SentinHell - The Advent of Shadows (2013)
 |
Power / Heavy Metal
Autoproducido
2013
Temes
1. The Advent of Shadows 05:40
2. The Archmagus 05:06
3. Time 05:38
4. Dark Legacy 04:41
5. Sea of Sands 04:54
6. The Stormrider 04:19
7. Demon's Run 05:23
8. Sentinhell 05:05
Formació
Veu: Nico
Guitarra: Angelo Di Luciano
Baix: Olivier
Teclats: Anna
Bateria: Adrien
Crítica
Sentinhell, establerts a França han editat el seu primer treball l'any passat sota el títol de The Advent Of Shadows. Amb una portada èpica i grandiloqüent es troba un Heavy Metal clàssic amb influències de Power. Uns ingredients de primer nivell per fer-nos gaudir d'un dels estils més grans del metall abanderat per grans bandes i una infinitat d'altres que sense haver arribat a ser monstres han llaurat la nostra història metalera.
La història evoluciona i cada dia més i més bandes de etils més moderns van ocupant la major part de l'espectre musical, l'extrem i tècnic sembla que s'ha fet amo de l'avantguarda metalera. La paraula progressiu és la panacea que gairebé tots volen assolir. Però no ens oblidem que tots ells beuen d'una mateixa font l'heavy metall i que sembla que molts ni sàpiguen de la seva existència. I malgrat que el pas dels anys m'hagi fet aprendre a escoltar diversos estils, una bona banda de heavy metal per molt simples que siguin les seves riffs, si té aquest punt de duresa i canya que ha de tenir tota banda, sempre és un plaer auditiva.
Doncs vet aquí l'enèsima banda que s'endinsa en el camp de batalla del metall clàssic i si a sobre ve barrejat amb power ja ni diguem... A veure fins a quin punt de satisfacció em porta aquest primer treball de Sentinhell.
Després de la primera escolta, la veritat és que no saps molt bé que pensar... té riffs crus i potents, res de floritures, heavy / power en vena, això està clar, els company de viatge de Sentinhell són el cuir i les banyes bé en alt. Però en el seu conjunt el disc no m'acaba de quallar per les seves anades i vingudes. M'explicaré...
Per bé o per mal estem acostumats que un grup comenci en un estil i acabi sense massa incursions... segueixen un patró més o menys tancat, però sense extremismes. Deixem a part els progressius és clar... però Sentinhell ens porta per moments al heavy més true, passant pel power alemany dels inicis, amb guitarres ràpides i crues, a melodies més happy i fins i tot a moments més hard. Però tot això sota una base rítmica aclaparadora que arriba a vegades fora de joc. A base de escuhas la cosa va quallant i li vas agafant el rotllo.
Quin és el meu conclusió ? Sentinhell han intentat combinar influències de bandes d'aquí i allà. Veiem clars trets de Gamma Ray, Helloween, Riot o Running Wild amb bandes més clàssiques com Judes Priest o Saxon per exemple, fins i tot per moments m'han recordat lleugerament a la teatralitat que emanaven Savatage... però lògicament sense arribar a quallar tot. La barreja ha sortit bé, però no trencadora. Una mica incoherent entre pistes, sembla de vegades que es tracti d' bandes diferents. I dins dels temes una mica predictibles. En la meva humil opinió crec que li falta una mica de caràcter a aquest disc, falta aquest toc que els faci sonar a Sentinhell. Una cosa que només el temps dóna i que fa que la banda surti de la pila i es torni trencadora.
Entre els temes a destacar hi ha el tema que obre el disc i porta el seu títol, "The Advent Of Shadows ", un tema entre mig temps i ràpid amb canvis de ritme i una marcada teatralitat, amb un teclat de fons en el seu inici molt enigmátio que després s'emfatitza amb les reverberació de les veus, com si es trobessin en una església, detalls com aquests em recorden Savatage, amb la distància que els seprar, és clar. Aquest fet es pot tenir en compte a la resta de les comparacions, que tingui aires no vol dir que soni igual ni de bon tros. Però l'essència en alguns casos si l'han aconseguit plasmar, per bé o per mal. D'altra banda, en sols com el d'aquest tema, el nivell queda una mica descompensat, és a dir, aquí hi ha més nivell del que plasma el sol i li fa un flac favor al conjunt del disc.
"The Archmagus " té un aire teutó que tira d'esquena, els versos em recorden al senyor Rolf Kasparek, en general un bon tema, molt enganxós i intens. "Dark Legacy " torna a la càrrega després de " Time " que és un d'aquells temes que tallen una mica el rotllo. Un tema d'aquests que tenen una pagada intensa i penetrant. De nou "Sigui Of Sands " em trenca la dinàmica, no és que sigui un mal tema, mig temps amb aires orientals, però no ho veig encaixat amb la resta. Per sort el power torna al rescat. Malgrat que la veu de Nico no tingui el seu punt més fort en els tons aguts, si es defensa bé i fa que temes com aquest siguin una delícia pels amants del power alemany, aires de Helloween o Riot inunden aquest remolí. Del millor del disc, un tema que m'ha fet aixecar i aixecar el puny en alt.
Aquest primer disc de Sentinhell no passarà a la història, de fet necessita trobar el camí per obtenir el seu propi so sense que sembli un acoblament d'influències, però té els seus moments destacables. És un primer disc, no hi ha res perdut, esperem que la banda sàpiga evolucionar i deixar-me sense arguments per al seu segon treball. Si t'agrada el heavy metal t'agradara aquest disc.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!