Civil War - The Last Full Measure (2016)
 |
Power Metal
Napalm Records
2016
Temes
1. Road to Victory
2. Deliverance
3. Savannah
4. Tombstone
5. America
6. A Tale That Never Should Be Told
7. Gangs of New York
8. Gladiator
9. People of the Abyss
10. The Last Full Measure
11. Strike Hard Strike Sure
12. Aftermath
Formació
Veus: Nils Patrik Johansson
Guitarra: Rikard Sundén
Guitarra: Petrus Granar
Teclats: Daniel Mÿhr
Bateria: Daniel Mullback
Crítica
Vaig arribar tard a descobrir-los doncs acabaven d'abandonar el nostre país quan els vaig donar una oportunitat després del descobriment, obra d'un gran col·laborador d'aquest portal com és Bruno Molina, que li va donar una notaza al Gods and Generals.
La veritat és que em vaig enganxar moltíssim a aquest treball, segon en la seva carrera després de l'escissió d'alguns membres de Sabaton i el vocalista d'Astral Doors, els qui van aconseguir, a la meva opinió muntar una banda que musicalment m'agrada molt més que les originals.
Ara caldrà veure què passa després de la marxa de tres membres fundadors com va ser ja abans d'aquest disc del guitarra Oskar Montelius, del baixista, ja que actualment està orfe i el més important de tots i de candent actualitat, Nils Patrik Johansson, segell de la banda a tots els nivells i que li donava una empremta pròpia al grup fent-ho molt reconeixible. El substitut Kelly Sundown Carpenter, té una tasca molt i molt difícil a l'haver de substituir la carismàtica veu del suec. No dubtem que farà un treball excel·lent, que compaginarà amb el de les seves altres banda com Adagio i Zierler, però tindrà una àrdua tasca de donar-li un gir a la banda al qual jo no em voldria enfrontar.
En primeres escoltes, em va semblar bastant inferior al seu predecessor, però després de donar-li moltes oportunitats, només he de dir que la banda va avançar amb un pas important, en composicions semblants i tornant a treure del barret de copa un gran disc que bé val elogis per tot arreu , com el que me'ls va fer descobrir.
Una portada de l'estil de les anteriors, podent-se arribar gairebé a confondre, amb escenes de la guerra de successió, no fa més que marcar un altre segell propi, aquesta vegada gràfic.
"Road to Victory" ens deixa un inici marca de la casa on destaquen unes guitarres potents, un baix que té un protagonisme essencial i uns teclats i arranjaments que no són en absolut secundaris. Però en Civil War, qui destacava per sobre de la resta i feia la banda diferent era Nils Patrik, amb un segell vocal tan propi i personal que si t'agradava (no sempre és el cas!) Convertia tot el que cantava en or.
De vegades em recorda a un Kai Hansen agut, en altres Chris Boltendahl, i normalment barrejant dos vocalistes tan dispars, a ell mateix. Molt inclassificable, demostrant a més registres i timbres molt variats, tot i que movent-se bàsicament en l'agut esquinçat.
"Deliverance" és una altra joia de les que conté l'àlbum. Una pronunciació molt comprensible converteix els temes en corejables. Val la pena destacar els teclats de Daniel Mÿhr li un dinamisme i un toc modern que m'encanta.
"Savannah" és un tema que representa clarament una faceta de la banda molt important i és una teatralitat i un aire de musical que li confereixen un altre atractiu molt del meu gust. A més Nils juga amb un parell o tres de timbres de la seva veu i ja el fet queda brodat!
Igual que el seu predecessor "Tombstone" també té aquest joc. A més introdueixen estils com l'ska, encara que no d'una forma clàssica, sinó llamariamos un ska metal·litzat que converteixen el tema en una obra mestra de nou. La pronunciació de Nils em fascina doncs és també particular! Una pena que ja no podré veure la banda amb aquest particular tipus!
Els tornades són també un punt fort. Així el metall clàssic de Civil War compta amb temes com "America" ??impossibles de treure del cap o "Gangs of New York".
Toquen també pals d'aire més arabesc com "A Tale That Never Should Be Told". Repeteixo, em fascina aquesta banda sobretot per la seva vocalista, que és tan diferent que pot ser que no et "entre". En aquest cas, la banda se't pot fer pesada, com li passa a la meva dona. Per a gustos colors, i per al meu gust: Civil War amb Nils Patrick!
La durada del treball és generosa i ens deixa també bon power com "Gladiator" (impossible no veure les influències de Chris Boltendahl i els seus Greu Digger aquí!).
Val la pena fer esment a mitjos temps com "People of the Abbys" o el tema que dóna nom al treball: "The Last Full Measure". Un nou tall coreable, de fàcil entrada i molt enganxós!
Dos bonus tracks per als que tinguin ganes de mes com són "Strike Hard Strike Sure" i "Aftermath" a manera de balada, que la trobàvem a faltar!
A tall de conclusió només em queda plorar la marxa del vocalista i esperar els següents passos de la "nova" banda, quedant en el pitjor dels casos per gaudir per sempre, tres treballs a qual millor!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!