Scythia - ...Of Conquest (2014)
 |
Folk / Power Metal
Autoproducido
2014
Temes
1. Fanfare 1516 02:55
2. Merchant of Sin 05:21
3. Bear Claw Tavern 03:12
4. Sailor's Accolade 03:07
5. Reflections 04:45
6. Rise of the Kraken 04:37
7. Into the Storm 06:44
8. Land of Scythia 05:08
9. Wrath of the Ancients 03:10
10. Army of the Bear 04:41
11. Path Through the Labyrinth 12:53
12. Departure 03:46
Formació
Veu, guitarra: Dave Khan
Guitarra: Ireheart Bergin
Baix: Terry Savage
Bateria: Celine Derval
Teclats: Arys Iberian
Crítica
Quan en 2014 parlem d'una banda de Power Metall sembla que hagin de saltar totes les alarmes. Que si és un estil desfasat, que si és còmic, avorrit, monòton... ja se que ara t'ha d'agradar el metalcore o coses extremes, o bé ser un entusiasta del progressiu, però si no us agrada el power, el tens fàcil, no segueixis llegint o escolta el que t'agradi, però no escupis més sobre un estil que ha omplert i segueix omplint sales i té a les seves bandes en els caps de cartell on també toquen els teus grups favorits.
Dit això... de nou escolto una banda que no coneixia i m'atrapa considerablement. Busco informació i són canadencs, un cop més. La proporció de bandes interessants que tenen en aquests lares és formidable, Crimson Shadows, Unleashed The Archers, Vesperia, Battlesoul... i ara cal afegir a Scythia.
... Of Conquest és el tercer treball dels canadencs, els anteriors els desconec, com la gran majoria per aquí, imagino. No puc parlar-ne, però és una pena que aquest disc no hagi tingut més repercussió perquè té els ingredients per ser un disc sonat.
Power metal èpic amb tocs progressius i sobretot melodies enganxoses i riffs ràpids amb teclats envolvents i dominants per moments. Una banda perfecta per corejar i cantar amb una gerra de cervesa a la mà i en alt. Tot el que se li ha de demanar a una banda d'aquest estil. Si la pregunta és si el seu so és innovador, la resposta és no. No hi ha res excessivament nou, és més potser no hi ha res que no s'hagi plasmat abans en un disc, però si està ben fet, ni falta que fa que s'hagi de innovar. Per això ja hi ha les noves bandes de post metall, no?
Un detall que m'agrada és la veu de Dave Khan que no tracta de emular als cantants del gènere dels vuitanta, pujant i pujant de to. La seva veu es manté en un to mig sense extremitats, més que correcta. Si hem de buscar influències per Scythia, podria dir bandes com Alestorm o Drakkar.
Entre els temes que conté Of Conquer podem trobar grandíssims temes com "Marchant Of Sense", un tall que arrenca tímid entre cors i guitarres que no acaben de deixar-se anar, que es desboca després dels versos inicials per submergir-se en un remolí de velocitat i melodia. "Bear Claw Tavern" és un tema 100% cerveser, punys amunt, gerres enlaire ja chocarlas. Els teclats s'apoderen d'aquests poc més de 30 minuts intensos dignes de qualsevol banda folky com cal.
Un inici que podria recordar "Nancy the Tavern Wench" de Alestorm, "Sailor 's Accolade" et fa repicar una i altra vegada són els peus al ritme de la percussió. Temes com "Reflections" o "Rise Of The Kraken" no et deixaran avorrits al sofà amb la seva escolta.
Si t'agrada elower metall de tall èpic, ràpid, intens i melòdic tens una cita pendent amb Scythia i... Of Conquest que no hauries eludir. Per contra, si el power metall amb teclats abundants de avorreix, si les influències folk et treuen de polleguera, no hauries d'haver arribat tan lluny en la teva lectura. Senzillament Buscate altre disc que escoltar i no malgastis les teves paraules criticant un estil que no t'agrada.
Una de les sorpreses de l'any.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!