Iron Savior - The Landing (2011)
 |
Power Metal
AFM Records
2011
Temes
1. Descending 01:05
2. The Savior 04:48
3. Starlight 04:51
4. March of Doom 04:43
5. Heavy Metal Never Dies 04:14
6. Moment in Time 05:07
7. Hall of the Heroes 05:39
8. R. U. Ready 04:49
9. Faster than All 05:03
10. Before the Pain 04:34
11. No Guts, No Glory 04:31
Formació
Veus i guitarra: Piet Sielck
Guitarra: Joachim "Piesel" Küstner
Baix: Jan S. Eckert
Bateria: Thomas Nack
Crítica
El que va començar com el projecte de Kai Hansen i Thomen Stauch (bateria durant molts anys de Blind Guardian) al costat d'un dels primers membres de Helloween (quan encara es deien Second Hell) Piet Sielck, acabo derivant en una banda amb totes les de la llei. Iron Savior afermava la seva formació, donant entrada a diversos músics i sortida a Thomen Stauch, quedant Sielck com a líder. Els alemanys proposaven un estil purament casolà; metal alemany, ferri, potent i veloç.
Sense aportar res excessivament nou, si des de la seva temàtica espacial de ciència ficció, conjuntada amb una acurada producció, on el seu so, acabava per aconseguir l'efecte desitjat. És aquí on aconseguien certa novetat on embolicar temes que seguien les directrius marcades feia ja més d'una dècada. Una manera de treballar el so que fins i tot, en la seva tasca com a productor; Piet Sielck, exporto a altres bandes com Wizard (sobretot molt recognoscible en els cors).
Després del bon debut el 1997 i la continuació dos anys després amb un mes que acceptable Unification, els germans van ser absorbits per un forat negre, que els va portar a gravar un parell d'àlbums molt per sota del que havien mostrat i del que n'esperava; Dark Assault (2001) (últim disc de Kai) i Condition Xarxa (2002). El 2004 van gravar el que per a mi és el seu millor disc, el magnífic Battering Ram. Un àlbum excel · lent ple de boníssims temes. El 2007 arribaria Megatropolis, en el qual van intentar tornar a repetir un treball en l'ona del seu anterior disc, sense aconseguir-ho (com sol passar) i 4 anys després tornen a la càrrega amb aquest últim treball titulat The Landing.
Com els passa a algunes bandes, una de les seves virtuts és alhora el seu major defecte. Si musicalment Iron Savior no aporten res d'especial el seu so (cada vegada menys) si que aporta certs matisos, molt reconeixibles pel públic i que els fan diferencials.
The Landing és un bon àlbum (sobretot si t'agraden Iron Savior i la seva proposta). Temes com la inicial The Savior, March of Doom, les veloces Starlight o Faster Than All, la clàssica (com la de Judes) RU Ready són ja marca de la casa. La cançó que sobresurt és Heavy Metal Never Dies. Un gran tema amb un riff inicial excel · lent i una tornada per cridar sense parar. Temes directes, ràpids i potents. Amb bons tornades que enganxen fàcilment.
El problema (segons es miri) és que sonen sempre igual i els temes queden encotillats en una presó de sons que es repeteixen des dels inicis. Si canviessin això, perdrien aquella mica de personalitat, aquest tret distintiu i atès que la seva proposta és molt poc innovadora, doncs seria com escoltar a qualsevol altra banda.
Clar aquesta, que el disc sona molt bé. El treball de producció és excel · lent. Una magnífica base rítmica, amb un baix molt marcat, i un so de guitarres molt bo. Teclats molt bé implementats i sobretot destacable, els cors. Un dels trets identificatius de la banda des dels seus inicis i que segueixen cuidant molt.
La conclusió és que The Landing és un bon disc, que queda per sota de Battering Ram i que millora Megatropolis. Que agradés a fans de la banda ja fans del gènere. I que deixa a Iron Savior en una situació una mica inestable. El millor seria deixar passar el temps.
Heavy Metal Never Dies!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!