Phantasma - The Deviant Hearts (2015)
 |
Symphonic / Melodic Metal
Napalm Records
2015
Temes
Incomplete
The Deviant Hearts (Give Us A Story)
Runaway Grey
Try
Enter Dreamscape
Miserable Me
The Lotus And The Willow
Crimson Course
Carry Me Home
The Sound Of Fear
Novaturient
Let It Die
Symphony Of Light (bonus track)
Formació
Veus: Tom S. Englund
Veus: Dennis Schunke
Veus: Chloe Lowery
Bateria: Jason Gianni
Baix: Randy George
Guitarra: Tom Buchberger (ex-Serenity) – guitarra
Veus: Charlotte Wessels
Veus: Geor Neuhauser
Guitarra, teclats i Veus: Oliver Philipps
Crítica
Ja tinc a les meves mans el nou projecte de Charlotte Wessels (Delain) i Georg Neuhauser (Serenity) al costat del compositor i arranjador Oliver Philipps (Everon), conegut per treballar amb grups com els anteriorment esmentats o Imperia i fins i tot Avulsed.
Si ja de per si aquests noms són importants, compten també amb convidats com Thomas S.Englund (Evergrey) i Dennis Schunke (Van Cant), que posen el seu granet de sorra en diversos dels temes inclosos en aquest CD. No diré res de nou si veient d'on vénen els principals artífexs d'aquesta obra, podem catalogar la seva música com a metall sinfonico en molts casos força malenconiós i molt melòdic i sí, en alguns temes em recorden a les seves bandes principals, però el millor és anar desgranant dels dotze talls que componen aquest llarga durada.
L'inici titulat "Incomplete" és francament bonic, amb un tempo lent i un bon ús de les dues veus principals i de molt curta durada dóna pas al primer tall pròpiament dit, i que dóna títol a aquest LP "The Deviant Hearts". Unes boniques acústiques donen pas a un excel·lent tema de metall simfònic amb un bon tornada i on s'alternen les veus femenina i masculina donant un contrast francament agradable d'escoltar; tros de sol inclòs.
Continua el nostre viatge sonor amb "Runaway Grey" una de les meves favorites, els pèls de punta, malenconiosa i bella amb una part central enganxosa i plena de sentiment, íntegrament cantada per Charlotte.
"Try" comença lenta i amb un piano d'acompanyament per desembocar en una altra bona part central lluminosa, alternant de nou les veus masculines i femenines i és on més es pot notar a dos dels convidats d'aquest disc Chloe Lowery (Transsiberian Orchestra) i Dennis Schunke (Van Cant).
Entrem en el cinquè tema anomenat "Enter Dreamscape" possiblement el meu favorit de tot l'àlbum, ràpid amb molt bones melodies i teclats, una tornada a dues veus destacant la femenina simplement perfecte, ¡¡¡gran tema !!!
Quant a la siguente cançó "Miserable Em" és una altra de les que més m'han agradat, recordant-me en algun moment al grup Dark Moor sobretot en la seva cor i en els teclats, però també a Serenity i estant Georg a un gran nivell, ¡¡¡¡que gran veu té aquest home !!!!
De les més potents d'aquest disc, i amb un sol elegant i tremendament melòdic, un altre dels punts àlgids d'aquest gran "The Deviant Hearts" ja passada la meitat del rodó ens trobem amb "The Lotus and The Willow" amb gran prodominancia del piano / baix i un molt bon treball de les dues veus a la part central, intimista, lluminosa, bella i amb un altre sol terrible.
La veritat és que es nota la cura que han posat en tots els apartats, resultant un disc amb un excel·lent so i com dic cuidat fins l'últim detall, i que dir del vuitè tall "Crimson Course" un altre dels meus favorits, m'encanta la combinació dels teclats i la guitarra, tremendament enganxós i amb una part central molt inspirada, podria estar perfectament en qualsevol CD de Serenity i això és dir molt, una joia de cançó amb un altre sol perfecte i van ...
Entrant ja en la part final d'aquest magnífic àlbum ens trobem amb "Carry Me Home" molt dinàmica i amb una bona combinació entre la guitarra acústica i elèctrica que desemboca en uns cors de bona factura, encara que sent bona és de les més fluixes. També ressaltar la bona feina de l'orquestra.
Arribem al numero deu titulat "The Sound Of Fear" en la que una vegada mes el piano acompanya la veu de Georg fent els cors Charlotte, donant com a resultat un mig temps bonic i amb un gran treball de guitarra en la seva part solista, quant a les seves dues últimes cançons "Novaturient" comença com molts dels temes inclosos en aquest treball de forma lenta, amb acompanyament de la guitarra acústica per convertir-se en un tema ràpid de metall sinfonico altament coreable i disfrutable. Un altre gran tema de marcat aire Serenity i la part final orquestrada em recorda a Nightwish.
Un altre dels imprescindibles d'aquesta obra, i amb gran tristesa vam acabar, amb "Let It Die" amb aires èpics i en la que la seva major virtut recau en l'agradable alternança entre Georg i Charlotte culminant en una bona part central amb protagonisme d'aquesta última i no podia faltar un altre fantàstic sol de guitarra per tancar aquest grandíssim àlbum, que deixa molt altes les expectatives per a un futur nou treball, bell, hipnòtic, ple de grans melodies i amb dos excel·lents veus, recomanat al màxim.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!