Stossgebet 03:53
7. Nightside of Siberia 03:53
8. The Sacrament of Sin 03:26
9. Venom of Venus 03:28
10. Nighttime Rebel 04:03
11. Fist by Fist (Sacralize or Strike) 03:32
Formació
Veu: Attila Dorn
Guitarra, bajo: Charles Greywolf
Guitarra: Matthew Greywolf Guitars
Teclats: Falk Maria Schlegel
Bateria: Roel van Helden
Crítica
Moment per a acudir a confessió davant el Sant Ofici, Powerwolf estan de tornada amb el seu setè treball, que es diu aviat.
I és que estem davant d'una d'aquestes bandes que no sol deixar indiferent. Aclamada per molts i menyspreada per altres tants. De vegades sembla que preferim posar a caldo a una banda, abans que gaudir-ne, som animals de costums i això costa canviar-lo.
Setè disc i podria succeir el que a molts, que la inspiració es va esgotant o que el disc té alts i baixos ... però Powerwolf ha tornat a donar un cop de puny a la taula, com és costum.
Temes directes, sense excessius miraments tècnics, de vegades amb sols massa escassos per al meu gust, però compensant amb dosis de grans himnes, melodies odiosament enganxoses, i riffs enverinats de foscor.
A més en aquest Sacrament Of Sense té un inici de disc d'aquests que et fan repetir i repetir fins a la sacietat els primers talls ... no és que els altres no mereixin ser escoltats, però podries morir en pau.
"Fire & Forgive", a més és el primer vídeo del disc, tema marca de la casa, ràpid, enganxós i amb pauses solemnes tirant de llatí ... els que estem enganxats a aquesta banda un tall així és com capbussar-se en els nostres més temuts pecats.
"Demons Llauri A Girl 's Best Friend", tema més pausat, mig temps contundent del que també han editat videoclip. Un Rompecuellos en tota regla. De nou, res de nou, però de nou ben fet, fent el que millor saben fer. I amb això ... dius ... han clavat un inici perfecte ... però és que dins d'aquest inici perfecte de 4 talls, ¡el millor encara està per arribar! És inhumà!
"Killers With The Cross" super els límits mundans endinsant-se en temes vampírics. Medi temps amb molta energia, i una enganxada que t'enganxa la seva melodia per molt que vulguis resistir-te. Pista air guitar descarada.
I finalment i candidata a millor tall de l'àlbum per a un servidor, "Incense & Iron" és una gardela power de llibre. De power modern, de power contundent. Les guitarres en una banda d'aquest tall solen quedar en una mena de segon pla a favor d'uns teclats molt ambientals i aqui aconsegueixen despuntar sense ocultar aquest ambient religiós que tant els marca. I vinga ... a descansar al forat que ja hem tingut prou.
La resta del disc no és que no valgui la pena, però no és el mateix, és que el nivell d'aquesta arrencada no és fàcil de sostenir i un disc no sol tenir deu llançaments, és normal i comprensible.
"Stossgebet" és un altre tema remarcable, cantat en alemany, fosc, ambientalment tètric canviant d'intensitat constantment per crear aquests dramatismes propis de Powerwolf.
Més clàssic i europeu és el tema que dóna títol al disc, directe, intens i veloç. O "Venom Of Venus" que ens porta a aires de discos anteriors, més èpics i solemnes. Finalment el disc es tanca amb "Fist By Fist" un altre tema més del mateix ... sí, més de la mateixa tralla, i dic això amb tota la intenció.
Sí, Powerwolf es repeteixen més que l'all. Sí. I que ho segueixin fent tots els anys que els doni la gana, que el aguantin o que els aguantem nosaltres. Perquè aquesta merda que sempre fan la fan tan bé que me fa haver d'aguantar als quatre erudits setciències del metall que reneguen de tot i a tota hora. Que us aguantin a casa, perquè nosaltres vam gaudir de Powerwolf!
Gran disc que s'han marcat aquests monstres! ¡Gran disc èpic!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!