Shadow Host - Apocalyptic Symphony (2013)
 |
Power / Thrash Metal
Metalism Records
2013
Temes
1. Lunacy Divine 04:47
2. Treason 04:19
3. Blinded by Greed 04:23
4. Empty Eyes 05:01
5. Silent Killing 04:03
6. Guardians of the Wretched 04:30
7. Divide and Rule 05:56
8. Reborn in Hate 04:30
9. Seeds of Sorrow 05:59
10. Apocalypse Within 05:34
Formació
Veu: Alexey Markov
Guitarra: Alexey Arzamazov
Guitarra: Yuri Naletov
Baix: Artem Molodtsov
Bateria: Erland Sivolapov
Crítica
Una de les coses que més m'agrada de la música ara que internet l'ha globalitzat és que pots buscar bandes remotes que mai he escoltat i poder trobar noves propostes o coses interessants si més no. Això quan comparava la heavy rock al quiosc per 325 pessetes crec que eren... no ens ho podíem arribar a imaginar. Escoltaves el que els mitjans volien o descobríem a la botiga de disc.
En aquestes situacions a vegades segueixen sorgint sorpreses com Shadow Host, de Rússia que després d'escoltar Apocalyptic Symphony miro la seva biografia i tenen quatre discos. Com és que mai he vist el seu nom per cap web o blog ? En un món global les petites sorpreses també passen de vegades desapercebudes.
De Shadows Host he llegit comparacions amb Iced Earth o Blind Guardian, davant semegantes comparatives, la cosa promet ens de començar l'escolta... recordem que ho faig sense tenir experiència prèvia amb la banda.
Play... i no em trobo un disc de power metall estricte com m'esperava, coses que succeeixen sovint, les comparacions són qüestions molt personals i ens quedem amb les parts que potser més s'assemblin al que ens agrada. És cert que tenen reminiscències, m'explico... Després de la escolta inicial Shadows Host en aquest Apocalyptic Symphony han fet un treball d'altures, un bon disc combinant la melodia i energia del power amb la cruesa i agressivitat del thrash, power thrashered ? Tornant a les comparacions... si hagués de comparar-los amb algú en aquest treball serien més Rage, encara que com dic tenen reminiscències de Blind Guardian, però també tocs dels Metallica dels inicis del Kill'em All o Testament. Realment em sorprèn que una banda així mai hagi passat per les meves mans.
D'acord, no estem davant d'una banda que hauria de ser cap del Wacken... però si estar ficada en la llista de bandes que passaran pel festival o altres d'alt calibre.
Quant als temes podem destacar uns quants, el que obre el disc " Lunacy Divine " té uns aire als Rage vuitanta i noranta, per a mi, la seva millor època. Tema potent i amb una melodia molt marcada fàcil de seguir i desgañitar teva veu. A mesura que avança el disc els temes van adquirint més matisos thrash arribant a rubricar algun tema com " Blinded By Greed " plenament thrash de l'estil de Testament, entre els temes més thrashers també tenim a " Reborn In Hate ". Temes com " Empy Eyes " mantenen un equilibri entre el power i thrash de molt bon resultat, de nou aquí, amb tons foscos, l'aire teutons es manifesten de nou, per entrar a l'avantsala del sol al més pur estil dels Metallica del Kill'em All.
" Silent Killing " és un d'aquests temes intensos i ràpids a cavall entre riffs punxants i afilats, melodia i una fúria vocal encomiable. Un dels temes més intensos del disc. Per finalitzar aquest Apocalyptic Symphony tenim el mig temps / balada " Seeds Of Sorrow " que em recorden talls de l'època més simfònica de Rage, tema contingut però ple de força i ens trobem amb un gran final amb Apocalypse Within que està molt influenciat per aquest so tan fosc i potent que saben donar bandes com Iced Earth o Blind Guardian que tantes alegries ens van donar en els finals dels noranta.
Em fa ràbia veure que bandes tan potents com és el cas de Shadow Host estiguin tan en segon pla, potser és perquè hi ha massa bandes amb gran qualitat, potser perquè he viscut en una bombolla, potser perquè els seus altres treballs no mereixessin la pena, que no és així veient les crítiques que van rebre en el seu moment. Però com sempre hi ha bandes que mereixen més reconeixement del que tenen. Totalment recomanable per als seguidors del bon power dels noranta, no tan fantasiós però més dur i amb pinzellades molt intenses de thrash. Totalment recomanables.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!