Delain - Moonbathers (2016)
 |
Symphonic / Melodic Metal
Napalm Records
2016
Temes
Hands Of Gold
The Glory And The Scum
Suckerpunch
The Hurricane
Chrysalis - The Last Breath
Fire With Fire
Pendulum
Danse Macabre
Scandal
Turn The Lights Out
The Monarch
Bonus CD:
Suckerpunch - Live In The Netherlands
Turn The Lights Out - Live In The Netherlands
The Glory And The Scum - Live In The Netherlands
Don´t Let Go - Live In The Netherlands
The Glory And The Scum - Orchestra
Hands Of Gold - Orchestra
Formació
Veu: Charlotte Wessels
Teclats: Martijn Westerholt
Baix: Otto Schimmelpenninck van der Oije
Bateria: Ruben Israel
Guitarra: Timo Somers
Guitarra: Merel Bechtold
Crítica
Després d'un excel·lent CD com va ser el seu anterior "The Human Contradiction" tenia moltes ganes de veure el que podien oferir en aquest nou "Moonbathers" i si aconseguirien superar-lo, amb ell a les meves mans, em disposo a explicar-vos les meves impressions sobre els onze temes de dels quals es compon l'obra i en la que m'ha agradat bastant la seva portada molt Art déco.
El disc comença d'una forma tremendament brillant amb "Hands Of Gold" on ens trobem amb l'única col·laboració del disc en la veu de Alissa White-Gluz (Arch Enemy, ex The agonist, Kamelot), que últimament està en tots costats i que realitza un bonic duet al costat de Charlotte en un tema típicament Delain, realment enganxós i amb un ampul·lós i bombàstic metall simfònic com a banda sonora que dóna suport a les dues veus i en la que per descomptat Alissa té una part on dóna curs a la seva característica veu gutural, no podien començar millor, gran tema.
Després d'aquest inici tan espectacular la següent a caure "The Glory And The Scum" en què segueixen aquesta mateixa senda de combinació entre guitarres potents i orquestracions unides per un efectiu tornada, i on destaca la seva èpica part instrumental propera a les bandes sonores donant com resultat un altre bon tema.
La tercera titulada "Suckerpunch" és una altra típica i molt encertada composició de metall simfònic puntuada per eteris teclats electrònics i amb una tornada addictiu i enganxós com pocs, que se sustenta en una altra base on la part simfònica o orquestral és realment important dotant de bellesa i grandesa a un altre dels talls estrella d'aquest "Moonbathers".
Després d'escoltar diverses vegades aquest sensacional tema vam arribar a "The Hurricane" que pren la forma d'un bonic mig temps on el seu punt culminant es troba en una part central lluminosa i on Charlotte es llueix aportant passió i feeling amb la seva bonica veu com en tot el disc.
La següent a sonar en el meu reproductor és "Chrysalis-The Last Breath" una preciosa i dramàtica balada on els violins i el piano acompanyen altre tornada realment bonic i enganxós.
"Fire With Fire" torna a la força, potència, riffs de les guitarres i sobretot a la melodia per a un tema ràpid i molt enganxós com gairebé tot el d'aquesta banda, i en la que com sempre destaca una altra part central realment bona i inspirada que es queda al cap a la primera escolta.
Mira que l'anterior llarga durada d'aquesta gent em va agradar, però sincerament penso que aquest és encara millor, seguim l'escolta amb "Pendulum" el més canyer de moment, on unes guitarres afilades i potents donen la rèplica a la seva part orquestral que segueix donant pinzellades de color al llarg de tota la seva durada i on ens trobem amb el millor sol del que escoltat.
Pel que fa a "Danse Macabre" és una altra típica peça made in Delain on les guitarres afilades són la base perquè els teclats dotin d'un matalàs melòdic a un altre bonic tornada i on el rítmic tempo ve donat per la seva excel·lent combinació de guitarra / teclats.
I arribem a "Scandal" sorprenent versió en clau simfònica dels Queen, amb uns bons teclats i on Charlotte es torna a lluir, destacar també el sol amb molt feeling, al meu entendre un excel·lent homenatge a Freddy Mercury i cia.
Arribem a les dues últimes cançons del disc "Turn The Lights Out" on torno a gaudir d'una altra estupenda peça de metall simfònic plena de orquestracions, guitarres rítmiques potents i un encertat i cura ús de la part orquestral, i per descomptat un altre tornada altament melòdic , enganxós i addictiu.
Per liquidar un altre fenomenal plàstic, ens trobem amb "The Monarch" on la veu cantant la porten les treballades orquestracions sense que falti el metall de les guitarres i on la part instrumental es porta gran part de la durada en aquest tall.
Per resumir no només no m'ha defraudat, sinó que penso que és superior al seu ja excel·lent anterior rodó, té tot el que un seguidor del metall simfònic pot desitjar: un excel·lent treball en tots els apartats des de les potents i melòdiques guitarres passant per una cura extrema en les orquestracions i per suposat unes cançons realment enganxoses, amb una gran qualitat, i on brilla la preciosa veu de Charlotte, si t'agraden Within Temptation o Nightwish aquesta banda pot ser una de les teves favorites.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!