James LaBrie - Impermanent Resonance (2013)
 |
Progressive Metal
InsideOut Music
2013
Temes
1. Agony (4:23)
2. Undertow (4:02)
3. Slight Of Hand (5:21)
4. Back On The Ground (4:05)
5. I Got You (3:46)
6. Holding On (4:53)
7. Lost In The Fire (3:52)
8. Letting Go (4:17)
9. Destined To Burn (4:00)
10. Say You're Still Mine (3:32)
11. Amnesia (3:43)
12. I Will Not Break (3:52)
Formació
Veu: James LaBrie
Guitarra: Marco Sfogli
Teclats: Matt Guillory
Baix: Ray Riendeau
Bateria: Peter Wildoer
Crítica
Pocs són els que encara no coneixen James LaBrie, més famós per la seva dilatada carrera de més de 20 anys al capdavant de Dream Theater, però per a aquells endarrerits en el món del Progressive Metal, aquí us resumeixo la biografia que acompanya la promoció :
Kevin James LaBrie va començar com a bateria abans de canviar cap al cant i va debutar amb els hard- rockers canadencs Winter Rose. Es va unir a Dream Theater el 1992 i ha estat cap de llança del moviment de metall progressiu des de llavors. Esmenta bandes com Metallica, Aerosmith, Van Halen, Journey i Judes Priest així com compositors clàssics, com les seves favorites de tots els temps i declara a Steve Perry ( Journey ), Freddie Mercury, Sting, Paul Rodgers i Nat King Cole com les seves influències a l'hora de cantar. " Impermanent Resonance " marca el seu esforç en solitari més prominent i complet i porta els límits de la música més enllà, fent un altre gran pas endavant amb aquest sensacional treball en solitari.
Així mateix, declara en relació al seu nou llarga durada que "per a mi aquest àlbum incorpora i continua amb els estils i la direcció musical que havíem creat en anteriors llançaments. La diferència està en què la música en aquest disc, per a mi, és un reflex de com les cançons han evolucionat i han pres identitat, objectiu principal de totes les bandes. És potent, memorable, enganxa des del principi i sobretot extremament musical. Mostra com la composició i la banda en si mateixa ha madurat. Veritablement sento que aquest és el nostre millor àlbum i que millor ens defineix ".
Amb aquesta més que justa auto-presentació i després d'innombrables audicions del CD fetes de bon gust, que més cal dir que és una obra innovadora pel que fa a la trajectòria de la banda, que serà del grat tant de nom- metaleros, com de gent amb gustos més metalcore, sense deixar de banda al punt més Trallero i progressiu amb blast beats i ritmes trencadors i atraients ; solos de teclat i guitarra com tota banda de progressiu ens té acostumat, però en la seva justa mesura, sense apabullarnos amb milers de notes ni " crear-nos mal de cap" amb ritmes excessivament brutals però que no perden la varietat del progressiu ni la velocitat del death metal actual.
A més ve acompanyat d'un segon vocalista de tons més agressius que faran les delícies dels no tan fans de la veu melosa de LaBrie.
Tant és el canvi inesperat, que en obrir tan genialment amb " Agony " vaig pensar que el cap de redacció s'havia equivocat en enviar el CD ja que la primera veu que sona no és la de LaBrie, i igualment tanquen fabulosament amb un tema molt enganxós i ràpid que et fa voler escoltar aquest disc fins a l'infinit.
¡ LaBrie no vinguis només amb DT, vine tu, també amb la teva banda en solitari !
Ho vaig comentar al meu perfil de Facebook després de la primera audició, aquest disc és el que Dream Theater podria haver estat en el seu nou àlbum i no va ser. Els animo a que ho escoltin per Spotify i tan segur estic que els agradarà que no trigaran a gaudir-lo sense talls publicitaris.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!