Vallenfyre - A Fragile King (2011)
 |
Death Metal
Century Media
2011
Temes
1. All Will Suffer 04:10
2. Desecration 04:56
3. Ravenous Whore 03:02
4. Cathedrals of Dread 03:52
5. As the World Collapses 03:14
6. A Thousand Martyrs 03:25
7. Seeds 04:46
8. Humanity Wept 02:18
9. My Black Siberia 03:50
10. The Divine Have Fled 03:41
11. The Grim Irony 04:39
Formació
Veus: Gregor Mackintosh
Guitarra: Hamish Glencross
Guitarra: Mully
Baix: Scoot
Bateria: Adrian Erlandsson
Crítica
"... Si escoltes aquest àlbum pots arribar a un punt de voler suïcidar ..."
"... Per definir jo usaria la paraula" auto-suïcidi "..."
Fa relativament poc, em va caure a les mans el CD debut d'Vallenfyre, A fragile King, desconeixia aquesta banda i va ser una sort haver de fer la review d'aquest àlbum ...
A fragile King és el primer treball de la recent formació Vallenfyre liderada per Gregor Mackintosh (Paradise Lost), qui ha reclutat Hamish Glencross (My Dying Bride), Scoot (Doom, Extinction of Mankind), Adrian Erlandsson (At The Gates, Paradise Lost) i el guitarra Mully, tècnic de guitarres de Paradise Lost.
Aquest treball és al meu parer, i tenint en compte que no sóc un expert del gènere, una gran obra treballada al mil · límetre. Per definir jo faria servir la paraula "auto-suïcidi". Vull dir que si escoltes aquest àlbum pots arribar a un punt de voler suïcidar, i no perquè sigui dolent, al contrari. Els seus ambients la veu lenta i estripada i la pesadesa dels temes són d'una contundència penetrant.
El que més em va agradar d'aquest treball és el protagonisme que de vegades adquireixen les guitarres, els riffs de A fragile king són cirurgia pura, no sobra res, absolutament res, i cada vegada que escoltes els motius principals de cada tema, aquests et travessen de dalt a baix com omplint el cos d'alguna cosa fosc indescriptible.
L'àlbum en si és bastant lent i pesat i fosc molt fosc, tot que una mica de blast mai està malament. Evidentment quan dic lent, em refereixo a lent per ser death metall, no és Cannibal Corpse per així dir-ho, però tampoc és lent al Manowar. Destacar també l'excel · lent treball del vocalista, els guturals, no em pregunteu perquè, em van encantar. Durs i lents. L'àlbum està ple de baixos, per no dir que és tot baix però coordina molt bé guitarres agudes atrotinades amb guitarres en tonalitats baixíssimes i distorsionades fins al límit, però això si, la claredat en aquest àlbum és de manual, en cap moment s'escolta una bola de so intel · ligible. Destacaré els dos primers temes All will suffer i Desecration que són força diferents l'un de l'altre però em van semblar els més bons de l'àlbum.
En definitiva, per a un oient que poques vegades escolta aquest tipus de música destructiva, em va semblar un treball excel · lent, i per això li va atorgar el 8'5, l'únic negatiu al meu humil opinió és que hi ha massa cançons, crec que un àlbum de 6 o 7 temes hauria donat en el clau.
A fragile King serà sens dubte un dels millors àlbums de l'any. Escolteu-lo.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!