H.E.A.T. - Into the Great Unknown (2017)
 |
Hard Rock
earMUSIC
2017
Temes
Bastard Of Society
Redefined
Shit City
Time On Our Side
Best Of The Broken
Eye Of The Storm
Blind Leads The Blind
We Rule
Do You Want it
Into The Great Unknown
Formació
Veus: Erik Grönwall
Teclats: Jona Tee
Baix: Jimmy Jay
Bateria: Crash
Guitarres: Dave Dalone
Crítica
Acaben de passar pel nostre país de gira i la veritat és que la ressenya arriba tard, però mai és tard si del que parlem és de la feina d'estudi.
La banda que porta a l'esquena 5 discos d'estudi i un en viu ens han deixat un pas més enllà al seu so, que no ha deixat indiferent a ningú, ja que han intentat no fer exactament el mateix, sense perdre la seva essència, fins i tot en ocasions arriscant.
No és el cas de l'obertura "Bastard of Society", on trobem el més pur hard rock a què ens té acostumats la banda des del seu inici. Enganxós, amb ritme i al més pur estil AOR.
Amb "Redefined" van començar les sorpreses, ja que ho van triar a més com single avançament del disc, i aquest mes d'agost es van presentar davant el seu gran públic amb aquest tema, amb tocs més aviat de Michael Jackson, unes guitarres més ornamentativas que protagonistes i un ritme a mig camí entre un clàssic del pop i fins i tot disc. Petit gir bé empastat per la tornada que pot arribar a enganxar, però la veritat és que la banda va apostar fort.
Que ningú pensi amb el que dic que parlem de males temes, ni tan sols d'un mal disc. Al contrari, és un gran disc, però que pel que fa a força i potència, potser queda una mica per sota del seu gran predecessor: Tearing Down the Walls. Però té grans temes de pur hard rock com pot ser el que inici amb un gran riff rocker: "Shit City", que acaba desenvolupant-gairebé com un tema ideal per fer streptease. Sí, no m'he tornat boig ... és el que desprèn!
Segon single amb "Time On Our Side". Nou so usat en arranjaments més pop, però amb una combinació de bateria, guitarra i veus, purament rockers li confereixen un fet diferencial. I és que la banda liderada pel suec Erik Grönwall, va camí de convertir-se en fenomen de masses.
Temes amb ganxo, enganxosos i múltiples picades d'ullet al rock dur del passat, però amb una visió i un so moderns: Així sonen H.E.A.T. i especialment grans temes com "Best of the Broken", agradable a l'escolta (del millor del disc) amb molta presència de guitarra (Dave Dalone, qui torna a la banda després d'una pausa de tres anys fora) o "Eye of the Storm", que torna a estar a mig camí entre una power ballad i un tema de mig tempo, però que no arriba a la categoria pròpiament dita de ballar abraçats.
El disc és molt diferent, però té ganxo i és enganxós; sobretot diria que és agradable d'escoltar i un pas endavant perquè la banda no s'encaselli, al contrari, tingui frescor i nous sons amb els quals evolucionar i seguir amb aquesta meteòrica carrera. Així "Blind Leads the Blind" porta aquest camí, amb una tornada senzillament genial, enganxós i amb acords simples, aconsegueixen un resultat molt cridaner.
Ens acostem al final amb "We Rule", aquesta vegada sí, baladita preciosa amb tints èpics, amb aquests sons que la banda ha anat explorant que desemboca a "Do You Want it?", I és que anem tancant potser amb dos dels millors temes. Pur hard rock enganxós, amb classe i amb una bateria senzilla a les mans de Crash, que juntament amb el molt protagonista baix de Jimmy Jay, aconsegueixen la base tan característica d'aquesta formació sueca.
Els teclats de Jona Tee, tenen un protagonisme més elevat que en anteriors treballs i la veritat és que el tancament del disc és una autèntica joia interpretada per aquests cinc músics. Donant nom al disc, "Into The Great Unknown". Guitarrera, lenta, machacante, enganxosa, riff de categoria, i sobretot amb talls i breaks que la converteixen en una de les joies de la banda que no hauria de faltar en viu.
Una aposta arriscada la de la banda, però crec que necessària per no quedar estancada. Explorant nous sons, traient partit de les virtuts de cada músic i portant a la formació a fer un pas endavant, important, per seguir aquest ritme més que interessant. I amb el que més em quedo, és que és un disc excel·lent per tenir lloc i resulta tan agradable, que pot ser un sopar, un viatge en cotxe, una estona de treball o senzillament una plàcida escolta del rodó!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!