Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Reflections

Symphonic Death Metal
Massacre Records
2014

Temes

1. Beyond the Gate of a Deep Slumber 02:23
2. Nightmare Circus 08:15
3. Dorian 06:45
4. The Great Chessboard 04:12
5. Fight or Drift 05:29
6. Dawn of the Fool 04:33
7. Chronicles of an Infinite Sadness 04:16
8. Inner Museum 06:30
9. Sailor, Siren And Bitterness 11:31

Formació

Veu: Laure Laborde
Veu: Steven Schriver
Baix: Olivier Sentenac
Guitarra: Romain Larregain
Bateria: Jon Erviti
Teclats: Laura Nicogossian

Des de França ens arriba el segon treball de Silent Opera, no confondre amb la banda italiana d'igual nom. En aquest Reflections els francesos ens porten una nova entrega de barreja de death metall amb metall simfònic. L'eterna diualidad de la llum i la foscor.

Aquest contrast és una combinació més vella que la pròpia música, els contraposicions sempre donen joc, mai ens cansem de veure els xocs emocionals que es produeixen. Un recurs usat per mil bandes en la música, mil escriptors en la literatura, mil pintors en la pintura ... i mil directors al cinema, no aquí potser dos mil.

Musicalment tenim molts exemples, bé, regulars i horribles. Però aquest últim cas no és en el qual hem de situar a Silent Opera, per fortuna per a ells i per a nosaltres. Silent Opera s'han situat en un pla molt concret, no és la típica banda que només fica 04:00 guturals sobre les peces de metall simfònic que tenen composta per què simplement donen joc. Silent Opera han compost un treball molt cuidat amb molta càrrega èpica i buscant la creació d'atmosferes complexes en què les veus de Laure Laborde, sempre en el pla líric juguen amb les guitarres de Romain Larregain i sobretot amb els teclats de Laura Nicogossian que generen una sensació de desolació i fredor contraposades amb passatges èpics i potents. I sobretot això els guturals de Steven Schriver fent de segona veu, doblant o posant el costat fosc, el contrapunt.

Una simbiosi que personalment m'ha convençut, sense ser un gran amant de les veus líriques, que particularment em cansen i saturen massa. El tractar-se d'un joc d'atmosferes i contrapunts m'ha fet no perdre el fil de l'escolta dels temes i sent això el punt fort de Reflections. Els seus atmosferes i dualitats emocionals.

És cert que excepte algun tema en concret com "Dorian" és difícil captar les lletres i que se't gravin a la memòria. Però en aquest estil és una cosa que sol ocórrer, almenys a mi.

Abans d'entrar a esmentar alguns temes cal remarcar la varietat de riffs que trobem en Reflections, des dels típics del death o power èpic que fan de base principal trobem riffs més avantguardistes, sincopats propis de bandes de tall més death progressiu.

Entre els temes podem esmentar alguns com "Dorian" que té uns canvis ambientals que t'omplen emocionalment combinats amb uns riffs tremends i uns teclats molt subtils i oportuns. Les veus juguen a seguir en alguns moments per després enfrontar qual espectacle teatral. No deixa de ser un disc molt teatral. "Nightmare Circus", tema que obre el disc després de la introducció de rigor, ens mostra aquests canvis de tempo i ambient que et porten a erizarte el bell.

Temes com "Dawn Of The Fool" et porten a tempos desorbitats amb una base rítmica i riffs contundents que es trenquen en mil trossos amb els teclats clàssics en el moment just ... potència i velocitat vs el clàssic. Com també passa en altres temes com "Sailor Siren And Bitterness.

És un disc que lluita en un terreny complex, dins del metall simfònic, les veus líriques limiten molt compositivament, més encara quan és un estil molt gastat en els últims anys i com li passa a altres estils, que lluiten contra el seu passat quan la gran quantitat de bandes van fer que la gent se centrés més en les de menys qualitat per ridiculitzar.

Però com és el cas de Silent Opera i el seu segon treball Reflections, no tot està perdut, i amb un bon treball de fusió amb el death melòdic de tints èpics han rubricat una bona feina, ple d'atmosferes fosques i canvis de ritme que m'han sorprès, no per la seva novetat, no hi ha res de nou en aquest disc, però si, per la seva bona execució i composició.

Sergi Arise "Hell"
11/06/2014

Arxiu de
novetats