Ayreon - The Theory of Everything (2013)
 |
Progressive Metal
InsideOut Music
2013
Temes
Disc 1
1. Prologue: The Blackboard 01:55
2. The Theory of Everything Part 1 03:01
3. Patterns 01:03
4. The Prodigy's World 01:31
5. The Teacher's Discovery 02:58
6. Love and Envy 02:39
7. Progressive Waves 03:16
8. The Gift 02:38
9. The Eleventh Dimension 01:46
10. Inertia 00:45
11. The Theory of Everything Part 2 01:50
12. The Consultation 03:49
13. Diagnosis 02:48
14. The Argument 1 00:24
15. The Rival's Dilemma 02:22
16. Surface Tension 00:57
17. A Reason to Live 00:45
18. Potential 03:14
19. Quantum Chaos 02:09
20. Dark Medicine 01:23
21. Alive! 02:29
22. The Prediction 01:05
Disc 2
1. Fluctuations 01:01
2. Transformations 03:13
3. Collision 03:26
4. Side Effects 02:59
5. Frequency Modulation 01:44
6. Magnetism 03:54
7. Quid pro quo 03:09
8. String Theory 01:29
9. Fortune? 01:36
10. Mirror of Dreams 02:30
11. The Lighthouse 03:16
12. The Argument 2 00:49
13. The Parting 03:27
14. The Visitation 03:27
15. The Breakthrough 02:00
16. The Note 01:11
17. The Uncertainty Principle 02:09
18. Dark Energy 00:44
19. The Theory of Everything Part 3 01:29
20. The Blackboard (Reprise) 01:13
Formació
Veus: JB,Sara Squadrani, Michael Mills, Cristina Scabbia, Tommy Karevik, Marko Hietala, John Wetton
Teclats: Rick Wakeman
Teclats: Keith Emerson
Teclats: Jordan Rudess
Guitarra: Steve Hackett
Gaita, flauta: Troy Donockley
Baix, mandolina, guitarra, teclats: Arjen Anthony Lucassen
Bateroa: Ed Warby
Crítica
Tot i que en el seu moment va dir que no trauria nous projectes amb Ayreon, l'holandès Arjen Anthony Lucassen es llueix amb una nova obra anomenada "La teoria del tot". Aquest concepte neix de la popular homònima teoria que explica i connecta tots els fenòmens físics coneguts.
Cal destacar la creativitat que té aquest home davant les seves composicions i conceptes. No puc evitar assenyalar una de les seves obres que em va captivar i que segueixo escoltant sovint : The Human Equation, amb James Labrie ( Dream Theater ) com a protagonista de la història d'un personatge que en quedar en coma després d'un accident s'haurà d'enfrontar a tots els seus emocions interiors i traumes sense resoldre.
Però centrem-nos en aquest vuitè disc. En aquest cas tenim com a artistes convidats a Tommy Karevik ( Kamelot ), Cristina Scabbia ( Lacuna Coil ), a Marc Hietala ( Nightwish ), a John Wetton ( Àsia), Sara Squadrani ( Ancientbards ), Michael Mills ( Toehider ) ja JB Christofersson ( Grand Magus ). Aquesta comanda de cantants professionals del món del metall donarà vida a una noia ( The girl ), una mare, un pare, un psiquiatre i un professor entre d'altres personatges. Als instruments se'ns sumen Jordan Rudess ( Dream Theater ), Rick Wakeman ( YES ) i Keith Emerson ( Emerson ) als teclats ; Ed Warby a la bateria ; Steve Hackett ( Genesis ) a la guitarra solista i Troy Donockley ( Nightwish ) a els vents.
L'obra es compon de quatre capítols o fases d'uns 22 minuts de durada cadascuna, sent un total de 42 pistes, gairebé res. Vegem cada un d'ells per separat :
La primera fase, Singularity, és on es percep la marca Ayreon. Una introducció que posa els pèls de punta, una melodia principal enganxosa amb tints folk, rotllos àrabs, teclats amb sons electrònics, atmosferes, i sols powermetaleros. No em alargaré més : Canya pura. Cançó ideal per endinsar-se en aquesta novel • la.
La segona fase, Symmetry, es caracteritza per uns mitjos temps, un aire més fosc i enigmàtic, amb molt de ritme guitarrer i comptant amb més protagonisme a les veus en conjunt com si d'un teatre musical es tractés on els artistes van replicant entre ells. Potser dels quatre capítols és en què he trobat menys interès musical (per filar encara més prim ). Diguem que no arriba a sorprendre massa en comparació amb els altres, abusant una mica de la repetició de frasejos. Però amb la varietat que hi ha, és difícil jutjar de manera general un tema que dura 21 minuts i mig, ja que sempre hi haurà parts que agradaran més que d'altres, és de calaix.
La tercera fase, Entanglement, comença amb uns teclats i una flauta presagiant malenconia donant pas a una melodia de tonalitats àrabs a mitjos temps. És un capítol on ressalta el dramatisme i molts sintes, deixant de banda l'optimisme de la música folk. Es nota la serietat que va prenent l'àlbum, d'una primera suite variada, fàcil d'entrar en l'inconscient, a uns versos més poètics i intensos. Es nota que Arjen domina el complex psicològic que ofereix la música per reconduir al seu gust i provocar una muntanya russa de sensacions en l'oient per produir X objectius. Tralla quan es necessita tralla, feeling quan es necessita feeling, i així amb cada característica d'aquest àlbum. Aquest fet fa que no resulti massa pesat escoltar més d'una hora i vint minuts de disc conceptual.
Finalment tenim l'última fase, Unification. Comença amb uns ritmes acústics i una veu femenina, un rotllo trobador que s'agraeix en aquest punt del disc i que reflecteix una propera culminació de l'obra. El tema va agafant pesadesa de guitarres, acceleració del tempo, tonalitats menors i veus que es lamenten. Recull passatges de talls anteriors per completar i reunificar el concepte de la teoria del tot. En aquesta fase hi ha més d'una sorpresa que apareix sense venir al cas, on Arjen posa tota la carn a la graella i juga amb diferents estils i variants musicals. La història acaba amb la melodia principal usada en Singularity, pujant uns tons i recolzant-se en les veus dels protagonistes per acabar amb el fraseig inicial de la novel • acompanyat per un violoncel i sons ambientals. Recurs típic que l'autor utilitza en les outros de les seves composicions conceptuals.
En conclusió : un joc de pur metall progressiu, barrejat amb melodies folk i tocs electrònics, és el que ens ofereix aquesta teoria del tot. Musicalment pot costar d'entrar a la primera però és un d'aquests discos que cal escoltar detingudament, tastant cada acord, cada canvi de ritme, els enllaços de les seves melodies i el talent dels artistes que el componen. I si podem tenir la lletra davant i intentar entendre-la millor que millor. Especial menció a Hietala i Cristina, sublims en tots els aspectes. Recomano que aquest àlbum no s'escolti d'una tirada, ja que quan hagin passat vint minuts acabarem una mica cansats. Es tracta d'un àlbum que s'ha de gaudir com si fos un llibre; una mica de tant en tant.
Encara desconec si el món de Ayreon acaba amb aquest vuitè treball, és indubtable que estem davant la seva obra més ambiciosa i madura (encara que no la millor ), i només per la capacitat creativa que té el senyor Arjen ( i que ja ens agradaria tenir a molts músics ) no puc posar menys d'un 8.5 a aquesta novel • la musical.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!