Arch Enemy - War Eternal (2014)
 |
Power / Melodic Death Metal
Century Media
2014
Temes
1. Tempore Nihil Sanat (Prelude in F minor)
2. Never Forgive, Never Forget
3. War Eternal
4. As the Pages Burn
5. No More Regrets
6. You Will Know My Name
7. Graveyard of Dreams
8. Stolen Life
9. Time Is Black
10. On and On
11. Avalanche
12. Down to Nothing
13. Not Long for This World
Formació
Veus: Alissa White-Gluz - lead vocals
Guitarres i teclats: Michael Amott
Guitarres: Nick Cordle
Baix: Sharlee D'Angelo
Bateria: Daniel Erlandsson
Crítica
No sé fins a quin punt és just que la review del nou treball d'Arch Enemy, War Eternal, la realitzi un servidor. La veritat és que conec la trajectòria de la banda des de fa temps únicament per tenir una fera de vocalista, una rossa molt maca que quant començava a cantar, et tombava d'esquena. Temes solts eren suficient per a mi, per conèixer una de les icones del death metall amb frontwoman, és a dir, guturals femenins.
Just abans que s'anunciés el canvi de vocalista d'Angela Gossow, qui seguirà com manager de la banda, per la jove Alissa White-Gluz, vaig descobrir una banda canadenca que em va encantar: The Aghonist. La ferocitat dels guturals, al costat de la veu més melòdica i dolça de la seva vocalista, era una comunió perfecta amb un fons instrumental de power metall. Em va encantar. Doncs bé, ara la bicèfala vocalista, és la cantant i referent clar del death metall femení al qual es van a girar totes les mirades. I a Arch Enemy, ara abandona la seva veu més melòdica, a la qual, no vaig a enganyar a ningú, he trobat molt a faltar.
Fes-li una escolta - em deien. No són un referent només per la veu, musicalment t'encantarà la banda i així em vaig predisposar a desglossar aquest War Eternal, tenint més referències anteriors de Alissa White-Gluz, que d'Angela Gossow.
"Tempore Nihil Sanat (Prelude intro in Fm)" és la meva primera presa de contacte, molt atmosfèrica; també amb molta foscor, zero contundència, sinó com un standby que va carregant energia i omplint fins a finalment explotar. Explosió que esdevé només començar "Never Forgive, Never Forget". Blast Beat de bateria brutal, i crit espectacular de la Alissa que posa el pèl de punta amb una velocitat endimoniada de la música en segon pla i un inici d'àlbum que marca les pautes i que posa els punts sobre les is. Del pont a la tornada baixa les revolucions, almenys del que és la caixa, ja que el doble bombo segueix retronant i la tornada, partint de la base dels guturals, és molt més melòdica.
Val a dir que per a un neòfit dels guturals femenins, no puc dir més que no sé distingir els uns dels altres; així doncs m'he trobat davant un auntèntic gran disc de power death metall que ha de fer les delícies de tot amant al power i de tot amant del death, com es mostra a "War Eternal", tema que dóna nom a l'àlbum. Més lent (cometes) però igual de contundent amb un magnífic riff de fons a manera de rítmica que dóna pas a un altre molt més melòdic que desemboca en una altra tornada més que assequible.
Com ja he comentat he trobat a faltar algun contrast amb veu neta, i més coneixent la melòdica i dolça veu que té la susdita com podria donar-se perfectament a "As the Pages Burn". Però no és el cas i no podem sinó parlar dels afilats riffs de la guitarra de Nick Cordle, dels solos de Michael Amott, i de la més que potent base que conformen Daniel Erlandsson a la bateria i Sharlee D'Angelo al baix. Base sobre la qual es conformen temes completament powers com "No More Regrets", amb rapidíssims riffs, molt foscos, que desemboquen en una tornada plena de tappings que confereixen aquest contrast entre la melodia, la rapidesa i les veus, fet que també es dóna a "You will know my name", encara que aquesta vegada, la velocitat és substituïda per un mig temps, sempre acompanyat de doble bombo, és clar. Les atmosferes també són presents amb les instrumentacions i els teclats que el mateix Michael Amott s'encarrega d'executar, que li confereixen aquest aire de tenebrositat.
Després de l'interludi instrumental de guitarra "Graveyard of Dreams", arrenca la molt breu i potent "Stolen Life", de gran agressivitat i amb un canvi de to a meitat del tema que desemboca en "Time is Black".
Plor de nen, cançó de bressol amb hapsicord i xilòfon, amb tocs tènues i gairebé com de malson en mal estat, confereixen aquest inici rasgador, amb grans riffs de guitarra que s'acomoden a la base rítmica. Múltiples voltes de rosca a les composicions que giren aquesta vegada amb molt més protagonisme dels sintetitzadors per crear atmosferes i passatges molt ambientals, que fins i tot piquen a temes més de música clàssica (Vivaldi). Aquest fet també es repeteix a "Avalanche", amb girs guitarrers que recorden notes de JS Bach i amb atmosferes molt melòdiques i d'aires macabres.
El disc finalitza amb dos temes, un de molt més dur i directe com "Down to Nothing" i l'altre molt més lent i pesat, conferint-li un final diferent al llançament com és "Not Long for This World", el qual, a més de ser instrumental, fa de culminació amb melodies de comiat a l'heroica.
Excel·lent la meva impressió sobre Arch Enemy, i si el temps i els milers de llançaments que hi ha anualment m'ho permeten, m'obren a conèixer els anteriors treballs que han encimbellat a aquests joves alemanys a dalt i conèixer l'origen musical d'aquests arxiconeguts músics.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!