Aephanemer - Memento Mori (2016)
 |
Melodic Death Metal
Primeval Records
2016
Temes
01. Unstoppable
02. Sisyphus’ Bliss
03. Hellebore
04. The Oathsworn
05. Ghosts
06. Rage and Forgiveness
07. The Call Of The Wild
08. Crows
09. Memento Mori
10. Gilgamesh
Formació
Guitarra: Martin Hamiche
Veus i guitarres: Marion Bascoul
Baix: Anthony Delmas
Bateria: Mickaël Bonnevialle
Crítica
Darrerament trobo moltes i agradables sorpreses dins del death melòdic com és la banda que protagonitza aquesta ressenya. Provenen de França però sincerament semblen finlandesos o suecs, i per descomptat tenen moltes influències de bandes pertanyents a aquests països que després comentaré en la seva música. Després d'una portada com menys curiosa em trobo amb deu talls que conformen aquest "Memento Mori" i que passo a comentar.
Obren foc amb "Unstoppable", primer videoclip i avançament del llarga durada, i on ja podem apreciar influències de grups com els primers Children Of Bodom o Insomnium, en una peça que no et podràs treure del cap per la seva potència, unes rítmiques tremendament enganxoses, i alguns tocs orquestrals que potencien i donen forma a un inici explosiu.
La cosa no decau i el següent tall "Sisyphus Bliss" pren una dinàmica similar donant clar protagonisme a les aclaparadores rítmiques que escupen excel·lents melodies i harmonies a doble guitarra al llarg de tota la composició, no cal dir que és enganxosa a més no poder i on els teclats segueixen donant suport i donant color a un tema que perfectament podrien haver signat els CoB més melòdics i enganxosos, dos de dos.
M'està agradant molt la seva proposta i en les dues es pot gaudir d'uns sols a l'altura, continuem amb "Hellebore" on l'inici ve marcat per la força i melodia de les seves dues destrals que estan pletòrics en un tema molt rítmic com les anteriors i on la tornada té una mica més de protagonisme, ja sé que em repeteixo, però quin guitarres!
Aquesta combinació de guitarra i teclats em tornen a recordar a CoB; em dóna que els seus primers CDs van ser molt importants per a aquesta gent. Com les anteriors t'enganxa d'una manera tremenda, i fins i tot diria que més i ja és difícil.
La quarta en caure titulada "The Oathsworn", torna a sorprendre'ns amb un inici de la guitarra solista dibuixant una melodia trista i bella alhora que desemboca a una conjunció de guitarres i teclats realment inspirada, i com sempre podem delectar-nos amb aquestes harmonies a doble guitarra tremendament evocadores i que ressonaran al teu cap durant molt de temps. En aquest tall podem escoltar per primera vegada veus clares en una part on també va destacar les guitarres acústiques que l'acompanyen i donen més profunditat a una altra peça deutora dels Insomnium però amb el seu propi caràcter i amb una part final a piano molt bella. No sé si tenen algun disc més, però per poc que els promocionin poden arribar alt.
"Ghosts" és un tall instrumental molt curt on podem escoltar uns cellos i una guitarra acústica que donen pas a "Rage and Forgiveness" on torna la potència i on com en tot l'escoltat, prevalen sobretot les memorables melodies i harmonies resultants de la intel·ligent utilització dels teclats i guitarres rítmiques buscant sempre que resultin summament agradables a cau d'orella de l'oient i per descomptat ho aconsegueixen.
"The Call Of The Wild" segueix l'estela del que ja escoltat, on la rapidesa i el virtuosisme es donen la mà. Em recorda una mica a Ensiferum però sense els seus grans cors de veus clares; la part instrumental amb la inclusió del piano i on destaquen també els teclats és preciosa, em tornen a sorprendre doncs també té una petita part amb veus clares i fins i tot cors.
Pel que fa a "Crows" s'inicia amb uns bells violins i cellos però de seguida tornen aquestes incisives i marcades guitarres agressives però alhora tremendament melòdiques que barrejades amb els cellos donen un aire malenconiós, místic, i realment bell a un altre tall per emmarcar, amb molta pena em disposo a gaudir dels dos últims temes del disc.
"Memento mori", que dóna nom al plàstic i que no desmereix de tot el que s'ha escoltat i molt gaudit, unes guitarres abrasadores i altament addictives construeixen la carcassa auditiu de la composició i on torno a gaudir d'un altre dels tornades que més m'han agradat amb aquestes veus clares femenines donant lluminositat ia les que jo donaria més protagonisme en un futurible nou treball.
Per tancar una de les més grates sorpreses que m'ha donat aquest gènere en els últims temps, ens trobem amb "Gilgamesh", un altre fenomenal exponent d'aquest estil en forma de tall instrumental que no es fa llarg en absolut i això que jo no sóc molt fan d'aquest tipus de temes. Per últim destacar una molt acurada producció on tots els instruments brillen a un alt nivell.
Com a resum només dir que agradarà i molt als fans de les bandes abans indicades i fins i tot als seguidors del metall melòdic tradicional, atès que les seves veus esquinçades són més digeribles que altres grups de l'estil, si tenen sort aquesta gent pot arribar alt, donat que tenen molta qualitat i sobretot composicions realment enganxoses que al meu entendre freguen l'excel·lent, altament recomanat.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!