Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Jomsviking

Melodic Death Metal
Metal Blade Records
2016

Temes

1. First Kill
2. Wanderer
3. On a Sea of Blood
4. One Against All
5. Raise Your Horns
6. The Way of Vikings
7. At Dawn’s First Light
8. One Thousand Burning Arrows
9. Vengeance Is My Name
10. A Dream That Cannot Be (featuring Doro Pesch)
11. Back on Northern Shores

Formació

Veus: Johan Hegg
Guitarres: Olavi Mikkonen
Guitarres i orquestació: Johan Söderberg
Baix: Ted Lundström

Amb el seu nou CD a les mans, sempre em pregunto si serà un gran disc com "Twilight of The Thunder God" o "With Oden on Our Side", o si ens brindaran discos que sense ser per res mals sí que es van quedar per sota de les meves expectatives, com els seus dos últims llançaments "Surtur Rising" i "Deceiver of the Gods". Per descomptat per l'escoltat en el seu avenç i espectacular videoclip té pinta de pertànyer al primer grup.

Escric aquestes línies per transmetre el que en la seva primera escolta m'ha semblat aquest "jomsvíkings" que compta com a principals reclams una preciosa portada (res de nou, atès que totes les últimes són collonudes), i onze talls que començo a desgranar en les següents línies .

La primera "First Kill" és la que pot escoltar en el seu videoclip i és trencadora, rabiosa, poderosa, però alhora tremendament melòdica i amb una tornada perfecte! Brutal el treball de les guitarres en els riffs i harmonies. Un deu per a aquest inici del que promet ser un gran treball-

La següent a caure "Wanderer", amb un altre excel·lent inici a doble guitarra, es torna un mig temps pesat amb una base rítmica matadora i una tornada concís però amb una melodia d'acompanyament bastant resultona. Cal destacar el bon sol que arrodoneix un tall inferior a l'explosiu inici però disfrutable igualment.

Continuem l'escolta amb "On A Sea of ??Blood", ràpida i propera al seu melodies al death melòdic més enganxós. Ens deixa 01:00 hímnica part central i una part instrumental a doble guitarra simplement perfecta. Aquesta en directe, ha de ser una canonada 'tremend gran tema!

A mesura que van passant les cançons cada vegada tinc més clar que si la cosa no es torça molt, estic davant un tros d'àlbum. Segueix la canya amb "One Against All", rítmica, granítica, amb un altre tornada efectiu i amb una cura ús de les melodies. Sens dubte aquest és un dels seus treballs més enganxosos i propers l'heavy que han llançat en la seva carrera.

La cinquena en passar pel meu reproductor de CD es titula "Rise Your Horns", un himne de batalla en tota regla conduït per una base rítmica Rompecuellos, i una altra part central tremendament hímnica i enganxosa amb uns cors a la part final collonuts.

A "The Way of Vikings", ens trobem amb una peça solemne, èpica i amb un altre tornada guanyador. Comentar atès que no ho he dit, que la producció és excel·lent; sona perfecte no, el següent.

Passada la meitat del llarga durada podem gaudir de "At Dawn's First Light", segon i tremend videoclip que captura en imatges perfectament el que vol transmetre la composició: un atac víking a una població en l'inici del matí. Pel que fa al tall en si, és sens dubte un altre dels que més m'han agradat, rítmic, poderós, però alhora tremendament melòdic i enganxós amb harmonies al Maiden incloses; en suma una altra joia.

Pel que fa a "One Thousand Burning Arrows" he de reconèixer que m'encanta la preciosa melodia de guitarra que acompanya a una altra composició èpica, melòdica fins i tot malenconiosa, i amb un feeling terrible, i en la qual es pot escoltar una tímida base orquestral que acompanya de una forma fenomenal a l'impressionant treball instrumental de les seves destrals.

Entrant ja en la seva part final, ens trobem amb "Vengeance is My Name" clarament heavy i afilada en la seva estructura i on com en tota l'obra brillen amb força les seves excel·lents guitarres, destacant aquestes dobles harmonies de guitarra deutores d'Iron Maiden que cada vegada tenen més importància en la seva música.

I arribem a la gran sorpresa d'aquest treball, "A Dream That Can not Be", que compta amb la col·laboració de ni més ni menys que la reina del metall Doro Pesch, en un altre tall on impera la melodia però on no hi falta la canya i crea un contrapunt entre les dues veus que m'encanta sense sortir del seu estil, una altra cançó per emmarcar.

I per acabar aquest gran treball podem delectar-nos amb "Back On Northern Shores" una altra monumental peça de set minuts plena de melodia, sentiment, canya, èpica, i unes melodies i harmonies que fan caure d'esquena i acompanyen altra part central gloriosa, un perfecte resum del que és avui dia Amon Amarth.

Comentar com a resum que no m'estranya gens l'èxit que han aconseguit, atès que han aconseguit reinventar-se i passar de ser una banda molt més propera al death tremendament avorrida, excepte algun que altre tema, i que possiblement alguns dels seus més antics seguidors fessin fora a falta, a un grup que dóna molta més importància a la melodia i cada vegada més proper al heavy que és el que transmeten en aquest grandíssim nou àlbum i que a mi particularment m'encanta. Possiblement el seu millor àlbum en la meva opinió clar i en el meu Ipod per al gimnàs.

Bruno Molina
05/05/2016

Arxiu de
novetats