Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Power (EP)

Symphonic Folk/Death Metal
Goblin Records
2013

Temes

1. Friends (in Space) 03:30
2. Nothing but Crickets 04:10
3. Powercore 03:56
4. Bells & Whistles 04:09
5. Giraffe 03:22

Formació

Veu, teclats: Nicholas "Nicky" Von Doom
Guitarra: Tim 'Timbus' Lyakhovetskiy
Guitarra: Alex 'Metalex' Alereza
Teclats: Aaron Minic
Baix: Brandon Frenzel
Bateria: Eddie 'Sir Edwin the Swift' Trager

Fins que Power va caure a les mans, tot just coneixia Nekrogoblikon, només per veure algun vídeo passat de voltes per youtube, en què em van deixar un bon sabor de boca. tres anys més tard des Stench ens presenten un treball una mica diferent, Power, un Ep de cinc temes que trenca una mica amb el Gore de l'anterior disc.

Si alguna cosa no ha canviat i en tot cas ha augmentat és l'enfocament sarcàstic de les seves composicions, porto dies pensant que bestiesa dir per poder qualificar el seu folk / detah o death melòdic i em vaig a decantar per happy death metall, que és el que em inspira el escoltar una i una altra vegada Power. Happy perquè és un treball que escapa a linealitats i monotonies, és l'antítesi d'un disc normal. Alguns podran titllar de bojos goblins fent entremaliadures musicals ... per mi això és donar-li una volta de rosca i apostar per intentar innovar, encara que no sigui res avantguardista.

En power ens trobem a uns Nekrogoblikon que juguen molt amb les veus, entre netes i guturals. I ho broden creant melodies molt elaborades jugant amb les segones veus i alguns cors, un gran treball allunyant-se dels guturals més lineals. És cert que això fa rebaixar una mica l'envestida de la banda, però guanyen en qualitat.

Cal sumar a les veus que la part instrumental també ha guanyat en complexitat. Entren dins de la categoria personal de bandes del "tot val". Tot val aquí, si sona bé i encaixa, és igual sortir-se dels cànons establerts. Des cors carregats de suspens, teclats juganers, a sonoritats tretes de qualsevol pel · lícula de Tim Burton. Senzillament genials. La avorriment no està contemplat!

El disc arrenca amb "Friends In Space" que arrenca potent amb una guitarra molt juganera, però no vam trigar gaire en trobar aquests arranjaments entre futuristes i de pel · lícula de terror de sèrie B, que m'encanten, sortint completament de les sonoritats habituals. I que dir de la tornada a veus netes, que si no ho esperes et agafa a contrapeu, però un avez superada l'estupefacció no ho canvies pel gutural més elaborat. Ritmes més suaus, però amb incursions blast beast ... tot val!

"Nothing But Crickets" el títol ja ho diu tot. Esbojarrat i irreverent sona aquest segon tall. entre pesat i veloç el ritme és canviant, però molt melòdic i dinàmic. De nou les veus netes entren en aparició a la tornada, encertat per a mi i després d'ell uns cors ... com poc ... sorprenents! Anada d'olla a la part central, com comentava, no hi ha res lineal.

"Powercore", tall triat per al videoclip, fet a partir d'enregistraments de directe, un tema modern, amb detalls metalcore i sobretot uns teclats invasors molt ben trobats, amb un joc de veus embriagador, del millor del disc, i hi ha molt bo. A cavall entre el metalcore, el death melòdic i ... no sabria com definir algunes de les parts ... 'happy metall !?

Com tret d'una pel · lícula de terror ideada per Tim Burton, trobem "Bells & Whistles", més bruta, però amb uns arranjaments molt treballats i plena de detalls sublims. La part central ... senzillament insuperable. M'imagino a un goblin al Jack ... esbudellant carbasses de halloween ... la veritat no tinc idea sobre la temàtica, però aquí se me'n va la imaginació.

"Giraffe" ... un títol bastant surrealista, la veritat. Amaga un tema amb base semblant a una acordió, el més esbojarrat de Power, allunyat del death, excepte per les veus esquinçades ...! Pur anarkismo!

M'ha sorprès aquest Ep ple d'anades d'olles, però ben concebudes i amb sentit. El sentit del sense sentit! Un treball imprescindible per a tots aquells que van plorant per la falta de creativitat de les bandes actuals.

Sergi Arise "Hell"
08/08/2014

Arxiu de
novetats